El pla de millora

El pla de millora (a nivell de centre) s’anomena:

“Espais i recursos: racons a l’escoleta 0-3”

Per començar a donar pas al pla de millora, la coordinadora del centre ens va dir quin era el projecte de millora que s’havia de dur a terme. Ens va dir que a l’escoleta hi havia espais desaprofitats i que aquest era el projecte de necessitaven: espais i recursos. A partir d’aquesta necessitat, vam avaluar els quatre principis a partir de les necessitats sentides: el principi de d’habitabilitat, el d’identitat, el de comunicació i el de constructivitat. A partir de les necessitats analitzant aquests quatre principis vam començar a elaborar el projecte.

En la primera recerca d’informació ens vam adonar que des d’un principi, ens van dir que el que es pretenia era crear ambients. Per la teoria estudiada i el contrast d’informació vam modificar el projecte. Vam canviar ambients per racons, ja que pel que ens van explicar i pel que es pretenia fer amb ells, era pròpiament dit per racons que no un ambient.

Es van distribuir diferents grups de treballs dins del mateix centre per executar el projecte que nosaltres encara no tenim tot documentat. Vam demanar quines eren les necessitats, objectius i que era el que tenien pensat (ja que si el volien executar des de quan vam començar és perquè ja és té una idea del que es vol fer). Des d’un primer moment es van deixar confoses: com aplicar un projecte sense tenir la documentació necessària, ni diagnòstic, ni planificació?

Vam haver de començar a analitzar necessitats, recursos “sobre la marxa”. Es va decidir quins racons es muntarien juntament amb les educadores: cuinetes, supermercat, metges, fosca-llum (aquest darrer proposat per les practicants, ja que el consideràvem molt atractiu i per treballar diferents aspectes com les emcocions). També va sorgir un altre canvi: es va canviar el de les pepes, pel de disfresses (pensant en aspectes tan importants com és la identitat a aquestes primeres edats). Seguidament, es van distribuir les aules on anirien els racons juntament amb les mestres.

Què es pretén amb la creació d’aquests racons?

El projecte de millora d’espais implica una reorganització dels espais de les aules, la tria d’objectes i la planificació de quan i com s’empraran aquests racons.

Volem que els racons serveixin com a mediadors pels jocs d’imitacions, transformacions, descoberta i exploració. Volem contextos creats per a què els infants entrin en el joc simbòlic mitjançant les relacions entre ells i entre ells i els objectes que els oferim en els diferents espais.

La nostra intenció a l’hora de fer aquest projecte és afavorir el joc lliure que els permeti desenvolupar l’aparició de manifestacions simbòliques a través de les relacions amb els demés, i mitjançant el llenguatge tant verbal com corporal. Realment ens hem fixat uns objectius per a cada un dels racons, però deixam la porta oberta i donam cabuda a qualsevol aspecte que ens sorprengui per a poder registra-ho i fer una avaluació de tot el que observem.

(Parl en plural perquè el pla de millora es fa de manera grupal. Aquests tres darrers paràgrafs són un tros de la justificació del projecte).

Ara ja hem cercat informació, teoria i es contrasta amb la pràctica.

Bona pràctica d'aula

Els aniversaris

L’aniversari és un ritual on es celebra el creixement de cada un. Una característica que ens defineix com a persones, com a membres d’aquell grup és l’edat. Es tracta de fer conscients als infants del seu creixement fent una gran festa on tots siguin partícips d’aquesta.

Exemple:

Fa unes setmanes, na Carla va complir 2 anys! Per celebrar-ho vam inflar bufetes de colors i les vam penjar a un fil que tenim dins la classe. A més, també la vam decorar amb paperines de personatges de Disney per donar un ambient agradable i alegre a l’aula. La mare ens va portar iogurts i suc de fruites per tots (ja que a la classe hi tenim: una nena celíaca, una nena al·lèrgica a l’ou i un altre nen intolerant a la proteïna de llet de vaca). Així, amb aquesta opció vam poder celebrar aquests dos anys de na Carla. Però, per fer-la més emocionant, vam fer una tarta de paper i cartró molt original, amb pisos, i dues veles perquè la nena pogués bufar. Vam fer una plantilla de corona perquè la pogués dur i, entre tots amb pintures de colors la vam pintar. Llavors li vam col·locar un “2” i el seu nom. Seguidament vam cantar uns quants cops la cançó de l’aniversari. Vam fer moltes fotografies per recordar el moment. La nena es sentí molt agust i molt contenta i els altres molt interessats per la corona que duia la nena.

Els aniversaris són un punt molt important en el desenvolupament dels infants i en el reconeixement de la seva identitat. Entenem per identitat com “és el que ens defineix com a tal i ens diferencia de la resta” (Egle Becchi). La identitat és un procés en el qual per a què aquesta es pugui desenvolupar hi ha d’haver relació i, depenent d’aquestes relacions, l’infant tindrà una autoestima o una altra. Per això és important tenir una autoestima positiva, ajustada en un mateix. Per això, consider que una bona pràctica d’aula és la celebració dels aniversaris. Ajuda en la construcció de la personalitat de l’infant i en el seu reconeixement.

Aquesta pràctica ajuda a la interacció tant amb els infants com amb la mestra així com amb les famílies. També ajuda a desenvolupar el joc (feim una corona pintada per tots), la cooperació i l’interès per fer coses (cantar, bufar, etc.).

“L’escola, especialment en aquestes edats, és un àmbit particularment adequat per enriquir els processos de construcció de coneixement de si mateix i de l’autonomia personal, i ha d’oferir una intervenció educativa ajustada a les distintes necessitats individuals en contextos de benestar, seguretat i afectivitat” [Currículum 2008].

“L’escola ha d’ajudar a continuar escrivint una biografia, els primers paràgrafs de la qual vénen pautats des de la mateixa biologia” (Carles Parellada).

Aquesta bona pràctica és reflectit com un projecte dins del PEC de l’escoleta.

Projecte d’aniversaris

S'ha tengut en compte que aquesta celebració interessa a les famílies i als infants d'una forma molt especial, que estimula la seva curiositat natural, els seus desitjos d'aprendre i que té un gran component afectiu.

L'aniversari és una cosa viva i amb una gran càrrega afectiva, per tant, les activitats que es realitzen al voltant d'aquesta celebració són prou motivadores i riques en contingut com per poder planificar un projecte que duri tot el curs i aprofitar el seu valor educatiu per l'equip.

Les activitats a realitzar:

- Preparar un racó on hi haurà penjades les medalles que portaran els infants el dia de la festa d’aniversari.

- Repartir la berenada

- Menjar el berenar.

- Cantar el "MOLTES FELICITATS"

Hi trobam indicadors que mostren la bona pràctica:

-        Està documentada, hi ha constància del que es fa. S’escriu a les agendes abans i després de l’aniversari, al blog i al PEC està presentat com a projecte.

-        Persegueix la implicació i el compromís de la comunitat educativa, sobretot dels de dins la mateixa aula.

-        És reconeguda com a positiva i valuosa per les persones implicades, tant infants, famílies com mestres.

-        Cerca el benestar de les persones que conformen la comunitat educativa. D’aquesta manera s’ajuda en el reconeixement personal i en la construcció de la pròpia identitat.

-        És coherent amb el projecte educatiu de l’escola. Està recollida en qualque document del centre. Apareix al PEC, explicant les diferents parts i en què consisteix.

-        Es comunica a altres, es comparteix amb altres. S’avisa a través de l’agenda abans i després de la celebració, recordant el que es farà aquell dia. També és important tenir una reunió amb els pares o familiars del nen/a que hagi de fer la festa.

Així, consider que és una bona pràctica d’aula perquè ajuda als infants en la construcció de la identitat, a implicar-se en activitats, a relacionar-se i a tenir constància del seu creixement. Poder veure com es senten els infants quan compleixen anys i l’alegria que mostren tots davant aquest fet és molt interessant i motivador per anar seguint aquest petit projecte que a la vegada és molt gran per tots. Així es fomenten valors, sentiments, emocions, relacions que tal vegada en una altra activitat, projecte, etc. no haguessin estat presents.

També em permet conèixer més als infants i a plantejar-me qüestions referides al seu desenvolupament - aprenentatge.

"Tres experiències" de bones pràctiques

Juguem amb magranes

Consider que és una pràctica interessant perquè és un objecte, aliment que entra en contacte, tacte, gust,…amb els infants. És una pràctica de manipulació molt interessant i que permet l’ús d’estris per combinar diferents elements i, a més, treballar continguts matemàtics de manera directa i indirecta com pot ser: forma, moviment, pes, etc.

És una fruita que no sol ser bastant presentada als infants i és molt curiosa ja que permet treballar el tacte, el gust, l’olfacte, els colors, la mida, la forma, la composició, combinació, etc. També és una manera de presentar als infants mesures d’higiene referent a diferents aliments. Encara que siguin molt petits és important i interessant prendre consciència d’aquest fet.

Un altre aspecte a comentar és que a partir d’aquesta manipulació, els infants coneixen una fruita que no sol ser molt usual dins la seva vida. D’aquesta manera es pot començar a introduir fruites variades que a la llarga no els resulti estrany menjar-la, veure-la, etc.

A través d’aquesta proposta també es poden valorar aptituds dels propis infants, com ara: si l’infant compta amb pròpia iniciativa, té una actitud de sorpresa, si s’interessa pel material ofert, possibilitat d’anticipació, capacitat de decisió, etc.

Materials d’experimentació

Els materials d’experimentació impliquen descoberta. La descoberta implica: l’observació, l’exploració, l’experimentació, les deduccions, les hipòtesis i la classificació i seriació. També implica la curiositat i l’interès.

“L’Educació Infantil ha de contribuir a desenvolupar en els infants les capacitats que els permetin: observar, explorar i reflexionar sobre el seu entorn: familiar, natural i social, mantenint una actitud de curiositat respecte d’això i un esperit crític, tenint en compte el nivell maduratiu dels infants”. (Currículum 2008).

Consider que és un treball especial per a ells ja que la recerca, l’exploració sensoriomotriu, el descobriment, el plantejament de preguntes i hipòtesis, la verificació i consciència dels nous aprenentatges, condueixen a conquestes funcionals.

El plaer de mirar, tocar, agafar, sentir...són moments molt importants per ells ja que aprenen molt a través de l’experiència, del que veuen, toquen,...És una possibilitat d’aprenentatge molt enriquidora, plena de plaer i gust.

És una forma d’explorar el món que els envolta, és una capacitat implícita. Tots aquests materials que s’ofereixen que no són estructurats i són de la natura (o no), són oberts per a ells, posant-li el sentit que volen cada un, sense cap funció concreta. Aquests són materials combinables, que afavoreixen l’experimentació.

Aquesta proposta veig que aporta als infants: gaudir d’una estona de concentració i de tranquil·litat en grup, gaudir de la part lúdica i expressiva de l’experimentació i, el desenvolupament d’actituds i accions relacionades amb la recerca, proves i foment sensoriomotriu.

És un plaer observar com els infants gaudeixen de materials no estructurats, on hi troben múltiples sentits, on es relacionen amb altres i amb altres objectes que els serveixen per fer proves, per a què serveixen, etc.

És una pràctica molt enriquidora, plena de plaer i gust per tocar, veure i desenvolupar tots els sentits entorn a ella, posant a prova diferent materials.

La llum

És una pràctica molt interessant, sobretot pel fet que dins la nostra aula ens agradaria acabar de construir el racó per amagar-se, fent contrast així entre llum - ombra.

És una proposta didàctica que resulta novadora per tots, ja que si poden trobar múltiples usos: jugar amb les ombres, veure la pròpia ombra tenint constància del propi cos, què és el que fa ombra i què és el que fa llum, etc.

Aquesta proposta du a moltes variables i consider que és una proposta oberta ja que no només es pot treballar el que seria tan sols llum, ja que també es poden treballar altres aspectes com poden ser: com fer la llum, ens amagam, fem fosca, etc. Es poden emprar molts de materials apart del d’un mateix: teles, la mà, el cos, capses, bles, etc.

Seria crear contextos de joc: “ el joc és, sobretot, allò que l’infant difereix de l’adult. L’infant juga constantment, quan té son, juga menjant, juga tot anant de passeig: faci el que faci, juga sempre. És tan cert que jugar és sinònim de viure, quan es tracta de l’infant que el primer neguit d’una mare davant el seu fill malalt, creix en el mateix moment en què deixa de jugar” (Dêcroly, 1987).

El centre d'Educació Infantil

L'escoleta:



*Els espais de color lila són els patis

Diferències entre escoletes de 0-3 anys i 3-6:

Una de les diferències que trob entre l’escoleta 0-3 i l’escola 3-6 és el nivell de comunicació entre les aules, l’ambient que es mou entre els infants (ja que tots són molt petits, i a les escoles 3-6 normalment ja es troben dins centres de primària) i la grandària dels centres.

Com ha estat l’acollida? 

L’acollida al centre va ser senzilla i directa. Se’m va presentar tots els espais, els usos que tenien, les aules, els seus components i els diferents espais exteriors que tenia l’escoleta. A més, vaig poder gaudir d’una estona amb el grup de les magranes per començar a conèixer-nos i saber on situar-me (possibles entrades i accés a l’aula).

Què m’ha sorprès?

El que m’ha sorprès és que totes les aules tenen accés a pati, amb molta lluminositat i connexió entre les diferents aules estructurades per nivells.

Quines coses encara no he vist?

No he pogut veure l’ús que en feien de la sala gran (multiusos) ni la distribució de nivells al pati. Pel que fa a la resta, ho he vist tot.

Què canviaria del dibuix?

• El que canviaria del dibuix seria la línia d’edats. És a dir, les dues línies podrien estar comunicades cosa que permetria tant als infants com a les mestres tenir accés i poder veure tots els infants. Podria ser que l’escoleta tengués forma de “U” per facilitar la comunicació i connexió.
• Ampliaria espais per les mestres. Perquè puguin planificar, fer, crear activitats de manera tranquil·la, sense infants i amb bastant espai.
• Adequaria un espai sol per psicomotricitat. Actualment es fa a la sala multiusos, però consider important que hi hagi un espai dedicat a aquesta part tan important en el desenvolupament de l'infant. Lliure de distraccions i materials no adequats per aquest moment.
• Adequaria l'entrada principal a l'interior de l'escoleta. Un rebedor més ampli, obert.