Aprendre

 Què ha de passar per a què la mestra aprengui?

"Una de les millors maneres d’aprendre és ensenyant. Per aquest motiu, un dels reptes que tindrà el mestre al segle XXI serà compartir una cosa que ara monopolitza ell sol dins de les aules: la capacitat d’ensenyar”  (David Duran).

 Tot mestre ha d’estar reciclant-se, renovant-se, obert a nous camins i a una formació contínua constant. És veritat que és molt còmode quedar-se amb la base i amb l’experiència professional, formar-se a partir de l’experiència. Però tots sabem que cal que constantment es vagin ampliant coneixements i sobretot estar oberts a canvis.

Basant-me específicament en la pregunta, consider que per a què una mestra aprengui cal que aquesta valori objectivament el seu treball, els seus coneixements, les seves necessitats, mancances, possibles projectes, entre d’altres moltes coses. Una vegada ha observat, valorat, notat, que necessita aprendre és aquí quan és l’hora de posar-s’hi. Però caldria que això no només fos així. Encara que es necessiti o no, sempre s’ha d’estar dispost a aprendre, sobretot si és un mestre, que cada dia és diferent, on es descobreixen moltes coses.

Així, existeixen cursos, documents, cursets, llibres,...que ajuden a formar-se a nivell professional. Després, a través de l’observació pot fer una anàlisi acurada del seu procés d’aprenentatge i canvi que ha suposat en el seu dia a dia a l’escola. És a dir, com ha impactat aquell “nou” contingut dins la realitat educativa, dins el centre, dins l’aula, dins els infants i dins ell/a mateix/a.

Aquesta avaluació no només seria aplicable a ella mateixa sinó que hauria de veure quin ha estat el canvi en els infants, si els objectius proposats s’estan aconseguint. Si tot això s’aconsegueix, les ganes de seguir renovant i ampliant els seus coneixements augmentaran, cosa que ajudarà a què aquest/a constantment estigui en procés d’aprenentatge.

“Los programas de formación y perfeccionamiento tienen poca incidencia en su transformación ya que por lo general se destinan a la transmisión de contenidos y metodologías, obviando la experiencia acumulada. Educar y enseñar no es sólo transmitir contenidos (al margen del transmisor) sino propiciar un tipo de contacto con la cultura en su mas amplio sentido incluyendo la acepción académica. La experiencia cultural del docente tiene mucho que ver con la experiencia que está llamado a provocar en los alumnos” (G. Sacristán. 1997: 87).

Per a què jo aprengui?

Com a practicant, sóc molt conscient del meu procés d’aprenentatge, sobretot ara que conec la realitat educativa. Durant aquests darrers tres anys de formació com a mestra, tant per tenir com per ser i fer, he realitzat cursos, llegit llibres, etc. per tal de conèixer i profunditzar més sobre un aspecte, un tema, que (ara veig dins l’aula) sigui important.

Ara, sobretot ara, és a través de l’experiència que me’n adon de què és allò que necessit aprendre per comprendre aquesta realitat educativa. Ara és quan estic lligant coneixements teòrics amb la pràctica, cosa que abans, quan encara no feia pràctiques, no li trobava el sentit.

Per a què jo aprengui, seria també bàsicament tot el que he posat a la pregunta anterior. És important que tant un professional com un estudiant vagin ampliant els seus coneixements.

Tot, tot el que m’envolta m’ajuda a aprendre: llibres, la societat, cursos, Internet, conferències, experiència. Valorar totes aquestes fonts és important perquè m’ajudin a desenvolupar-me com a professional.

Com estudiant, sé que no tan sols em puc basar i quedar amb el que he après durant la carrera, sinó que a poc a poc i a mesura que vagi introduint-me dins del món educatiu aniré formant-me en diferents aspectes que em manquen, que necessit, que vull saber, etc.

Tal vegada, en aquests moments, no hagués arribat a pensar que hauria de fer per aprendre. En aquests moments, pensaria “estic estudiant per ser una bona mestra”. Però no, no és així, encara que ho pugui ser amb el que sé, també sé que hi ha un sac de coses, d’oportunitats, d’aprenentatges que esperen ser visitats per fomentar la qualitat educativa que tot infant i mestre/a mereix.

 Francesc Torralba:

“Necessitem persones atentes, que sàpiguen descobrir el diamant en brut que tenen al davant”

Valoració de les pràctiques

Les pràctiques són una experiència fins aleshores molt positiva. Cada dia aprenc coses noves i intent millorar. Des que vaig començar al centre fins ara sé que he evolucionat molt. Són vivències motivadores i importants en el desenvolupament acadèmic i professional de qualsevol persona que es vulgui dedicar a aquesta professió. Me’n adon de la importància de l’educació des de les primeres edats, dels canvis que en poc temps els infants fan. La importància de les rutines en el seu dia a dia i en l’interessant que resulta poder fer activitats amb ells.

Així i tot, aquest temps també ajuda a reflexionar sobre què és el que faig bé, malament, com millorar, pensar, etc.

També permet poder experimentar grups de treball diferents, és a dir, treballar en equip no només amb les practicants, sinó que també amb mestres de l’escoleta.

Per això, només dir que fins ara sé que he après i seguiré aprenent moltíssim durant el temps que em queda i per això, es tracta de gaudir cada minut dins l’aula i dins del centre.

“Son consideradas escuelas de un único organismo vivo, un lugar de convivencias y de intercambio relacional entre adultos y niños. Un lugar en el que se piensa, discute y se trabaja tratando de reconciliar lo que se sabe con lo que no se sabe, las dificultades, los errores, las expectativas, los éxitos, las dudas y los problemas de elección.

El objetivo de estas escuelas es crear una escuela amable, es decir, activa, inventiva, habitable, documentada y comunicable, un lugar de investigación, aprendizaje, recognición y reflexión, en las que se encuentren bien los educadores, niños y familias”.

Loris Malaguzzi

Mirant cap el futur…

“La formación de los educadores se basa en una formación continua. Se siente la necesidad de enriquecer sus competencias profesionales, dando lugar a la reflexión de sus pensamientos, provocando un cambio en las acciones”.

Loris Malaguzzi

Concepte d'infant

Un infant...

Un infant és una persona petita que creix, aprèn i evoluciona de manera constant i ràpida. És important que en aquest procés de creixement es creïn vincles, on s’accepti el propi nen, capacitats, competències, habilitats, interessos, motivacions, tot per afavorir un desenvolupament autònom, acollidor i segur. D’aquesta manera els infants necessiten l’ajuda dels adults des de ben petits, com ara: en autonomia, consolidació de la marxa, alimentació autònoma, control d'esfínters i sobretot en el desenvolupament del pensament i del llenguatge.

Els infants són els principals descobridors i protagonistes del seu propi aprenentatge així com s'explica en les teories del desenvolupament i de l'aprenentatge. Necessiten interaccionar amb l’entorn i amb les persones tant del seu voltant com aquelles noves per conèixer.

Els infants desenvolupen la seva persona, la seva manera de ser depenent de les persones que l’envolten, del seu entorn i de tots aquells aprenentatges, coneixements, interessos, motivacions que té i que pot trobar amb tots els mitjans que pot veure, trobar, sentir al seu voltant.

Així, un infant és una persona que està en constant aprenentatge, descobriment, etc. a partir d’interaccions amb el medi i amb les persones.

Quin tipus de mestre vull ser?

Dossier 1

     Pluja d’idees que identifiquen un mestre ideal per mi:

Consider que un bon mestre ha de ser pacient, obert i disposat a ensenyar i a aprendre. Constantment un mestre ha de renovar-se per anar adquirint nous coneixements i competències que en siguin de profit per tots aquells que estan capficats dins el món educatiu.

Per a mi, un mestre ha de saber bé quin és el seu objectiu, quines coses es pretén treballar amb el desenvolupament de diferents capacitats.

Un mestre és aquell que té capacitat d’empatia, que ajuda, comprèn, entén a tots els infants.

Un mestre ha de saber treballar amb altres membres de l’equip docent i a més exigir una gratificant col·laboració, coordinació i enteniment amb les famílies dels infants.

Per tant, consider que un bon mestre ha de tenir una formació inicial que amb la pràctica es vagi ampliant a partir de les seves pròpies inquietuds, interessos i motivacions, alhora que també es té en compte totes les característiques anteriors que ajudin a l’infant a desenvolupar-se, adquirir nous coneixements i a evolucionar des de l’àmbit cognitiu, emocional, social, personal i motriu.

· Perfil mestre:

Des del meu punt de vista, un mestre de primer cicle i un del segon cicle han de tenir la mateixa formació, ganes, interessos i inquietuds ja que es troben en una etapa de formació molt important pels infants. Tot mestre d’educació infantil sap que tal vegada els objectius no siguin exactament els mateixos, però que al cap i a la fi el que es cerca és fer evolucionar les capacitats, coneixements, interessos,...de cada un dels nens i del propi mestre. Per tant, un mestre tant de primer com de segon cicle per a mi, tenen o han de tenir el mateix perfil.

Bàsicament es diferencien per la manera de treballar. A primer cicle es tracta més de rutines, activitats no tan profundes, establir relacions, comunicar-se, conèixer el propi cos,...

En canvi a segon cicle ja s’aprèn més vocabulari, es pot treballar per ambients, racons, és enriquidor que estableixin relacions entre iguals, amb més grans i amb més petits, aprenen a comptar, llegir, escriure (“bàsic”), es fan projectes més globalitzats, adquireixen moltes competències i habilitats,...

És semblant en la manera de relacionar-se amb els nens. Cal ser pacient i partir dels interessos, motivacions i inquietuds dels propis nens per així poder treballar diferents àmbits.

· Quin tipus de mestre hi ha a l’aula on estic?

El tipus de mestre que hi ha dins l’aula és molt semblant al definit per l’anterior. La mestra marca bastant bé les rutines que segueixen els infants dia a dia, respectant el seu moment evolutiu. És una mestra molt pacient, que verbalitza en tot moment el que es farà. Té un contacte profund, afectiu i positiu amb cada un dels infants, coneixent les seves característiques. Proposa activitats depenent de l’horari que s’estableix: psicomotricitat, manipulació,...partint que l’infant pugui desenvolupar diferents habilitats motrius i relacionals amb cada una d’elles. A més, manté un contacte visual i verbal amb els infants que fan que aquests l’escoltin en tot moment prioritzant la seva veu, el seu tacte davant qualsevol altre. Manté relació amb els altres grups de la mateixa edat per mantenir una coordinació i una interrelació d’activitats entre grups. És partícip de qualsevol activitat que es plantegi: a nivell d’aula, de grups o de centre.

· Quin tipus de mestre vull ser:

Doncs seria una barreja entre el meu ideal de mestre i el que he pogut veure fins ara. Vull implicar-me en activitats dels infants, vull col·laborar tant amb famílies com amb docents, vull potenciar habilitats, competències, potencialitats, àmbits de cada un dels infants (més tot el que he dit abans sobre el meu ideal).

· Ha evolucionat el concepte?

Està clar que el meu concepte de mestre ha canviat molt des que vaig començar els estudis. Abans, com en els meus anys d’educació infantil, els mestres ens posaven a fer activitats de racons o de dibuix. Em pensava que l’educació infantil era una tasca fàcil ja que són infants i aquests no requereixen tanta feina com els majors. Però aquesta idea, per a mi, ara és errònia. L’educació infantil és l’etapa més important de l’educació ja que a partir del que es fa es pot conèixer a l’infant, s’aporten els primers coneixements, s’identifiquen possibles trastorns, es col·labora amb tot l’equip educatiu i amb les famílies. Es potencia la tranquil·litat, l’ambient afectiu i disponible pels nens, prioritzant una educació lenta, sense presses ni acurada (malgrat no sempre sigui així), el joc com a principal font de motivació i coneixement,...