Una altra bona pràctica

El plaer de compartir

Primer cal dir en què consisteix i com es du a terme:

Es tracta d’una pràctica a nivell de centre que consisteix en què tots els infants porten una peça de fruita els dies que toca berenar-ne: dilluns, dimecres i divendres. Les famílies i els nens deixen la peça de fruita a la safata “BERENAR” que hi ha dins les aules, situada davall del panell on es recorda a les famílies que toca dur cada dia per berenar a l’escoleta. Quan arriba l’hora del berenar, després de la proposta del dia, els infants s’asseuen a les cadires, es posen el baverall i esperen a què la mestra talli les peces de fruita que han portat. Seguidament, aquesta posa tot el que ha tallat dins un plat gran i llavors ho va dividint en plats més petits per cada un dels infants. Els nens mengen bocins de fruita tallats petits i, d’aquesta manera també es potencia la seva autonomia referent a “pinxar” amb la forqueta. Així, els infants no tan sols mengen una fruita que gairebé sempre és el plàtan, sinó que mengen i proven tota la fruita que es té i després ja diuen si els agrada o no.

En tots els infants d'1-2;2-3 anys es du a terme la pràctica. S'aplica dins les mateixes aules, és a dir, cada grup dins la seva aula. Berenen després de fer la proposta del dia, és a dir, després d’haver fet el bon dia i, per exemple, manipulació. Es situa damunt les 10:00h – 10:15h del matí.

Aquesta pràctica va destinada a una educació saludable a partir de la fruita. Partint de les preguntes anteriors i de la pràctica diària me’n don compte que aquest hàbit és tan important pels infants com per nosaltres mateixos, és a dir, els adults que estan dins l’escoleta. A partir d’aquesta pràctica es plantegen i es posen en pràctica distints objectius importants per fomentar aquesta educació saludable, com ara: aprendre a compartir, a repartir entre els companys, parlar (si és possible) sobre quina fruita els agrada més i manco; fomentar hàbits alimentaris saludables; provar, tastar, menjar tot tipus de fruita (variada), conèixer les fruites i a partir d’elles confeccionar vocabulari; desenvolupar destreses cognitives (àrea matemàtica, llenguatge, etc.), desenvolupar els sentits (olor, gust, tacte, vista); saber el sentit i la importància de menjar tot tipus d’aliments i més la fruita.

Tots aquests són objectius oberts i tancats, ja que depèn de l’edat dels infants i de les seves característiques. Així i tot, aquesta pràctica està molt ben vista tant per l’escoleta com per les famílies. Hi ha nens i nenes que mai havien menjat fruita a trossets, sinó que a través de potets. D’aquesta manera, ja es dóna un gran pas en el desenvolupament alimentari del nen ja que descobreix el sabor i el tacte de la fruita des d’un altre punt.

A més, com que és una pràctica a nivell de centre, està reconeguda el PEC del centre, explicant en què consisteix, com s’aplica, quins dies i objectius.

No obstant això, també em sorgeixen dubtes sobre la manera d’actuar amb infants que no els agrada la fruita, o segons quina fruita. Observant i demanant a la meva tutora, vaig arribar a la reflexió que amb tranquil·litat i parlant amb els infants aquests aconseguien almenys provar-la. Els meus dubtes, preguntes van ser:

• Quan a un infant no li agrada mastegar fruita, per tal que aquest mengi fruita, se’ls pot donar potets?
• I si a un infant no li agrada gens la fruita?
• Què fer per estimular l’acte de menjar-ne?
• Els forçam a tastar-la?

Quan em vaig plantejar aquestes preguntes ho vaig consultar amb la tutora d’aula. Hem va dir que és important oferir als nens al plat diferents fruites, encara que no els agradi, ja que és una manera de què les tastin, les vegin. D’igual manera em va dir que se li parla amb calma, reforçant la conducta positiva si l’infant en menja. Referent al fet de forçar, no es pot forçar a l’infant a menjar-ne: sí posar-li pels llavis que senti el gust, l’olor, etc.

També m’explicà que és difícil a vegades la cooperació amb les famílies en el fet que a casa els infants mengin fruita. La més fàcil i millor solució per segons quines famílies és el potet. Així i tot vam arribar a plantejar la possibilitat que els infants que els és impossible menjar fruita malgrat l’hagin provada, dur potets. Però parlant-ne i reflexionant sobre això vam arribar a la conclusió que és millor que l’infant es vagi familiaritzant amb la fruita i que a la llarga en mengi.

Ara ja ha passat més d’un més des que s’aplica aquesta pràctica i els nens proven la fruita i ja són capaços de discriminar-les, donar-les nom i dir si els agrada o no.

De fet, estic molt contenta d’haver posat en pràctica tot el que he exposat anteriorment, encara que hi ha vegades que m’he equivocat en insistir massa a l’infant a menjar-ne. Cantant, fent bocins més petits, reforçant la conducta, hem aconseguit fomentar un hàbit alimentari saludable important en el desenvolupament dels nens.

Comparació sobre l'hàbit:

<>(<>perdonau, però no puc modificar la taula per pujar-la ni centrar-la)<><>

Compartir	A nivell individual
·         Es proven diferents fruites ·         Varietat ·         Triar, destriar ·         Conèixer les fruites ·         Desenvolupar els sentits ·         Treballar diferents àrees ·         Conèixer gusts del nen i de l’aula	·         Es menja la que porta ·         No en menja d’altres ·         Sol dur sempre la mateixa ·         Ganes de menjar, provar la d’un altre nen ·         “És meu” ·         Treballar diferents àrees

(entre altres)

Per acabar, reflexionar sobre la satisfacció de la pràctica a nivell de centre. És representatiu tot el treball de l’escoleta fomentant el fet de compartir i gaudir de tot el que es fa (joguines de casa, contes, activitats, etc.). Es considera (i consider) que és una pràctica molt important (ja que fins i tot ha modificat aquesta hàbit dins jo mateixa, ja que ara menj més fruita que abans). No només es treballa aquest hàbit sinó que ajuda a prendre consciència de l’educació alimentària i del verb compartir, ja que ajuda a fomentar valors a tota la comunitat educativa i especialment en els infants.

Anem a gaudir d’aquesta bona pràctica entre tots, respectant-nos, sent solidaris entre nosaltres i disfrutant del moment com si fos únic, exclamant així la importància que en mereix.

Bona pràctica d'aula

Els aniversaris

L’aniversari és un ritual on es celebra el creixement de cada un. Una característica que ens defineix com a persones, com a membres d’aquell grup és l’edat. Es tracta de fer conscients als infants del seu creixement fent una gran festa on tots siguin partícips d’aquesta.

Exemple:

Fa unes setmanes, na Carla va complir 2 anys! Per celebrar-ho vam inflar bufetes de colors i les vam penjar a un fil que tenim dins la classe. A més, també la vam decorar amb paperines de personatges de Disney per donar un ambient agradable i alegre a l’aula. La mare ens va portar iogurts i suc de fruites per tots (ja que a la classe hi tenim: una nena celíaca, una nena al·lèrgica a l’ou i un altre nen intolerant a la proteïna de llet de vaca). Així, amb aquesta opció vam poder celebrar aquests dos anys de na Carla. Però, per fer-la més emocionant, vam fer una tarta de paper i cartró molt original, amb pisos, i dues veles perquè la nena pogués bufar. Vam fer una plantilla de corona perquè la pogués dur i, entre tots amb pintures de colors la vam pintar. Llavors li vam col·locar un “2” i el seu nom. Seguidament vam cantar uns quants cops la cançó de l’aniversari. Vam fer moltes fotografies per recordar el moment. La nena es sentí molt agust i molt contenta i els altres molt interessats per la corona que duia la nena.

Els aniversaris són un punt molt important en el desenvolupament dels infants i en el reconeixement de la seva identitat. Entenem per identitat com “és el que ens defineix com a tal i ens diferencia de la resta” (Egle Becchi). La identitat és un procés en el qual per a què aquesta es pugui desenvolupar hi ha d’haver relació i, depenent d’aquestes relacions, l’infant tindrà una autoestima o una altra. Per això és important tenir una autoestima positiva, ajustada en un mateix. Per això, consider que una bona pràctica d’aula és la celebració dels aniversaris. Ajuda en la construcció de la personalitat de l’infant i en el seu reconeixement.

Aquesta pràctica ajuda a la interacció tant amb els infants com amb la mestra així com amb les famílies. També ajuda a desenvolupar el joc (feim una corona pintada per tots), la cooperació i l’interès per fer coses (cantar, bufar, etc.).

“L’escola, especialment en aquestes edats, és un àmbit particularment adequat per enriquir els processos de construcció de coneixement de si mateix i de l’autonomia personal, i ha d’oferir una intervenció educativa ajustada a les distintes necessitats individuals en contextos de benestar, seguretat i afectivitat” [Currículum 2008].

“L’escola ha d’ajudar a continuar escrivint una biografia, els primers paràgrafs de la qual vénen pautats des de la mateixa biologia” (Carles Parellada).

Aquesta bona pràctica és reflectit com un projecte dins del PEC de l’escoleta.

Projecte d’aniversaris

S'ha tengut en compte que aquesta celebració interessa a les famílies i als infants d'una forma molt especial, que estimula la seva curiositat natural, els seus desitjos d'aprendre i que té un gran component afectiu.

L'aniversari és una cosa viva i amb una gran càrrega afectiva, per tant, les activitats que es realitzen al voltant d'aquesta celebració són prou motivadores i riques en contingut com per poder planificar un projecte que duri tot el curs i aprofitar el seu valor educatiu per l'equip.

Les activitats a realitzar:

- Preparar un racó on hi haurà penjades les medalles que portaran els infants el dia de la festa d’aniversari.

- Repartir la berenada

- Menjar el berenar.

- Cantar el "MOLTES FELICITATS"

Hi trobam indicadors que mostren la bona pràctica:

-        Està documentada, hi ha constància del que es fa. S’escriu a les agendes abans i després de l’aniversari, al blog i al PEC està presentat com a projecte.

-        Persegueix la implicació i el compromís de la comunitat educativa, sobretot dels de dins la mateixa aula.

-        És reconeguda com a positiva i valuosa per les persones implicades, tant infants, famílies com mestres.

-        Cerca el benestar de les persones que conformen la comunitat educativa. D’aquesta manera s’ajuda en el reconeixement personal i en la construcció de la pròpia identitat.

-        És coherent amb el projecte educatiu de l’escola. Està recollida en qualque document del centre. Apareix al PEC, explicant les diferents parts i en què consisteix.

-        Es comunica a altres, es comparteix amb altres. S’avisa a través de l’agenda abans i després de la celebració, recordant el que es farà aquell dia. També és important tenir una reunió amb els pares o familiars del nen/a que hagi de fer la festa.

Així, consider que és una bona pràctica d’aula perquè ajuda als infants en la construcció de la identitat, a implicar-se en activitats, a relacionar-se i a tenir constància del seu creixement. Poder veure com es senten els infants quan compleixen anys i l’alegria que mostren tots davant aquest fet és molt interessant i motivador per anar seguint aquest petit projecte que a la vegada és molt gran per tots. Així es fomenten valors, sentiments, emocions, relacions que tal vegada en una altra activitat, projecte, etc. no haguessin estat presents.

També em permet conèixer més als infants i a plantejar-me qüestions referides al seu desenvolupament - aprenentatge.

"Tres experiències" de bones pràctiques

Juguem amb magranes

Consider que és una pràctica interessant perquè és un objecte, aliment que entra en contacte, tacte, gust,…amb els infants. És una pràctica de manipulació molt interessant i que permet l’ús d’estris per combinar diferents elements i, a més, treballar continguts matemàtics de manera directa i indirecta com pot ser: forma, moviment, pes, etc.

És una fruita que no sol ser bastant presentada als infants i és molt curiosa ja que permet treballar el tacte, el gust, l’olfacte, els colors, la mida, la forma, la composició, combinació, etc. També és una manera de presentar als infants mesures d’higiene referent a diferents aliments. Encara que siguin molt petits és important i interessant prendre consciència d’aquest fet.

Un altre aspecte a comentar és que a partir d’aquesta manipulació, els infants coneixen una fruita que no sol ser molt usual dins la seva vida. D’aquesta manera es pot començar a introduir fruites variades que a la llarga no els resulti estrany menjar-la, veure-la, etc.

A través d’aquesta proposta també es poden valorar aptituds dels propis infants, com ara: si l’infant compta amb pròpia iniciativa, té una actitud de sorpresa, si s’interessa pel material ofert, possibilitat d’anticipació, capacitat de decisió, etc.

Materials d’experimentació

Els materials d’experimentació impliquen descoberta. La descoberta implica: l’observació, l’exploració, l’experimentació, les deduccions, les hipòtesis i la classificació i seriació. També implica la curiositat i l’interès.

“L’Educació Infantil ha de contribuir a desenvolupar en els infants les capacitats que els permetin: observar, explorar i reflexionar sobre el seu entorn: familiar, natural i social, mantenint una actitud de curiositat respecte d’això i un esperit crític, tenint en compte el nivell maduratiu dels infants”. (Currículum 2008).

Consider que és un treball especial per a ells ja que la recerca, l’exploració sensoriomotriu, el descobriment, el plantejament de preguntes i hipòtesis, la verificació i consciència dels nous aprenentatges, condueixen a conquestes funcionals.

El plaer de mirar, tocar, agafar, sentir...són moments molt importants per ells ja que aprenen molt a través de l’experiència, del que veuen, toquen,...És una possibilitat d’aprenentatge molt enriquidora, plena de plaer i gust.

És una forma d’explorar el món que els envolta, és una capacitat implícita. Tots aquests materials que s’ofereixen que no són estructurats i són de la natura (o no), són oberts per a ells, posant-li el sentit que volen cada un, sense cap funció concreta. Aquests són materials combinables, que afavoreixen l’experimentació.

Aquesta proposta veig que aporta als infants: gaudir d’una estona de concentració i de tranquil·litat en grup, gaudir de la part lúdica i expressiva de l’experimentació i, el desenvolupament d’actituds i accions relacionades amb la recerca, proves i foment sensoriomotriu.

És un plaer observar com els infants gaudeixen de materials no estructurats, on hi troben múltiples sentits, on es relacionen amb altres i amb altres objectes que els serveixen per fer proves, per a què serveixen, etc.

És una pràctica molt enriquidora, plena de plaer i gust per tocar, veure i desenvolupar tots els sentits entorn a ella, posant a prova diferent materials.

La llum

És una pràctica molt interessant, sobretot pel fet que dins la nostra aula ens agradaria acabar de construir el racó per amagar-se, fent contrast així entre llum - ombra.

És una proposta didàctica que resulta novadora per tots, ja que si poden trobar múltiples usos: jugar amb les ombres, veure la pròpia ombra tenint constància del propi cos, què és el que fa ombra i què és el que fa llum, etc.

Aquesta proposta du a moltes variables i consider que és una proposta oberta ja que no només es pot treballar el que seria tan sols llum, ja que també es poden treballar altres aspectes com poden ser: com fer la llum, ens amagam, fem fosca, etc. Es poden emprar molts de materials apart del d’un mateix: teles, la mà, el cos, capses, bles, etc.

Seria crear contextos de joc: “ el joc és, sobretot, allò que l’infant difereix de l’adult. L’infant juga constantment, quan té son, juga menjant, juga tot anant de passeig: faci el que faci, juga sempre. És tan cert que jugar és sinònim de viure, quan es tracta de l’infant que el primer neguit d’una mare davant el seu fill malalt, creix en el mateix moment en què deixa de jugar” (Dêcroly, 1987).