Bona pràctica d'aula

Els aniversaris

L’aniversari és un ritual on es celebra el creixement de cada un. Una característica que ens defineix com a persones, com a membres d’aquell grup és l’edat. Es tracta de fer conscients als infants del seu creixement fent una gran festa on tots siguin partícips d’aquesta.

Exemple:

Fa unes setmanes, na Carla va complir 2 anys! Per celebrar-ho vam inflar bufetes de colors i les vam penjar a un fil que tenim dins la classe. A més, també la vam decorar amb paperines de personatges de Disney per donar un ambient agradable i alegre a l’aula. La mare ens va portar iogurts i suc de fruites per tots (ja que a la classe hi tenim: una nena celíaca, una nena al·lèrgica a l’ou i un altre nen intolerant a la proteïna de llet de vaca). Així, amb aquesta opció vam poder celebrar aquests dos anys de na Carla. Però, per fer-la més emocionant, vam fer una tarta de paper i cartró molt original, amb pisos, i dues veles perquè la nena pogués bufar. Vam fer una plantilla de corona perquè la pogués dur i, entre tots amb pintures de colors la vam pintar. Llavors li vam col·locar un “2” i el seu nom. Seguidament vam cantar uns quants cops la cançó de l’aniversari. Vam fer moltes fotografies per recordar el moment. La nena es sentí molt agust i molt contenta i els altres molt interessats per la corona que duia la nena.

Els aniversaris són un punt molt important en el desenvolupament dels infants i en el reconeixement de la seva identitat. Entenem per identitat com “és el que ens defineix com a tal i ens diferencia de la resta” (Egle Becchi). La identitat és un procés en el qual per a què aquesta es pugui desenvolupar hi ha d’haver relació i, depenent d’aquestes relacions, l’infant tindrà una autoestima o una altra. Per això és important tenir una autoestima positiva, ajustada en un mateix. Per això, consider que una bona pràctica d’aula és la celebració dels aniversaris. Ajuda en la construcció de la personalitat de l’infant i en el seu reconeixement.

Aquesta pràctica ajuda a la interacció tant amb els infants com amb la mestra així com amb les famílies. També ajuda a desenvolupar el joc (feim una corona pintada per tots), la cooperació i l’interès per fer coses (cantar, bufar, etc.).

“L’escola, especialment en aquestes edats, és un àmbit particularment adequat per enriquir els processos de construcció de coneixement de si mateix i de l’autonomia personal, i ha d’oferir una intervenció educativa ajustada a les distintes necessitats individuals en contextos de benestar, seguretat i afectivitat” [Currículum 2008].

“L’escola ha d’ajudar a continuar escrivint una biografia, els primers paràgrafs de la qual vénen pautats des de la mateixa biologia” (Carles Parellada).

Aquesta bona pràctica és reflectit com un projecte dins del PEC de l’escoleta.

Projecte d’aniversaris

S'ha tengut en compte que aquesta celebració interessa a les famílies i als infants d'una forma molt especial, que estimula la seva curiositat natural, els seus desitjos d'aprendre i que té un gran component afectiu.

L'aniversari és una cosa viva i amb una gran càrrega afectiva, per tant, les activitats que es realitzen al voltant d'aquesta celebració són prou motivadores i riques en contingut com per poder planificar un projecte que duri tot el curs i aprofitar el seu valor educatiu per l'equip.

Les activitats a realitzar:

- Preparar un racó on hi haurà penjades les medalles que portaran els infants el dia de la festa d’aniversari.

- Repartir la berenada

- Menjar el berenar.

- Cantar el "MOLTES FELICITATS"

Hi trobam indicadors que mostren la bona pràctica:

-        Està documentada, hi ha constància del que es fa. S’escriu a les agendes abans i després de l’aniversari, al blog i al PEC està presentat com a projecte.

-        Persegueix la implicació i el compromís de la comunitat educativa, sobretot dels de dins la mateixa aula.

-        És reconeguda com a positiva i valuosa per les persones implicades, tant infants, famílies com mestres.

-        Cerca el benestar de les persones que conformen la comunitat educativa. D’aquesta manera s’ajuda en el reconeixement personal i en la construcció de la pròpia identitat.

-        És coherent amb el projecte educatiu de l’escola. Està recollida en qualque document del centre. Apareix al PEC, explicant les diferents parts i en què consisteix.

-        Es comunica a altres, es comparteix amb altres. S’avisa a través de l’agenda abans i després de la celebració, recordant el que es farà aquell dia. També és important tenir una reunió amb els pares o familiars del nen/a que hagi de fer la festa.

Així, consider que és una bona pràctica d’aula perquè ajuda als infants en la construcció de la identitat, a implicar-se en activitats, a relacionar-se i a tenir constància del seu creixement. Poder veure com es senten els infants quan compleixen anys i l’alegria que mostren tots davant aquest fet és molt interessant i motivador per anar seguint aquest petit projecte que a la vegada és molt gran per tots. Així es fomenten valors, sentiments, emocions, relacions que tal vegada en una altra activitat, projecte, etc. no haguessin estat presents.

També em permet conèixer més als infants i a plantejar-me qüestions referides al seu desenvolupament - aprenentatge.

Bona pràctica de centre

Celebració de les festivitats

Una bona pràctica al centre seria la celebració de les festivitats que venen amb la participació de tots els infants i mestres de l’escoleta, així com la de les famílies en la preparació d’aquestes. Per tal de dur a terme aquestes pràctiques les docents es reuneixen i es distribueixen les tasques pas per pas. Mitjançant un exemple es pot explicar millor aquesta bona pràctica.

Començam la Pasqua, i per tant, ens visita la Jaia Corema a tots els nens de l’escoleta i els docents que hi formen part. Una de les mestres es vesteix de Jaia Corema i aquesta, després de rebre-la per nivell (1-2; 2-3), visita cada una de les classes per deixar-los un regal (galletes, lacasitos,...), cantar les cançons i recordar que li hem de llevar una cama cada cop que ens visita. Decoram l'aula de manera que els infants recordin en quin moment esteim: la Jaia, les set cames, breus explicacions sobre qual li llevam cada cama, les dues cançons que cantam. Dins del centre també en trobam de Jaies: a l'entrada (la Jaia està asseguda, amb una falda, les grelles, el bacallà i les seves set cames) i a la sala gran.

Són tasques emocionants i especials per tots perquè es nota la implicació de tot el grup de mestres i l’entusiasme dels infants davant visites inusuals. A més, és important dir que no passa durant molts de dies durant l’any. Any rere any els permet conèixer etapes, temps pels que va passant la nostra cultura i la nostra manera de viure.

D’una altra manera també seria com una intervenció a la construcció de la pròpia identitat. És a dir, els infants sabien que n’Ana era la Jaia Corema, però en aquell moment envers de veure-la a ella veien a una persona disfressada de Jaia. De la mateixa manera passa amb els infants. Malgrat vagin disfressats, ells saben qui són (com ara per carnaval que tots anaven disfressats de “cupidos”).

Així, una manera d’introduir la vida quotidiana dins els infants seria mitjançant les diferents festivitats que van passant durant l’any. Es recullen un “variat d’experiències, vivències i relacions que dins l’escoleta es propicia” (Mercedes Blasi).

Bàrbara Rogoff diu: “ l’aprenentatge és inseparable d’un context sociocultural on l’aprenent participa activament, en companyia d’altres membres de la seva comunitat, en l’adquisició de destreses i formes de coneixement socioculturalment valorades [...] l’aprenentatge es produeix a través de la participació i l’observació activa, en activitats quotidianes pròpies d’una cultura o d’un grup social”.

Es tracta de plantejar situacions quotidianes especials, significatives i participatives per tots on aquestes situacions comportin aprenentatge, confiança i instruments d’expressió (entre altres).

És representativa del treball que es fa al centre ja que el fet de compartir moments és veu en moltes de les activitats que es fan allà.

La considero una bona pràctica perquè permet els infants conèixer la cultura, participar en la proposta, treballar en grup i generar la capacitat de sorpresa, autonomia, interès, individualitat, col·lectivitat, etc. A més, comentar el fet  que tant la família dels infants i mestres treballen conjuntament pel bé d’una educació basada en el benestar, vivències, autonomia,... i una educació en valors. Es sent que és una comunitat afectiva on cada activitat proposada és important per cada un dels que estan dins ella.

Parlam de projectes quan es presenten aquestes festes (PEC escoleta):

“Projecte de Carnestoltes i Jaia Corema”

Per tal de donar a conèixer la festa de Carnaval d’una manera més propera cap als infants, es va decidir posar en marxa el projecte del Rei Carnestoltes i la Jaia Corema.

El primer dia ens reunim tots els infants de l’escoleta per decidir qui serà el Rei Carnestoltes. A la mestra que li toca, es vesteix davant els infants. D’aquesta manera evitam de la millor manera la por cap a allò desconegut.

Durant la setmana abans de Carnaval, el Rei ens anirà informant de quina peça de roba han de dur posada de casa per acabar tots disfressats.

Just el darrer dia de Carnaval, el Rei ens presenta la Jaia Corema. Seguint amb la mateixa tònica que amb el Rei Carnestoltes, una de les mestres es vesteix de Jaia davant dels infants.

La Jaia Corema ens visita cada divendres durant tota la Quaresma i ens dur un regalet, si hem fet bonda.

Podem parlar d’una sèrie d’indicadors dins aquesta bona pràctica:

·         Sorgeix a iniciativa de les persones implicades, amb un nombre significatiu de persones que la senten com a pròpia.Persegueix la implicació i el compromís de la comunitat educativa.

Realment la iniciativa sorgeix perseguint la implicació i el compromís de tota la comunitat educativa (famílies, escoleta i infants), i ara per ara està sent molt efectiva, i els resultats es presenten com a molt bons i efectius en quant als objectius perseguits.

·         És reconeguda com a positiva i valuosa per les persones implicades.

Tots estan molt contents d’aquesta pràctica, i pel que he pogut sentir i viure és una experiència molt positiva tant per les docents, pels infants i per les pròpies practicants. Per les mestres perquè ajuda a conèixer-se entre elles, i a millorar si cal. Per les practicants perquè suposen experiències molt enriquidores, novadores i gratificants ja que tot el que es mou dins l’escoleta és per ser après i viscut. I, pels infants, perquè tota situació és important per ells.

·         Cerca el benestar de les persones que conformen la comunitat educativa.

Està clar que es cerca que tots els que estan dins el centre com no es sentin agust, implicats i amb ganes de fer-ho.

Encara que no sigui un punt característic dins del PEC del centre, de certa forma es reflexa en ell:

-        Escola integral: vol contribuir en el desenvolupament de les potencialitats de cada infant per tal que assoleixi el màxim d’autonomia i la incorporació al món en que viu, per anar-los descobrint i coneixent. Interessa doncs , el creixement personal dels infants, amb una formació instrumental suficient i un coneixement adequat del medi en el que viu, per poder-ne entendre els seus missatges i participar-hi de manera activa.

-        La identitat personal i la diferència. És important que els infants es sentin ben acollits dins l’aula. No s’han de sentir com a estranys per tant és molt convenient acceptar totes les seves aportacions en tots els aspectes: personal, afectiu, cognitiu , motor i relacional.

Això mateix ho relacionem amb el tema de saber diferenciar i respectar a cada individu pel que és. Per tant el que el centre pretén és garantir una atenció individualitzada per a cada infant i la seva família, però al mateix temps tractar-los com a membres que formen un grup, una comunitat que lluita per l’educació dels seus infants.

-        L’escoleta: lloc plural. L’escoleta és aconfessional i respectuosa amb les diferents creences religioses, polítiques i culturals que viuen en la nostra societat. Però al mateix temps ha de saber mantenir la seva identitat ja que ella mateixa pertany a un grup sobretot cultural que té unes tradicions i costums pròpies.

-        Potenciar el treball en equip del professorat. Entre ells hi haurà d’haver intercanvi d’experiències, opinions… que després cadascú durà a terme a la seva aula corresponent. Així es fomentarà la col·laboració entre professionals.

-        Treballar l’ensenyament actiu en el qual es desenvolupi la iniciativa i la creativitat.

-        Festes, es celebren tres festes en les quals les famílies hi participen ja sigui de manera directa o indirecta.

"Tres experiències" de bones pràctiques

Juguem amb magranes

Consider que és una pràctica interessant perquè és un objecte, aliment que entra en contacte, tacte, gust,…amb els infants. És una pràctica de manipulació molt interessant i que permet l’ús d’estris per combinar diferents elements i, a més, treballar continguts matemàtics de manera directa i indirecta com pot ser: forma, moviment, pes, etc.

És una fruita que no sol ser bastant presentada als infants i és molt curiosa ja que permet treballar el tacte, el gust, l’olfacte, els colors, la mida, la forma, la composició, combinació, etc. També és una manera de presentar als infants mesures d’higiene referent a diferents aliments. Encara que siguin molt petits és important i interessant prendre consciència d’aquest fet.

Un altre aspecte a comentar és que a partir d’aquesta manipulació, els infants coneixen una fruita que no sol ser molt usual dins la seva vida. D’aquesta manera es pot començar a introduir fruites variades que a la llarga no els resulti estrany menjar-la, veure-la, etc.

A través d’aquesta proposta també es poden valorar aptituds dels propis infants, com ara: si l’infant compta amb pròpia iniciativa, té una actitud de sorpresa, si s’interessa pel material ofert, possibilitat d’anticipació, capacitat de decisió, etc.

Materials d’experimentació

Els materials d’experimentació impliquen descoberta. La descoberta implica: l’observació, l’exploració, l’experimentació, les deduccions, les hipòtesis i la classificació i seriació. També implica la curiositat i l’interès.

“L’Educació Infantil ha de contribuir a desenvolupar en els infants les capacitats que els permetin: observar, explorar i reflexionar sobre el seu entorn: familiar, natural i social, mantenint una actitud de curiositat respecte d’això i un esperit crític, tenint en compte el nivell maduratiu dels infants”. (Currículum 2008).

Consider que és un treball especial per a ells ja que la recerca, l’exploració sensoriomotriu, el descobriment, el plantejament de preguntes i hipòtesis, la verificació i consciència dels nous aprenentatges, condueixen a conquestes funcionals.

El plaer de mirar, tocar, agafar, sentir...són moments molt importants per ells ja que aprenen molt a través de l’experiència, del que veuen, toquen,...És una possibilitat d’aprenentatge molt enriquidora, plena de plaer i gust.

És una forma d’explorar el món que els envolta, és una capacitat implícita. Tots aquests materials que s’ofereixen que no són estructurats i són de la natura (o no), són oberts per a ells, posant-li el sentit que volen cada un, sense cap funció concreta. Aquests són materials combinables, que afavoreixen l’experimentació.

Aquesta proposta veig que aporta als infants: gaudir d’una estona de concentració i de tranquil·litat en grup, gaudir de la part lúdica i expressiva de l’experimentació i, el desenvolupament d’actituds i accions relacionades amb la recerca, proves i foment sensoriomotriu.

És un plaer observar com els infants gaudeixen de materials no estructurats, on hi troben múltiples sentits, on es relacionen amb altres i amb altres objectes que els serveixen per fer proves, per a què serveixen, etc.

És una pràctica molt enriquidora, plena de plaer i gust per tocar, veure i desenvolupar tots els sentits entorn a ella, posant a prova diferent materials.

La llum

És una pràctica molt interessant, sobretot pel fet que dins la nostra aula ens agradaria acabar de construir el racó per amagar-se, fent contrast així entre llum - ombra.

És una proposta didàctica que resulta novadora per tots, ja que si poden trobar múltiples usos: jugar amb les ombres, veure la pròpia ombra tenint constància del propi cos, què és el que fa ombra i què és el que fa llum, etc.

Aquesta proposta du a moltes variables i consider que és una proposta oberta ja que no només es pot treballar el que seria tan sols llum, ja que també es poden treballar altres aspectes com poden ser: com fer la llum, ens amagam, fem fosca, etc. Es poden emprar molts de materials apart del d’un mateix: teles, la mà, el cos, capses, bles, etc.

Seria crear contextos de joc: “ el joc és, sobretot, allò que l’infant difereix de l’adult. L’infant juga constantment, quan té son, juga menjant, juga tot anant de passeig: faci el que faci, juga sempre. És tan cert que jugar és sinònim de viure, quan es tracta de l’infant que el primer neguit d’una mare davant el seu fill malalt, creix en el mateix moment en què deixa de jugar” (Dêcroly, 1987).

DAFO

Fortaleses i oportunitats del centre:

Fortaleses:

- Resultats d’aprenentatge assolits (llevar bolquers, autonomia alhora de menjar,...)

- Grau de motivació.

- Grau d’autonomia assolida.

- Gestió de les emocions a l’aula.

- Expressió de vivències, sentiments i opinions.

- Traspàs eficient de la informació: circulars, relació amb els pares,...

- Tutoria individualitzada: orientació.

- Potenciació del treball en equip del professorat.

- Professorat-alumnat-AMPA

- Coordinació entre aules, cicles, professorat,...

Oportunitats:

-Gran implicació de les famílies: material per manipular, etc.

-Bona resposta entre família-escola.

-Material preventiu (baveralls de l’escoleta, etc.).

-Ambient de poble

-Parc de davant l’escoleta

-Ambient tranquil (de l’exterior de l’escola que permet fer passejos,...).

Fortaleses i oportunitats de l'aula:

Fortaleses:

-       Informes d’adaptacions setmanals.

-       Desenvolupament de l’autonomia de l’infant (berenar tots sols, llevar-se les jaquetes,...).

-       Accés a patis.

-       Material o recursos a l’altura de l’infant (cadires, taules, wc, rentamans).

-       Ús d’agendes. Bona comunicació família-mestra.

-       Projecte berenar fruita comunitari.

-       Implicació de l’infant en activitats.

-       Simbolització adequada de l’infant.

-       Cura i higiene personal adequada.

-       Respecte cap als temps pertinents (a l’hora de berenar tots asseguts,...).

-       Aula neta.

Oportunitats:

-       Accés al parc

-       Varis patis disponibles

-       Comunicació diària amb les famílies tant a nivell oral com escrit.

-       Bona resposta amb les famílies

-       Ambient de poble (moure's amb tranquil·litat per dins ell,...)

     -     Coordinació entre famílies per dur  marterial.

Concepte d'infant

Un infant...

Un infant és una persona petita que creix, aprèn i evoluciona de manera constant i ràpida. És important que en aquest procés de creixement es creïn vincles, on s’accepti el propi nen, capacitats, competències, habilitats, interessos, motivacions, tot per afavorir un desenvolupament autònom, acollidor i segur. D’aquesta manera els infants necessiten l’ajuda dels adults des de ben petits, com ara: en autonomia, consolidació de la marxa, alimentació autònoma, control d'esfínters i sobretot en el desenvolupament del pensament i del llenguatge.

Els infants són els principals descobridors i protagonistes del seu propi aprenentatge així com s'explica en les teories del desenvolupament i de l'aprenentatge. Necessiten interaccionar amb l’entorn i amb les persones tant del seu voltant com aquelles noves per conèixer.

Els infants desenvolupen la seva persona, la seva manera de ser depenent de les persones que l’envolten, del seu entorn i de tots aquells aprenentatges, coneixements, interessos, motivacions que té i que pot trobar amb tots els mitjans que pot veure, trobar, sentir al seu voltant.

Així, un infant és una persona que està en constant aprenentatge, descobriment, etc. a partir d’interaccions amb el medi i amb les persones.

Una jornada a l'escoleta

DOSSIER 2:

Un dia a l'aula de les magranes:

Entram a les 08:30h dins l’aula. Fins les 09.15h els infants van arribant al centre i mentre aquests juguen amb diferents materials, cantam cançons, escoltam el CD gravat per les docents de l’escoleta,...Llavors, a partir de les 09.15h aproximadament, començam com un bé diu el dia a l’escoleta. Traiem els coixins i ens asseiem en forma de U on nosaltres, com a mestres ens situam al costat de la panera (on hi posam la fotografia dels infants que no han vingut) i al costat del magraner (ja que estic a l’aula de les magranes i allà és on es posen les fotografies dels infants i mestres que han vingut de la classe) i feim el “bon dia”. Cantam: “Bon dia, bon dia, bon dia al dematí, la lluna s’amaga, el sol deixa sortir. Bon dia, bon dia, bon dia al dematí, anam a l’escoleta i el gall fa kikirikí!”. Llavors, cridam les fotografies i les anam ensenyant. Els infants es reconeixen i les agafen. Les fotografies dels infants que no han vingut les anam posant a la panera pintada a la paret (a la seva altura) on hi ha velcro. Llavors, una vegada tots tenen la seva, cantam una cançó per tots aquells infants que no han vingut: “Plorau, plorau ninetes que s’ase està malalt. Té mal a la poteta i el ventre li fa mal. No vol menjar civada sinó pinyols pelats. No vol dormir a l’estable sinó en coixins daurats”. I, pels que han vingut cantam: “Hola nins i nines, què tal i com estau? Molt bé! I les vostres amistats com van? Molt bé! Farem el possible per ser bons amics, hola nins i nines, què tal i com estau? Molt bé!.

Després de fer el bon dia, arraconam els coixins i es duu a terme la proposta del dia. Per exemple: experimentació amb confitura. Una vegada s’ha duit a terme la proposta rentam les mans i la cara i ens asseiem per berenar, per exemple de fruita. Llavors, els infants beuen aigua i arraconam els baveralls per anar a jugar al pati (més o menys les 10.30-10.45h). A les 11.30h tornam a entrar dins l’aula i canviam els bolquers, feim les cares netes i les mans i ens asseiem a la taula per cantar i jugar amb les titelles o bé contar un conte. Llavors a les 12.30 els infants se’n van quan la seva família ve a cercar-los. Els que queden a menjador, ens anam cap allà cantant: bon profit. Llavors mengen els plats que se’ls disposa: puré, truita, i poma (per exemple). Després, quan han acabat de dinar se’ls torna a rentar les cares, les mans i els bolquers. Els que queden a dormir ens anam a la sala on hi ha les hamaques i els altres queden al pati jugant.

A més, reflexiona sobre les preguntes següents:

1.   Què fan els infants en un dia típic?

Els infants quan arriben a l’escola comencen molt tranquils, traient estris, joguines, o material que se’ls disposa fins que tots han arribat. Llavors a l’hora de fer el bon dia, els nens i nenes agafen els seus coixins i s’asseuen formant una U. Durant el bon dia, van reconeixent les imatges, es mouen i canten quan cantam cançons i llavors aferren la seva fotografia al magraner. Seguidament arraconen el seu coixí al prestatge. Llavors esperen a la proposta, per exemple: joc heurístic. Juguen i experimenten fins que es cansen. Quan es canta la cançó d’arraconar i amb la parla de les mestres els infants van arraconant tot allò que han emprat. Llavors, s’asseuen a les cadires per berenar. Berenen i beuen aigua (amb o sense ajuda). Llavors es lleven els baveralls i se’n van al pati amb la mestra. Juguen lliurement al pati i, després d’aquesta estona, tornen a entrar dins l’aula on els canviam els bolquers, i els rentam les mans i la cara i els pentinam. Mentre juguen i canten amb joguines o bé amb les titelles. Abans d’anar-se’n s’asseuen tots a les cadires i cantam o contam un conte. Quan venen les famílies els nens s’aixequen i se’n van. Al menjador mengen amb o sense ajuda i per dormir-los necessiten la xupa.

Durant el dia es fomenta gairebé en cada moment l'autonomia, cura personal i interacció entre iguals i amb adults. Així com respectar-se a un mateix i als demés. Consider que és un punt molt important dins del seu desenvolupament i també dins del meu propi ja que em permet conèixer de primera mà quines són les seves possibilitats i grau d'autonomia tant grupal com individual i, així, contrastar-ho amb diferents teories sobretot psicològiques i pedagògiques on l'autonomia n'és un paper fonamental.

2.   Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

Els que decideixen com s’ha d’ensenyar i avaluar són els mestres tutors de l’aula, amb el suport del PEC i de les reunions del claustre. D’aquesta manera amb programacions es tenen en compte continguts i objectius a analitzar a més de prendre decisions alhora de complir rutines diàries i millores o adaptacions del moment. També influeix la mestra de suport que ajuda, opina i col·labora en les decisions.

3.   Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els ajuden?

Crec que durant aquestes setmanes que estic dins l’aula i dins del centre ajuda a tenir dins del grup sobretot un ambient més calmat i sense presses. És a dir, tant el bon dia, com les tasques, com la higiene són moments ara més pausats, on hi dedicam més temps a cada infant i això és una avantatge tant per ells com per nosaltres. El meu comportament actiu i participatiu fa que alhora la mestra pugui realitzar tasques que havien quedat endarrerides i a més ajuda a què aquesta estigui més disponible per a tots, ja que apart de seguir el seu treball també ajuda a reciclar-se ja que m’ensenya quines cançons cantar i en quins moments, com fan els contes, com actuar davant imprevistos, etc.

A més, amb el grup de treball format dins del centre ajuda a la renovació estètica d’aquesta, ja que amb una segona tutora de treball feim millores, cream normes per la sala de psicomotricitat, l’ambient de construcció, etc. És una millora molt positiva pel centre i ajuda a un major i millor manteniment d’aquest.

4.   Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

-Aules: mapa (adjunt)

L’escoleta està preparada per acollir fins a 128 infants, repartits en:

• 2 aules de nadons: amb un màxim de 8 infants per aula.
• 4 aules d’infants d’1 a 2 anys: amb un màxim de 12 infants per aula.
• 4 aules d’infants de 2 a 3 anys: amb un màxim de 18 infants per aula.

-Escoleta en general:

 Consta d’una sola planta on es distribueixen  les diferents zones educatives, administratives i de serveis.

L’entrada principal de l’escoleta condueix directament al rebedor dotat de panells informatius de l’escoleta mateixa i de l’APIMA, zona d’espera, racó de jocs i accés directe a la zona educativa i de serveis administratius.

-          Despatx de direcció

-          Sala d’educadores i de material

-          Banys adults

-          Sala multiusos i banys infants

-          Menjador infants 2-3 anys

-          Menjador infants 1-2 anys

-          Cuina, rebost menjar i rebost neteja.

-          Bugaderia i vestuaris personal

-          Aula nadons A

      -      Aula nadons B

-          Aula caminants

-          Aula 1 – 2 anys A

-          Aula 1 – 2 anys B

-          Aula 1 – 2 anys C

-          Aula 2 – 3 anys A

-          Aula 2 – 3 anys B

-          Aula 2 – 3 anys C

-          Aula 2 – 3 anys D

-          Tres patis, més un pati exterior

*Totes les aules consten de bany adaptat als més petits i rebost pel material de l’aula i de les mestres.

-Rutines: les rutines estan marcades sobretot al principi i al final de la jornada. Començam a partir de les 8.30h mentre els infants van arribant. A partir de les 9.15h comença el bon dia. Després depenent de la durada del bon dia es comença la proposta del dia, ja sigui manipulació, expressió plàstica o musical, psicomotricitat...Després sobre les 10.00h els infants ja estan cansats de fer la proposta i es preparen per berenar. Damunt les 10.30h, quan ja han acabat de berenar, surten al pati i una de nosaltres queda a ordenar la classe (fregar plats, granar una mica, canviar a qualque infant). Llavors a les 11.30h tornen a entrar dins l’aula i les mestres canvien bolquers, pentinen, renten cares i mans. Alhora els infants juguen amb material ja siguin joguines, botelles amb diferents elements, etc. Una vegada estan tots llestos, cantam cançons amb les titelles o contam contes. A les 12.30h els infants se’n van i els que queden a menjador es dirigeixen cap allà. Després sobre les 13.15-13.30h se’n van a dormir o bé juguen mentre esperen a què els pares, mares o padrins venguin a cercar-los.

Així les rutines serien: entrada (deixar motxilles i abrigs al penjador del passadís, el berenar i l’agenda a les capses de dins l’aula), el bon dia (agafar cada un el seu coixí, asseure’s, agafar la fotografia, i arraconar el coixí), proposta del dia (esperar, actuar, arraconar i rentar-se les mans), berenar (seure, posar-se el baverall, esperar, emprar estris, beure aigua, rentar-se les mans i la cara, llevar-se el baverall), pati, neteja personal (canvi de bolquers, rentar cara i mans i pentinar-se)  i sortida (seure a les cadires o a l’estora).

- Espais: els espais estan organitzats sobretot diferenciant 0-1,1-2,2-3. Pel que fa al tema de les aules, en aquestes edats es nota la diferència en l’ús de les classes. És a dir, els banys que tenen els més grans els empren, els de 1-2 encara no i aquests estan tapats i, els nadons no en tenen. Llavors, els més grans tenen dins les seves mateixes aules ambients que es posaran en marxa en aquests mesos. Els de 1-2 i els nadons no tenen ambients. Tots tenen els mateixos materials referent a taules, canviadors, banys. Les sales comuns les empren tots els infants (menys els nadons): la sala de psicomotricitat i la d’experimentació i manipulació. El menjador està dividit per dos grups d’edat un pels de 2-3 anys i l’altre, el nou, pels de 1-2 anys.

Les classes dels infants 1-2 estan a la mateixa línia, interelacionades entre elles i les de dos tres

- Horaris: els horaris tampoc estan molt predeterminats dins la jornada. Es sap que hi ha una proposta al dia i la resta són hàbits i rutines necessàries pel dia a dia a l’escola. Com ja he dit abans, els infants entren a partir de les 08.30h fins les 09.15h. A partir d’aquesta hora es comença a fer el bon dia i seguidament es du a terme la proposta. A partir de les 10.00h els infants berenen i quan acaben surten al pati fins les 11.30h. Després arriben les rutines de neteja fins les 12.30h. Si sobra temps, es conten contes, es canten cançons, etc. Si queden a menjador, a les 12.30h ens dirigim cap allà i dinen tranquil·lament. Una vegada han dinat, n’hi ha que queden a dormir fins les 16.30h o bé n’hi ha que esperen a les famílies fins les 14.00h.

- Grups de treball: aquests grups estan formats per dur a terme propostes de millora principalment de manera física pel centre. Hi ha tres grups de treball, on cada un tenen una sèrie de tasques a realitzar: crear ambients, millorar espais, donar color al passadís, crear material per festes, etc.

Tots aquests punts els organitza principalment la coordinadora del centre, on els docents participen de les decisions a prendre. S’elegeixen tutors de l’aula, mestres de suport, tutors de grup de treball, divisió d’horaris (n’hi ha que queden fins les 14.30h i n’hi ha que queden fins que es tanca l’escoleta, es van turnant).

Decidir per on començar i per on acabar es decideix entre totes les docents ja que totes són participatives dins del centre i totes duen a terme propostes que els impliquen a tots. És a dir, tot el que es fa dins l’escoleta és per tots: ambients, la jaia quaresma (a mode d’exemple), etc. Aquestes són les dades:

-          Directora/Cap d’estudis/Secretària:

o   Controlar i organitzar el treball de tot el personal del centre.

o   Proposar a la regidoria  dels necessitats i mancances del centre.

o   Possibilitar i preparar el material necessari per que les treballadores del centre pugui realitzar de manera organitzada i ordenada la seva tasca.

o   Fer complir les normes i acords en relació a l’ordre, horaris, puntualitat, permisos ...

o   Coordinar tot el treball didàcticopedagògic que es realitzi a  l’escoleta.

o   Planificar i avaluar juntament amb l’equip d’educadores en relació als projectes que s’implementen al centre.

o   Preparar i coordinar les relacions amb l’equip educatiu i les que se mantenen amb les famílies dels infants

o   Controlar els aspectes administratius requerits per l’Ajuntament i/o les conselleries.

o   Encaminar les demandes cap a l’equip d’atenció primerenca

o   Participar i proposar activitats formatives.

-          Educadores:

o   Col·laborar amb la directora en l’elaboració i actualització dels projectes que s’implementen al centre.

o   Posar en pràctica tot allò que s’especifica als projectes.

o   Realitzar les tasques educatives contemplades a la legislació vigent pel cicle educatiu, relacionades amb el desenvolupament de l’infant, preparació i desenvolupament  de propostes pedagògiques, informació a les famílies, higiene, alimentació i descans dels infants, organització i neteja del material ...

o   Avaluar el funcionament i organització del centre i proposar projectes de millora.

Referent a problemes o conflictes...

Els problemes o entrebancs es solucionen a nivell d’aula o a nivell de línia educativa (edats). Com que el que es fa està interelacionat amb cada grup d’edat, principalment el que es decideix fer es fa entre aquests. D’aquesta manera es coordinen i treballen conjuntament. Si sorgeix qualque problema o decideixen o bé entre elles o bé de manera individual comptant amb la mestra de suport. Així els problemes es solucionen a nivell de parla i actuació i sobretot amb la col·laboració i participació d’altres mestres del centre.

5.   Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?

Els infants interactuen sobretot a nivell del contacte físic i a través de materials. Són nens molt petits i la interacció entre iguals encara no es fomenta gaire. Cerquen més la interacció amb adults. Així i tot, es coneixen entre ells. Solen Entre ells encara no sorgeix una col·laboració sinó que juguen pel simple fet de jugar per ells mateixos. La majoria de cops no volen compartir materials o bé si se’ls prenen els és indiferent.

Solen col·laborar en diferents activitats o tasques que l’adult els diu, com per exemple: “arraconar” quan cantam la cançó. Treballen junts quan es fan experimentacions, expressió plàstica.

S’ajuden a aprendre sobretot vigilant si l’adult està aprop observant el que fan en tot moment. Si veuen que l’adult a més participa a través de verbalitzacions o gestos també els ajuda a aprendre i a motivar-se a fer més i a provar més.

6.   Com interactuen amb el mestre/a?

Amb la mestra interactuen gairebé tot el temps. Cerquen l’atenció de la mestra duent objectes per ensenyar-li, tocant-la, posant molta atenció al que està dient en tot moment. En el moment de canvi de bolquers la interacció és molt física i verbal, on es parla molt amb l’infant i se’l toca de manera molt pausada i suau per a què aquest estigui molt més tranquil.

Però bé, la interacció amb la mestra principalment es fa mitjançant objectes i verbalitzacions.

7.   Com s’interectua amb les famílies?

Amb les famílies podem dir que s’interactua a través de diferents parts. Primer existeix una interacció a distància i diària mitjançant l’ús d’una agenda on la família explica el que ha fet l’infant durant el dia. Després a l’escola també es posa què s’ha fet allà, si ha menjat bé, etc.

Després la interacció amb les famílies també és directa i física, ja que aquestes acompanyen als nens fins dins les aules i això permet una breu conversa entre els adults.

Llavors existeix una interacció entre les famílies mitjançant tallers, on aquestes hi participen juntament amb els infants.

Cada dia tenc la possibilitat interactuar amb les famílies dels nens, demanant com estan, contant vivències o alguna cosa que sigui important remarcar, etc. La relació amb les famílies cada dia és més propera i agradable ja que sent que noten que sóc una membre més del grup i que tant l'infant com jo mateixa aprenenem i esteim junts. Per això, consider que un mínim de relació diària amb la família ha d'existir per conèixer i perquè coneguin.

“La quantitat i qualitat de les relacions entre infants, treballadors i famílies, en l’espai on s’estructuren, i els temps en què es realitzen, determinen la qualitat i la identitat de la pròpia escola”    L. Malaguzzi

De manera més detallada:

Els canals de comunicació i participació de les famílies en l’escoleta són:

–        Entrevistes: Família, equip directiu i educadores d'aula.

–        Reunions generals: Abans de començar el curs es realitza una reunió general on es presenten les educadores i el funcionament de l’escoleta.

–        Contacte i informacions diàries: L’eix fonamental de l’escoleta  és la vida quotidiana, tot allò que passa en ella: l’entrada, la higiene, el menjar, el joc, el descans, les actituds..., per això el contacte amb les famílies és diari, important i útil, encara que no tots els dies es realitza amb la mateixa profunditat.

–        Contacte informal diari a les entrades i sortides.

–        Notes informatives i panells d’informació.

–        Informació escrita: S’utilitzen tres maneres de transmetre els missatges ràpida i eficaçment a totes les famílies del centre: taulell d’anuncis, circulars, i quadernet de comunicacions.

–        Festes, es celebren trobades en les quals les famílies hi participen ja sigui de manera directa o indirecta: bunyols, espinagades i risses; festa de Nadal, Carnaval i festa de fi de curs.

8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?

L’adaptació dels infants a l’inici de l’escolarització és un moment delicat per a tots: infants, famílies i educadores. Per la majoria d’infants, els fet  de començar a l’escoleta és la primera separació real dels seus pares.

A aquesta edat, 0-3 anys, un sol canvi suposa un problema d’adaptació: sigui d’aula, sigui d’educadora, sigui d’espai, ja que el seu coneixement de l’espai i del temps es basa en la permanència de les rutines. Per aquest motiu es considera que tots els infants, tan els nous com els antics, han de seguir un procés d’adaptació quan s’incorporen al centre.

Aquest pla es planteja:

- 1a Setmana:

-          Adaptació dels infants nouvinguts: 9.30 – 11.30h

-          Adaptació dels infants antics: 8.30 – 12.30 amb possibilitat de menjador fins les 14.00h

- 2a Setmana:

-          Adaptació dels infants nouvinguts: 9.30 – 12.30

-          Alumnes antics: 8.30 -14.00h amb possibilitat de descans fins les 16.30h

- 3a Setmana:

-          Horari complet per tots els alumnes del centre: 7.30 – 17.00h

A més, es considera que les famílies juguen un paper molt important  en l’adaptació dels infants. Aquests estan acostumats als ritmes i rutines de casa seva: dormir, jugar, menjar ... Aquests ritmes són individuals, és a dir, creats per a ells i seguint els seus ritmes personals. El tracte que reben és individualitzat i donat per adults que els coneixen des del seu naixement.

A l’escoleta, encara que s’intenta adaptar al ritme i característiques dels infants, s’haurà d’adaptar a:

-          Una atenció global, és a dir, per tots els altres infants de l’aula.

-          Un ritme / horari general.

-          Conèixer a una persona nova en qui he de dipositar la meva confiança perquè tengui cura de jo.

-          Un espai diferent al de casa: dimensions i objectes nous.

-          Unes normes noves que moltes vegades són diferents a les de casa.

-          Uns amics i amigues que seran els elements de joc diari.

-          A jocs i juguetes que no són els propis i s’han de compartir.

I, és important que els pares s’acostumin a l’angoixa de:

-          Deixar els seus infants a persones desconegudes en un principi.

-          Confiar en que al seu fill/a li agrada quedar a l’escoleta, que s’ho passa bé i que no plora quan no hi ha ningú de casa seva.

Demanant informació als membres de l’escoleta, m’han informat que no existeix cap pla d’acollida per mestres. La majoria de docents que treballen allà ja fa molts d’anys que hi treballen i consideren que és un gust el grup de treball que formen i que es molt fàcil que s’entenguin entre elles i que puguin treballar molt bé.