Documentam la pràctica

El plaer de triar i compartir

Amb aquesta pràctica es tracta de proposar als infants que s'impliquin en la realització de projectes, pràctiques i tasques que responguin al seu interès i que tingui sentit per a ells, al igual que la participació de les famílies i de les pròpies mestres del centre.

Berenam, triam, compartim,...

Partint d’un projecte inicial dels berenars, on cada dia es menjava una cosa diferent per berenar, va sorgir la necessitat de modificar els dies que tocava fruita: els dilluns, dimecres i divendres. Tot lligat a què els infants creixen i van desenvolupant la parla, les seves capacitats, gustos i interessos.

Alguns s’interessaven per la fruita que duen de casa, a uns els agradava més la fruita del company que la seva, d’altres sempre duien la mateixa fruita. Es descobrí que n’hi havia tallada i sense tallar....

Per aquest motiu, cap al final del segon trimestre es va proposar el projecte del plaer de triar i compartir.

Consisteix en què cada infant du de ca seva una o dues peces de fruita sense tallar. En arribar a l’escoleta la deixen dins la panera de la fruita, o bé dins la panera del berenar. Quan es fa l’hora de berenar i tots (les mestres també) ja estam asseguts a la taula, començam a triar allò que volem menjar per berenar, o bé si són molt petits se’ls ofereix petites porcions de les diferents fruites que han duit de casa. D’aquesta manera s’anima als infants a menjar d’aquella fruita que “mai” mengen.

Transversalment també es treballen continguts, com ara: els noms de les fruites, els colors, el tamany i altre vocabulari relacionat, competències matemàtiques, indirectament de hàbits saludables, valors, etc. Quan l’infant està immers en un determinat projecte, pràctica o tasca, no és conscient d'estar adquirint nou vocabulari, coneixent el medi o adquirint una major autonomia personal. Els seus objectius estan relacionats amb la resolució d'una tasca que exigeix la seva participació activa i entusiasta. Sempre és possible trobar projectes que requereixin el conjunt de continguts diversos i que alhora responguin a una multiplicitat d'objectius.

Què es necessita per què sigui considerada una bona pràctica?

• Participació activa dels infants, mestres i famílies tant al centre com a casa.
• Dur varietat de fruita
• Seguir "la pràctica" a casa, és a dir, que mengin fruita i que sigui variada, no sempre la mateixa.
• Que els infants es familiaritzin amb elles.
• Parlar sobre les fruites, quines són quines, etc.

Referent a material?

Realment, en qüestió de material no es necessita gaire cosa. Encara que no es trobi documentat al PEC del centre, es pot fer un petit recordatori.

• Plats (que ja es disposen al centre)
• Forquetes (centre)
• Motivar als infants a través de cançons, reforços.
• Una panera on es posin totes les fruites
• Ganivet per tallar-la (per les mestres)
• Baveralls (que ja són al centre).
• El més important, fruita (peres, pomes, plàtans, taronges, prunes, maduixes, raïm, etc.).

 

Una altra bona pràctica

El plaer de compartir

Primer cal dir en què consisteix i com es du a terme:

Es tracta d’una pràctica a nivell de centre que consisteix en què tots els infants porten una peça de fruita els dies que toca berenar-ne: dilluns, dimecres i divendres. Les famílies i els nens deixen la peça de fruita a la safata “BERENAR” que hi ha dins les aules, situada davall del panell on es recorda a les famílies que toca dur cada dia per berenar a l’escoleta. Quan arriba l’hora del berenar, després de la proposta del dia, els infants s’asseuen a les cadires, es posen el baverall i esperen a què la mestra talli les peces de fruita que han portat. Seguidament, aquesta posa tot el que ha tallat dins un plat gran i llavors ho va dividint en plats més petits per cada un dels infants. Els nens mengen bocins de fruita tallats petits i, d’aquesta manera també es potencia la seva autonomia referent a “pinxar” amb la forqueta. Així, els infants no tan sols mengen una fruita que gairebé sempre és el plàtan, sinó que mengen i proven tota la fruita que es té i després ja diuen si els agrada o no.

En tots els infants d'1-2;2-3 anys es du a terme la pràctica. S'aplica dins les mateixes aules, és a dir, cada grup dins la seva aula. Berenen després de fer la proposta del dia, és a dir, després d’haver fet el bon dia i, per exemple, manipulació. Es situa damunt les 10:00h – 10:15h del matí.

Aquesta pràctica va destinada a una educació saludable a partir de la fruita. Partint de les preguntes anteriors i de la pràctica diària me’n don compte que aquest hàbit és tan important pels infants com per nosaltres mateixos, és a dir, els adults que estan dins l’escoleta. A partir d’aquesta pràctica es plantegen i es posen en pràctica distints objectius importants per fomentar aquesta educació saludable, com ara: aprendre a compartir, a repartir entre els companys, parlar (si és possible) sobre quina fruita els agrada més i manco; fomentar hàbits alimentaris saludables; provar, tastar, menjar tot tipus de fruita (variada), conèixer les fruites i a partir d’elles confeccionar vocabulari; desenvolupar destreses cognitives (àrea matemàtica, llenguatge, etc.), desenvolupar els sentits (olor, gust, tacte, vista); saber el sentit i la importància de menjar tot tipus d’aliments i més la fruita.

Tots aquests són objectius oberts i tancats, ja que depèn de l’edat dels infants i de les seves característiques. Així i tot, aquesta pràctica està molt ben vista tant per l’escoleta com per les famílies. Hi ha nens i nenes que mai havien menjat fruita a trossets, sinó que a través de potets. D’aquesta manera, ja es dóna un gran pas en el desenvolupament alimentari del nen ja que descobreix el sabor i el tacte de la fruita des d’un altre punt.

A més, com que és una pràctica a nivell de centre, està reconeguda el PEC del centre, explicant en què consisteix, com s’aplica, quins dies i objectius.

No obstant això, també em sorgeixen dubtes sobre la manera d’actuar amb infants que no els agrada la fruita, o segons quina fruita. Observant i demanant a la meva tutora, vaig arribar a la reflexió que amb tranquil·litat i parlant amb els infants aquests aconseguien almenys provar-la. Els meus dubtes, preguntes van ser:

• Quan a un infant no li agrada mastegar fruita, per tal que aquest mengi fruita, se’ls pot donar potets?
• I si a un infant no li agrada gens la fruita?
• Què fer per estimular l’acte de menjar-ne?
• Els forçam a tastar-la?

Quan em vaig plantejar aquestes preguntes ho vaig consultar amb la tutora d’aula. Hem va dir que és important oferir als nens al plat diferents fruites, encara que no els agradi, ja que és una manera de què les tastin, les vegin. D’igual manera em va dir que se li parla amb calma, reforçant la conducta positiva si l’infant en menja. Referent al fet de forçar, no es pot forçar a l’infant a menjar-ne: sí posar-li pels llavis que senti el gust, l’olor, etc.

També m’explicà que és difícil a vegades la cooperació amb les famílies en el fet que a casa els infants mengin fruita. La més fàcil i millor solució per segons quines famílies és el potet. Així i tot vam arribar a plantejar la possibilitat que els infants que els és impossible menjar fruita malgrat l’hagin provada, dur potets. Però parlant-ne i reflexionant sobre això vam arribar a la conclusió que és millor que l’infant es vagi familiaritzant amb la fruita i que a la llarga en mengi.

Ara ja ha passat més d’un més des que s’aplica aquesta pràctica i els nens proven la fruita i ja són capaços de discriminar-les, donar-les nom i dir si els agrada o no.

De fet, estic molt contenta d’haver posat en pràctica tot el que he exposat anteriorment, encara que hi ha vegades que m’he equivocat en insistir massa a l’infant a menjar-ne. Cantant, fent bocins més petits, reforçant la conducta, hem aconseguit fomentar un hàbit alimentari saludable important en el desenvolupament dels nens.

Comparació sobre l'hàbit:

<>(<>perdonau, però no puc modificar la taula per pujar-la ni centrar-la)<><>

Compartir	A nivell individual
·         Es proven diferents fruites ·         Varietat ·         Triar, destriar ·         Conèixer les fruites ·         Desenvolupar els sentits ·         Treballar diferents àrees ·         Conèixer gusts del nen i de l’aula	·         Es menja la que porta ·         No en menja d’altres ·         Sol dur sempre la mateixa ·         Ganes de menjar, provar la d’un altre nen ·         “És meu” ·         Treballar diferents àrees

(entre altres)

Per acabar, reflexionar sobre la satisfacció de la pràctica a nivell de centre. És representatiu tot el treball de l’escoleta fomentant el fet de compartir i gaudir de tot el que es fa (joguines de casa, contes, activitats, etc.). Es considera (i consider) que és una pràctica molt important (ja que fins i tot ha modificat aquesta hàbit dins jo mateixa, ja que ara menj més fruita que abans). No només es treballa aquest hàbit sinó que ajuda a prendre consciència de l’educació alimentària i del verb compartir, ja que ajuda a fomentar valors a tota la comunitat educativa i especialment en els infants.

Anem a gaudir d’aquesta bona pràctica entre tots, respectant-nos, sent solidaris entre nosaltres i disfrutant del moment com si fos únic, exclamant així la importància que en mereix.

Una jornada a l'escoleta

DOSSIER 2:

Un dia a l'aula de les magranes:

Entram a les 08:30h dins l’aula. Fins les 09.15h els infants van arribant al centre i mentre aquests juguen amb diferents materials, cantam cançons, escoltam el CD gravat per les docents de l’escoleta,...Llavors, a partir de les 09.15h aproximadament, començam com un bé diu el dia a l’escoleta. Traiem els coixins i ens asseiem en forma de U on nosaltres, com a mestres ens situam al costat de la panera (on hi posam la fotografia dels infants que no han vingut) i al costat del magraner (ja que estic a l’aula de les magranes i allà és on es posen les fotografies dels infants i mestres que han vingut de la classe) i feim el “bon dia”. Cantam: “Bon dia, bon dia, bon dia al dematí, la lluna s’amaga, el sol deixa sortir. Bon dia, bon dia, bon dia al dematí, anam a l’escoleta i el gall fa kikirikí!”. Llavors, cridam les fotografies i les anam ensenyant. Els infants es reconeixen i les agafen. Les fotografies dels infants que no han vingut les anam posant a la panera pintada a la paret (a la seva altura) on hi ha velcro. Llavors, una vegada tots tenen la seva, cantam una cançó per tots aquells infants que no han vingut: “Plorau, plorau ninetes que s’ase està malalt. Té mal a la poteta i el ventre li fa mal. No vol menjar civada sinó pinyols pelats. No vol dormir a l’estable sinó en coixins daurats”. I, pels que han vingut cantam: “Hola nins i nines, què tal i com estau? Molt bé! I les vostres amistats com van? Molt bé! Farem el possible per ser bons amics, hola nins i nines, què tal i com estau? Molt bé!.

Després de fer el bon dia, arraconam els coixins i es duu a terme la proposta del dia. Per exemple: experimentació amb confitura. Una vegada s’ha duit a terme la proposta rentam les mans i la cara i ens asseiem per berenar, per exemple de fruita. Llavors, els infants beuen aigua i arraconam els baveralls per anar a jugar al pati (més o menys les 10.30-10.45h). A les 11.30h tornam a entrar dins l’aula i canviam els bolquers, feim les cares netes i les mans i ens asseiem a la taula per cantar i jugar amb les titelles o bé contar un conte. Llavors a les 12.30 els infants se’n van quan la seva família ve a cercar-los. Els que queden a menjador, ens anam cap allà cantant: bon profit. Llavors mengen els plats que se’ls disposa: puré, truita, i poma (per exemple). Després, quan han acabat de dinar se’ls torna a rentar les cares, les mans i els bolquers. Els que queden a dormir ens anam a la sala on hi ha les hamaques i els altres queden al pati jugant.

A més, reflexiona sobre les preguntes següents:

1.   Què fan els infants en un dia típic?

Els infants quan arriben a l’escola comencen molt tranquils, traient estris, joguines, o material que se’ls disposa fins que tots han arribat. Llavors a l’hora de fer el bon dia, els nens i nenes agafen els seus coixins i s’asseuen formant una U. Durant el bon dia, van reconeixent les imatges, es mouen i canten quan cantam cançons i llavors aferren la seva fotografia al magraner. Seguidament arraconen el seu coixí al prestatge. Llavors esperen a la proposta, per exemple: joc heurístic. Juguen i experimenten fins que es cansen. Quan es canta la cançó d’arraconar i amb la parla de les mestres els infants van arraconant tot allò que han emprat. Llavors, s’asseuen a les cadires per berenar. Berenen i beuen aigua (amb o sense ajuda). Llavors es lleven els baveralls i se’n van al pati amb la mestra. Juguen lliurement al pati i, després d’aquesta estona, tornen a entrar dins l’aula on els canviam els bolquers, i els rentam les mans i la cara i els pentinam. Mentre juguen i canten amb joguines o bé amb les titelles. Abans d’anar-se’n s’asseuen tots a les cadires i cantam o contam un conte. Quan venen les famílies els nens s’aixequen i se’n van. Al menjador mengen amb o sense ajuda i per dormir-los necessiten la xupa.

Durant el dia es fomenta gairebé en cada moment l'autonomia, cura personal i interacció entre iguals i amb adults. Així com respectar-se a un mateix i als demés. Consider que és un punt molt important dins del seu desenvolupament i també dins del meu propi ja que em permet conèixer de primera mà quines són les seves possibilitats i grau d'autonomia tant grupal com individual i, així, contrastar-ho amb diferents teories sobretot psicològiques i pedagògiques on l'autonomia n'és un paper fonamental.

2.   Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

Els que decideixen com s’ha d’ensenyar i avaluar són els mestres tutors de l’aula, amb el suport del PEC i de les reunions del claustre. D’aquesta manera amb programacions es tenen en compte continguts i objectius a analitzar a més de prendre decisions alhora de complir rutines diàries i millores o adaptacions del moment. També influeix la mestra de suport que ajuda, opina i col·labora en les decisions.

3.   Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els ajuden?

Crec que durant aquestes setmanes que estic dins l’aula i dins del centre ajuda a tenir dins del grup sobretot un ambient més calmat i sense presses. És a dir, tant el bon dia, com les tasques, com la higiene són moments ara més pausats, on hi dedicam més temps a cada infant i això és una avantatge tant per ells com per nosaltres. El meu comportament actiu i participatiu fa que alhora la mestra pugui realitzar tasques que havien quedat endarrerides i a més ajuda a què aquesta estigui més disponible per a tots, ja que apart de seguir el seu treball també ajuda a reciclar-se ja que m’ensenya quines cançons cantar i en quins moments, com fan els contes, com actuar davant imprevistos, etc.

A més, amb el grup de treball format dins del centre ajuda a la renovació estètica d’aquesta, ja que amb una segona tutora de treball feim millores, cream normes per la sala de psicomotricitat, l’ambient de construcció, etc. És una millora molt positiva pel centre i ajuda a un major i millor manteniment d’aquest.

4.   Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

-Aules: mapa (adjunt)

L’escoleta està preparada per acollir fins a 128 infants, repartits en:

• 2 aules de nadons: amb un màxim de 8 infants per aula.
• 4 aules d’infants d’1 a 2 anys: amb un màxim de 12 infants per aula.
• 4 aules d’infants de 2 a 3 anys: amb un màxim de 18 infants per aula.

-Escoleta en general:

 Consta d’una sola planta on es distribueixen  les diferents zones educatives, administratives i de serveis.

L’entrada principal de l’escoleta condueix directament al rebedor dotat de panells informatius de l’escoleta mateixa i de l’APIMA, zona d’espera, racó de jocs i accés directe a la zona educativa i de serveis administratius.

-          Despatx de direcció

-          Sala d’educadores i de material

-          Banys adults

-          Sala multiusos i banys infants

-          Menjador infants 2-3 anys

-          Menjador infants 1-2 anys

-          Cuina, rebost menjar i rebost neteja.

-          Bugaderia i vestuaris personal

-          Aula nadons A

      -      Aula nadons B

-          Aula caminants

-          Aula 1 – 2 anys A

-          Aula 1 – 2 anys B

-          Aula 1 – 2 anys C

-          Aula 2 – 3 anys A

-          Aula 2 – 3 anys B

-          Aula 2 – 3 anys C

-          Aula 2 – 3 anys D

-          Tres patis, més un pati exterior

*Totes les aules consten de bany adaptat als més petits i rebost pel material de l’aula i de les mestres.

-Rutines: les rutines estan marcades sobretot al principi i al final de la jornada. Començam a partir de les 8.30h mentre els infants van arribant. A partir de les 9.15h comença el bon dia. Després depenent de la durada del bon dia es comença la proposta del dia, ja sigui manipulació, expressió plàstica o musical, psicomotricitat...Després sobre les 10.00h els infants ja estan cansats de fer la proposta i es preparen per berenar. Damunt les 10.30h, quan ja han acabat de berenar, surten al pati i una de nosaltres queda a ordenar la classe (fregar plats, granar una mica, canviar a qualque infant). Llavors a les 11.30h tornen a entrar dins l’aula i les mestres canvien bolquers, pentinen, renten cares i mans. Alhora els infants juguen amb material ja siguin joguines, botelles amb diferents elements, etc. Una vegada estan tots llestos, cantam cançons amb les titelles o contam contes. A les 12.30h els infants se’n van i els que queden a menjador es dirigeixen cap allà. Després sobre les 13.15-13.30h se’n van a dormir o bé juguen mentre esperen a què els pares, mares o padrins venguin a cercar-los.

Així les rutines serien: entrada (deixar motxilles i abrigs al penjador del passadís, el berenar i l’agenda a les capses de dins l’aula), el bon dia (agafar cada un el seu coixí, asseure’s, agafar la fotografia, i arraconar el coixí), proposta del dia (esperar, actuar, arraconar i rentar-se les mans), berenar (seure, posar-se el baverall, esperar, emprar estris, beure aigua, rentar-se les mans i la cara, llevar-se el baverall), pati, neteja personal (canvi de bolquers, rentar cara i mans i pentinar-se)  i sortida (seure a les cadires o a l’estora).

- Espais: els espais estan organitzats sobretot diferenciant 0-1,1-2,2-3. Pel que fa al tema de les aules, en aquestes edats es nota la diferència en l’ús de les classes. És a dir, els banys que tenen els més grans els empren, els de 1-2 encara no i aquests estan tapats i, els nadons no en tenen. Llavors, els més grans tenen dins les seves mateixes aules ambients que es posaran en marxa en aquests mesos. Els de 1-2 i els nadons no tenen ambients. Tots tenen els mateixos materials referent a taules, canviadors, banys. Les sales comuns les empren tots els infants (menys els nadons): la sala de psicomotricitat i la d’experimentació i manipulació. El menjador està dividit per dos grups d’edat un pels de 2-3 anys i l’altre, el nou, pels de 1-2 anys.

Les classes dels infants 1-2 estan a la mateixa línia, interelacionades entre elles i les de dos tres

- Horaris: els horaris tampoc estan molt predeterminats dins la jornada. Es sap que hi ha una proposta al dia i la resta són hàbits i rutines necessàries pel dia a dia a l’escola. Com ja he dit abans, els infants entren a partir de les 08.30h fins les 09.15h. A partir d’aquesta hora es comença a fer el bon dia i seguidament es du a terme la proposta. A partir de les 10.00h els infants berenen i quan acaben surten al pati fins les 11.30h. Després arriben les rutines de neteja fins les 12.30h. Si sobra temps, es conten contes, es canten cançons, etc. Si queden a menjador, a les 12.30h ens dirigim cap allà i dinen tranquil·lament. Una vegada han dinat, n’hi ha que queden a dormir fins les 16.30h o bé n’hi ha que esperen a les famílies fins les 14.00h.

- Grups de treball: aquests grups estan formats per dur a terme propostes de millora principalment de manera física pel centre. Hi ha tres grups de treball, on cada un tenen una sèrie de tasques a realitzar: crear ambients, millorar espais, donar color al passadís, crear material per festes, etc.

Tots aquests punts els organitza principalment la coordinadora del centre, on els docents participen de les decisions a prendre. S’elegeixen tutors de l’aula, mestres de suport, tutors de grup de treball, divisió d’horaris (n’hi ha que queden fins les 14.30h i n’hi ha que queden fins que es tanca l’escoleta, es van turnant).

Decidir per on començar i per on acabar es decideix entre totes les docents ja que totes són participatives dins del centre i totes duen a terme propostes que els impliquen a tots. És a dir, tot el que es fa dins l’escoleta és per tots: ambients, la jaia quaresma (a mode d’exemple), etc. Aquestes són les dades:

-          Directora/Cap d’estudis/Secretària:

o   Controlar i organitzar el treball de tot el personal del centre.

o   Proposar a la regidoria  dels necessitats i mancances del centre.

o   Possibilitar i preparar el material necessari per que les treballadores del centre pugui realitzar de manera organitzada i ordenada la seva tasca.

o   Fer complir les normes i acords en relació a l’ordre, horaris, puntualitat, permisos ...

o   Coordinar tot el treball didàcticopedagògic que es realitzi a  l’escoleta.

o   Planificar i avaluar juntament amb l’equip d’educadores en relació als projectes que s’implementen al centre.

o   Preparar i coordinar les relacions amb l’equip educatiu i les que se mantenen amb les famílies dels infants

o   Controlar els aspectes administratius requerits per l’Ajuntament i/o les conselleries.

o   Encaminar les demandes cap a l’equip d’atenció primerenca

o   Participar i proposar activitats formatives.

-          Educadores:

o   Col·laborar amb la directora en l’elaboració i actualització dels projectes que s’implementen al centre.

o   Posar en pràctica tot allò que s’especifica als projectes.

o   Realitzar les tasques educatives contemplades a la legislació vigent pel cicle educatiu, relacionades amb el desenvolupament de l’infant, preparació i desenvolupament  de propostes pedagògiques, informació a les famílies, higiene, alimentació i descans dels infants, organització i neteja del material ...

o   Avaluar el funcionament i organització del centre i proposar projectes de millora.

Referent a problemes o conflictes...

Els problemes o entrebancs es solucionen a nivell d’aula o a nivell de línia educativa (edats). Com que el que es fa està interelacionat amb cada grup d’edat, principalment el que es decideix fer es fa entre aquests. D’aquesta manera es coordinen i treballen conjuntament. Si sorgeix qualque problema o decideixen o bé entre elles o bé de manera individual comptant amb la mestra de suport. Així els problemes es solucionen a nivell de parla i actuació i sobretot amb la col·laboració i participació d’altres mestres del centre.

5.   Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?

Els infants interactuen sobretot a nivell del contacte físic i a través de materials. Són nens molt petits i la interacció entre iguals encara no es fomenta gaire. Cerquen més la interacció amb adults. Així i tot, es coneixen entre ells. Solen Entre ells encara no sorgeix una col·laboració sinó que juguen pel simple fet de jugar per ells mateixos. La majoria de cops no volen compartir materials o bé si se’ls prenen els és indiferent.

Solen col·laborar en diferents activitats o tasques que l’adult els diu, com per exemple: “arraconar” quan cantam la cançó. Treballen junts quan es fan experimentacions, expressió plàstica.

S’ajuden a aprendre sobretot vigilant si l’adult està aprop observant el que fan en tot moment. Si veuen que l’adult a més participa a través de verbalitzacions o gestos també els ajuda a aprendre i a motivar-se a fer més i a provar més.

6.   Com interactuen amb el mestre/a?

Amb la mestra interactuen gairebé tot el temps. Cerquen l’atenció de la mestra duent objectes per ensenyar-li, tocant-la, posant molta atenció al que està dient en tot moment. En el moment de canvi de bolquers la interacció és molt física i verbal, on es parla molt amb l’infant i se’l toca de manera molt pausada i suau per a què aquest estigui molt més tranquil.

Però bé, la interacció amb la mestra principalment es fa mitjançant objectes i verbalitzacions.

7.   Com s’interectua amb les famílies?

Amb les famílies podem dir que s’interactua a través de diferents parts. Primer existeix una interacció a distància i diària mitjançant l’ús d’una agenda on la família explica el que ha fet l’infant durant el dia. Després a l’escola també es posa què s’ha fet allà, si ha menjat bé, etc.

Després la interacció amb les famílies també és directa i física, ja que aquestes acompanyen als nens fins dins les aules i això permet una breu conversa entre els adults.

Llavors existeix una interacció entre les famílies mitjançant tallers, on aquestes hi participen juntament amb els infants.

Cada dia tenc la possibilitat interactuar amb les famílies dels nens, demanant com estan, contant vivències o alguna cosa que sigui important remarcar, etc. La relació amb les famílies cada dia és més propera i agradable ja que sent que noten que sóc una membre més del grup i que tant l'infant com jo mateixa aprenenem i esteim junts. Per això, consider que un mínim de relació diària amb la família ha d'existir per conèixer i perquè coneguin.

“La quantitat i qualitat de les relacions entre infants, treballadors i famílies, en l’espai on s’estructuren, i els temps en què es realitzen, determinen la qualitat i la identitat de la pròpia escola”    L. Malaguzzi

De manera més detallada:

Els canals de comunicació i participació de les famílies en l’escoleta són:

–        Entrevistes: Família, equip directiu i educadores d'aula.

–        Reunions generals: Abans de començar el curs es realitza una reunió general on es presenten les educadores i el funcionament de l’escoleta.

–        Contacte i informacions diàries: L’eix fonamental de l’escoleta  és la vida quotidiana, tot allò que passa en ella: l’entrada, la higiene, el menjar, el joc, el descans, les actituds..., per això el contacte amb les famílies és diari, important i útil, encara que no tots els dies es realitza amb la mateixa profunditat.

–        Contacte informal diari a les entrades i sortides.

–        Notes informatives i panells d’informació.

–        Informació escrita: S’utilitzen tres maneres de transmetre els missatges ràpida i eficaçment a totes les famílies del centre: taulell d’anuncis, circulars, i quadernet de comunicacions.

–        Festes, es celebren trobades en les quals les famílies hi participen ja sigui de manera directa o indirecta: bunyols, espinagades i risses; festa de Nadal, Carnaval i festa de fi de curs.

8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?

L’adaptació dels infants a l’inici de l’escolarització és un moment delicat per a tots: infants, famílies i educadores. Per la majoria d’infants, els fet  de començar a l’escoleta és la primera separació real dels seus pares.

A aquesta edat, 0-3 anys, un sol canvi suposa un problema d’adaptació: sigui d’aula, sigui d’educadora, sigui d’espai, ja que el seu coneixement de l’espai i del temps es basa en la permanència de les rutines. Per aquest motiu es considera que tots els infants, tan els nous com els antics, han de seguir un procés d’adaptació quan s’incorporen al centre.

Aquest pla es planteja:

- 1a Setmana:

-          Adaptació dels infants nouvinguts: 9.30 – 11.30h

-          Adaptació dels infants antics: 8.30 – 12.30 amb possibilitat de menjador fins les 14.00h

- 2a Setmana:

-          Adaptació dels infants nouvinguts: 9.30 – 12.30

-          Alumnes antics: 8.30 -14.00h amb possibilitat de descans fins les 16.30h

- 3a Setmana:

-          Horari complet per tots els alumnes del centre: 7.30 – 17.00h

A més, es considera que les famílies juguen un paper molt important  en l’adaptació dels infants. Aquests estan acostumats als ritmes i rutines de casa seva: dormir, jugar, menjar ... Aquests ritmes són individuals, és a dir, creats per a ells i seguint els seus ritmes personals. El tracte que reben és individualitzat i donat per adults que els coneixen des del seu naixement.

A l’escoleta, encara que s’intenta adaptar al ritme i característiques dels infants, s’haurà d’adaptar a:

-          Una atenció global, és a dir, per tots els altres infants de l’aula.

-          Un ritme / horari general.

-          Conèixer a una persona nova en qui he de dipositar la meva confiança perquè tengui cura de jo.

-          Un espai diferent al de casa: dimensions i objectes nous.

-          Unes normes noves que moltes vegades són diferents a les de casa.

-          Uns amics i amigues que seran els elements de joc diari.

-          A jocs i juguetes que no són els propis i s’han de compartir.

I, és important que els pares s’acostumin a l’angoixa de:

-          Deixar els seus infants a persones desconegudes en un principi.

-          Confiar en que al seu fill/a li agrada quedar a l’escoleta, que s’ho passa bé i que no plora quan no hi ha ningú de casa seva.

Demanant informació als membres de l’escoleta, m’han informat que no existeix cap pla d’acollida per mestres. La majoria de docents que treballen allà ja fa molts d’anys que hi treballen i consideren que és un gust el grup de treball que formen i que es molt fàcil que s’entenguin entre elles i que puguin treballar molt bé.