Aprendre

 Què ha de passar per a què la mestra aprengui?

"Una de les millors maneres d’aprendre és ensenyant. Per aquest motiu, un dels reptes que tindrà el mestre al segle XXI serà compartir una cosa que ara monopolitza ell sol dins de les aules: la capacitat d’ensenyar”  (David Duran).

 Tot mestre ha d’estar reciclant-se, renovant-se, obert a nous camins i a una formació contínua constant. És veritat que és molt còmode quedar-se amb la base i amb l’experiència professional, formar-se a partir de l’experiència. Però tots sabem que cal que constantment es vagin ampliant coneixements i sobretot estar oberts a canvis.

Basant-me específicament en la pregunta, consider que per a què una mestra aprengui cal que aquesta valori objectivament el seu treball, els seus coneixements, les seves necessitats, mancances, possibles projectes, entre d’altres moltes coses. Una vegada ha observat, valorat, notat, que necessita aprendre és aquí quan és l’hora de posar-s’hi. Però caldria que això no només fos així. Encara que es necessiti o no, sempre s’ha d’estar dispost a aprendre, sobretot si és un mestre, que cada dia és diferent, on es descobreixen moltes coses.

Així, existeixen cursos, documents, cursets, llibres,...que ajuden a formar-se a nivell professional. Després, a través de l’observació pot fer una anàlisi acurada del seu procés d’aprenentatge i canvi que ha suposat en el seu dia a dia a l’escola. És a dir, com ha impactat aquell “nou” contingut dins la realitat educativa, dins el centre, dins l’aula, dins els infants i dins ell/a mateix/a.

Aquesta avaluació no només seria aplicable a ella mateixa sinó que hauria de veure quin ha estat el canvi en els infants, si els objectius proposats s’estan aconseguint. Si tot això s’aconsegueix, les ganes de seguir renovant i ampliant els seus coneixements augmentaran, cosa que ajudarà a què aquest/a constantment estigui en procés d’aprenentatge.

“Los programas de formación y perfeccionamiento tienen poca incidencia en su transformación ya que por lo general se destinan a la transmisión de contenidos y metodologías, obviando la experiencia acumulada. Educar y enseñar no es sólo transmitir contenidos (al margen del transmisor) sino propiciar un tipo de contacto con la cultura en su mas amplio sentido incluyendo la acepción académica. La experiencia cultural del docente tiene mucho que ver con la experiencia que está llamado a provocar en los alumnos” (G. Sacristán. 1997: 87).

Per a què jo aprengui?

Com a practicant, sóc molt conscient del meu procés d’aprenentatge, sobretot ara que conec la realitat educativa. Durant aquests darrers tres anys de formació com a mestra, tant per tenir com per ser i fer, he realitzat cursos, llegit llibres, etc. per tal de conèixer i profunditzar més sobre un aspecte, un tema, que (ara veig dins l’aula) sigui important.

Ara, sobretot ara, és a través de l’experiència que me’n adon de què és allò que necessit aprendre per comprendre aquesta realitat educativa. Ara és quan estic lligant coneixements teòrics amb la pràctica, cosa que abans, quan encara no feia pràctiques, no li trobava el sentit.

Per a què jo aprengui, seria també bàsicament tot el que he posat a la pregunta anterior. És important que tant un professional com un estudiant vagin ampliant els seus coneixements.

Tot, tot el que m’envolta m’ajuda a aprendre: llibres, la societat, cursos, Internet, conferències, experiència. Valorar totes aquestes fonts és important perquè m’ajudin a desenvolupar-me com a professional.

Com estudiant, sé que no tan sols em puc basar i quedar amb el que he après durant la carrera, sinó que a poc a poc i a mesura que vagi introduint-me dins del món educatiu aniré formant-me en diferents aspectes que em manquen, que necessit, que vull saber, etc.

Tal vegada, en aquests moments, no hagués arribat a pensar que hauria de fer per aprendre. En aquests moments, pensaria “estic estudiant per ser una bona mestra”. Però no, no és així, encara que ho pugui ser amb el que sé, també sé que hi ha un sac de coses, d’oportunitats, d’aprenentatges que esperen ser visitats per fomentar la qualitat educativa que tot infant i mestre/a mereix.

 Francesc Torralba:

“Necessitem persones atentes, que sàpiguen descobrir el diamant en brut que tenen al davant”

Projectes

Reflexions sobre els projectes de millora

Referent al projecte de millora que duim a terme a l’escoleta Huialfàs de Sa Pobla, cap de les practicants el du a terme o bé no ha estat proposat pel centre. Per aquest motiu, el trob encara més interessant i motivador per qualsevol educador i futur educador ja que, aquest projecte: “Espais i recursos. Racons a l’escoleta 0-3”, és un projecte que pretén innovar i potenciar el joc dins l’escoleta d’una manera diferent. Això no vol dir que el consideri exclusiu, però ja que cap l’elabora, consider que és interessant conèixer com plantejam aquest projecte i com està muntat dins la realitat del centre.

Es tracta de decorar, distribuir materials i recursos a l’escoleta, donar-los un ús, i muntar racons a les quatre aules de 2-3 anys: el de disfresses, el de metges, el de les cuinetes i el de llum i fosca; i, un altre al menjador d’1-2: el de construccions.

A partir de l’observació feta a les aules de 2-3 anys ens vàrem adonar que l’espai no estava disposat de manera que possibilites el joc simbòlic, que era l’objectiu bàsic que ens havíem proposat en aquest projecte. Les joguines estaven mesclades d’una manera poc adequada i la cura dels materials deixava bastant a desitjar. D’aquí ve l’objectiu de distribuir i redireccionar els materials disponibles, així com demanar-ne de nous i de tirar-ne els que tinguessin poc ús o bé espanyats.  

L’escoleta disposava d’una bona quantitat de material de fusta, que els havia proporcionat l’APIMA com a regal de reis, però amb el qual no s’havia fet res fins al moment. L’objectiu era que el material estàs classificat i ordenat en un racó en el menjador d’1-2 perquè els infants puguin jugar-hi. En aquest racó hi aniran els infants una vegada cada dues setmanes.

Una vegada proposats els racons volem fer les següents observacions:

Volem que els racons serveixin com a mediadors pels jocs d’imitacions, transformacions, descoberta i exploració. Volem contextos creats per a què els infants entrin en el joc simbòlic mitjançant les relacions entre ells i els objectes que els oferim en els diferents espais.

El projecte de millora d’espais implica una reorganització dels espais de les aules, la tria d’objectes i la planificació de quan i com s’empraran aquests racons. Les mestres de l’escoleta ens varen dir que pretenen que aquests funcionin com a ambients, però a nosaltres no ens queda molt clara la idea, ja que només hi haurà infants d’una edat (2-3 anys), i no hi haurà cap contacte amb els nadons o els de 1-2 anys. Aleshores pensam que el funcionament serà propi dels racons, però en comptes de tenir-ne diferents a dins cada aula, seran els infants els que es desplaçaran per a jugar-hi a les diferents aules quan la mestra ho determini.

La nostra intenció a l’hora de fer aquest projecte és afavorir el joc lliure que els permeti desenvolupar l’aparició de manifestacions simbòliques a través de les relacions amb els demés, i mitjançant el llenguatge tant verbal com corporal. Realment ens hem fixat uns objectius per a cada un dels racons, però deixam la porta oberta i donam cabuda a qualsevol aspecte que ens sorprengui per a poder registra-ho i fer una avaluació de tot el que observem.

Durem a terme l’avaluació dels racons mitjançant graelles d'observació dels infants i del material. Aquesta setmana s’han començat a posar en marxa amb els infants de 2-3 anys. S’aniran fent observacions per veure si es compleixen els objectius i si en fan un ús del racó.

Referent als altres projectes:

·         Materials naturals. Per fer-ho es reutilitza una aula per dur a terme un espai adequat als materials naturals. Cada panera inclou materials naturals, alguns d’ells tractats. Són per treballar els sentits (so,...). Així com també incloure elements per interactuar entre els materials i els nens. Es tracta d’un material mediador per tal de donar continuïtat i complexitat a les propostes. S’introdueixen progressivament. El trob molt interessant donar a conèixer materials els quals poden tenir diverses funcions  així com treballar els sentits. Podria tenir relació amb el nostre projecte ja que se’n podrien incorporar i així, es podria treballar dins dels racons del projecte que duim a terme. Així i tot, consider que és difícil analitzar els materials que siguin de profit per tots, així com trobar un espai molt adequat per dur-ho a terme. M’agradaria saber més sobre aquest projecte així com es du a terme i com es monta.

·         Família i escola. Un punt important dins l’escola són les famílies. Saber analitzar les necessitats i el perquè es vol treballar aquest punt com a pla de millora és important. Un aspecte que m’ha cridat molt l’atenció és que les es crea una guia de consells de com relacionar-se amb les famílies: estratègies, activitats. Així i tot, l’important seria veure la resposta al projecte plantejat.

Un altre projecte amb aquest tema, el que treballa les reunions, m’ha agradat molt. Fa partícip a totes les famílies i donin a conèixer dubtes i incerteses d’aquestes.

Dins del centre (on faig les pràctiques), hi ha molt bona relació amb les famílies, i es comuniquen diàriament, així com una vegada cada mes es fan taller familiars per mantenir aquesta relació.

·         La Senyora Poesia. M’ha semblat molt interessant i diferent. M’he adonat que realment dins del centre no en feim ús d’aquest contingut que és tan important pels infants per treballar la parla, les comunicacions, gèneres,… Seria un projecte aplicable dins del centre ja que es dóna pas a la comunicació del nen en tot moment i, a més, ofereix una nova estratègia comunicativa, educativa i entretinguda.

·         Psicomotricitat. Es tracta de millorar la sessió. Estructurar bé la sessió per afavorir-ne la qualitat, separant els moments. Associar una mascota a psico, creació de plafó de normes, estructuració de materials, capses per cada nen, creació d’un espai per a la intimitat (una mosquitera), no deixen aferrar res a les parets, plafó de textures, crear rituals-moments, idees sobre com montar la sala de psico. Avaluació: acceptació de les mateixes mestres, el material, les idees.

Aquestes són les dades i crec que seria un projecte important dins de la nostra escoleta. La psico és un moment d’expressió pel nen i és important que es segueixin fases per tallar el moment d’activitat i saber quan es fa psico i quan s’atura. Es tracta de trobar nous recursos i un seguiment correcte de la sessió.

·         Patis. Els patis són un espai de joc lliure dels nens. Pel que es va explicar, consider que al centre es compten amb materials, espais, distribució…suficients per a què els nens gaudeixin d’aquest moment. No fa gaire, ja se’n va elaborar un de projecte de millora del pati, aplicat i avaluat, amb resultats molt positius. Així i tot, aquest projecte és molt interessant.

·         Joguines recicables. Aquest projecte m’ha agradat molt (com tots) perquè té com objectiu: proposar alternatives, evitar el consumisme, tenir en compte el material de plàstic, joguines no sexistes i diversificades. És una manera d’aprofitar qualsevol material i crear-ne un de nou. A qualsevol centre crec que seria important fer-ho.

·         Un blog per l’escoleta. Té com objectiu: apropar-se ales famílies. Donar a conèixer la pràctica educativa; adaptar-se a les noves tecnologies, afavorir l’observació i altres maneres de documentació, afavorir la connexió  a Internet. Consider que és una manera d’informar i de donar a conèixer el que es fa al centre, així com una manera d’innovar la pràctica educativa. A l’escoleta tenen un blog que en fan ús cada tutora cada setmana resaltant una de les activitats de la setmana. Cada dia n’escriu una al blog, referent a l’aula o grup on pertany.

·         Els projectes de l’itinerari B. M’ha agradat molt poder llegir projectes que ja s’han pogut dur a terme, encara que n’hi ha ben pocs que hagin estat avaluats. Tot pla de millora ha de ser avaluat per tal de, com bé diu el nom, ser millorat, veure si es compleixen els objectius proposats, etc. No tan sols es tracta d’avaluar el projecte en sí, sinó les estratègies emprades per dur-lo a terme així com el seu funcionament dins les aules i dins del centre. Em sorprèn molt el fet de l’avaluació. Nosaltres, tenim l’oportunitat de poder avaluar el nostre projecte, i esteim cercant les millors estratègies per fer-ho, tant referent als infants, com dels espais i materials disposats.

A més ara me’n adon de les diferències que hi ha entre una pràctica (objectius, procés, adequació, etc.) i un pla de millora (crear, investigar, organitzar, avaluar, etc).

Evolució del contracte d'aprenentatge

“Explicar allò que hem viscut és explicar-se, reconstruir-se, entendre’s i per suposat aprendre’s” (V. Arnaiz)

Ja fa quasi tres mesos que estic fent pràctiques a l’escoleta, i específicament a les magranes. Consider que tots aquells aspectes, que a l’inici de l’assignatura i de la mateixa manera, a l’inici de les pràctiques, que vaig exposar al blog, s’estan assolint. Està clar que no he arribat al punt de dir “ara ha arribat tot el que m’esperava”. Cada dia és diferent, tant per mi mateixa com pels infants i fa que no sempre s’actuï de la mateixa manera. Malgrat això, estic complint molts de passos i aspectes que jo mateixa vaig descriure.

El meu perfil de mestre s’està ajustant en base al que vaig exposar, el dia a dia, procurant fer-ho el millor possible, tenint dubtes i cometent errors. Això de cada vegada va a menys ja que ara sí que conec que són les experiències a 0-3 anys, quina dinàmica es segueix i què és el que realment e s vol i es pretén aconseguir.

Així com al principi em van demanar quin tipus de mestre vull ser, ara mateix et contestaria el mateix:

“Doncs seria una barreja entre el meu ideal de mestre i el que he pogut veure fins ara. Vull implicar-me en activitats dels infants, vull col·laborar tant amb famílies com amb docents, vull potenciar habilitats, competències, potencialitats, àmbits de cada un dels infants (més tot el que he dit abans sobre el meu ideal)”.

Afegiria que és sorprenent els dubtes i imprevists que es presenten al dia a dia i que això no suposa un obstacle per superar-los i per no donar pas a tots aquells “ideals” que per mi són importants i crec que per qualsevol mestre. Sóc aprenent i sempre seré aprenent, per tant dels errors n’aprendré i també de les experiències i del fer dia a dia. Així com va passant el temps, me’n adon de la connexió teòricopràctica en totes les activitats que es fan: propostes, rituals, rutines, hàbits, àrees, etc.

Fa un temps, em van demanar que expliqués unes quantes competències:

1. Organitzar situacions d’aprenentatge
2. Gestionar la progressió dels aprenentatges
3. Elaborar dispositius de diferenciació
4. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges
5. Treballar en equip
6. Participar en la gestió de l’escola
7. Informar i implicar als pares
8. Emprar les tecnologies de la informació
9. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió
10. Organitzar la pròpia formació continua

 Ara, les explicaria totes a partir de les vivències que he pogut veure i participar tant directa com indirectament. Són aspectes tan importants dins del centre que mereixen que tant un aprenent com un mestre s’han de treballar. Amb això vull dir que, he tengut l’oportunitat d’assolir tots els punts anteriors, amb major o amb menor mesura.

 Referent a totes aquelles pors, preguntes inicials, s’han superat!!! Aquesta va ser la meva reflexió final:

“Per resoldre aquestes preguntes cal que cada dia pensi i reflexioni sobre el meu treball dins l’aula, observant els infants per conèixer les seves capacitats i limitacions. A més, amb l’ajuda de la mestra puc anar demanant i resolvent dubtes a partir de la pràctica”.

A poc a poc i pensant cada dia el mateix he arribat a la conclusió que les coses, els moments, les impressions, el fer dia a dia, es fa amb calma. Tot això es transmet al nen i fa que actuï de la mateixa manera (pel que he vivenciat). Tots aquells temors inicials, amb tantes ganes de fer, de connectar en tot moment la teoria amb la pràctica, trobar-li el sentit a tot el que es fa,... “tot ve al seu temps”. Val més l’observació i reflexió per després adonar-se’n del que ha passat i així anar millorant i superant les pors.

Cal dir que no és només dins l’aula, sinó que el treball en equip tant per la mestra de l’aula, com amb la resta de l’escoleta, com amb la resta de practicants també és molt positiva i agradable.

A nivell de distribució, com que ja no em sent perduda dins l’escoleta, consider el mateix que abans. Així i tot, diria que manca comunicació entre els infants, entre les línies d’edat. Així i tot, es manté un clima de benestar entre tots i tot el centre està connectat tant per una com per una altra part.

Per tant, tot el que canviaria està explicat pas a pas. No són gaire! Així que consider que mantenc la meva perspectiva i els meus ideals, encara que aquests van millorant a mesura que va passant el temps.

“No es coneix bé qui no es banya dintre d’una altra mirada”

Valoració de les pràctiques

Les pràctiques són una experiència fins aleshores molt positiva. Cada dia aprenc coses noves i intent millorar. Des que vaig començar al centre fins ara sé que he evolucionat molt. Són vivències motivadores i importants en el desenvolupament acadèmic i professional de qualsevol persona que es vulgui dedicar a aquesta professió. Me’n adon de la importància de l’educació des de les primeres edats, dels canvis que en poc temps els infants fan. La importància de les rutines en el seu dia a dia i en l’interessant que resulta poder fer activitats amb ells.

Així i tot, aquest temps també ajuda a reflexionar sobre què és el que faig bé, malament, com millorar, pensar, etc.

També permet poder experimentar grups de treball diferents, és a dir, treballar en equip no només amb les practicants, sinó que també amb mestres de l’escoleta.

Per això, només dir que fins ara sé que he après i seguiré aprenent moltíssim durant el temps que em queda i per això, es tracta de gaudir cada minut dins l’aula i dins del centre.

“Son consideradas escuelas de un único organismo vivo, un lugar de convivencias y de intercambio relacional entre adultos y niños. Un lugar en el que se piensa, discute y se trabaja tratando de reconciliar lo que se sabe con lo que no se sabe, las dificultades, los errores, las expectativas, los éxitos, las dudas y los problemas de elección.

El objetivo de estas escuelas es crear una escuela amable, es decir, activa, inventiva, habitable, documentada y comunicable, un lugar de investigación, aprendizaje, recognición y reflexión, en las que se encuentren bien los educadores, niños y familias”.

Loris Malaguzzi

Mirant cap el futur…

“La formación de los educadores se basa en una formación continua. Se siente la necesidad de enriquecer sus competencias profesionales, dando lugar a la reflexión de sus pensamientos, provocando un cambio en las acciones”.

Loris Malaguzzi

"Tres experiències" de bones pràctiques

Juguem amb magranes

Consider que és una pràctica interessant perquè és un objecte, aliment que entra en contacte, tacte, gust,…amb els infants. És una pràctica de manipulació molt interessant i que permet l’ús d’estris per combinar diferents elements i, a més, treballar continguts matemàtics de manera directa i indirecta com pot ser: forma, moviment, pes, etc.

És una fruita que no sol ser bastant presentada als infants i és molt curiosa ja que permet treballar el tacte, el gust, l’olfacte, els colors, la mida, la forma, la composició, combinació, etc. També és una manera de presentar als infants mesures d’higiene referent a diferents aliments. Encara que siguin molt petits és important i interessant prendre consciència d’aquest fet.

Un altre aspecte a comentar és que a partir d’aquesta manipulació, els infants coneixen una fruita que no sol ser molt usual dins la seva vida. D’aquesta manera es pot començar a introduir fruites variades que a la llarga no els resulti estrany menjar-la, veure-la, etc.

A través d’aquesta proposta també es poden valorar aptituds dels propis infants, com ara: si l’infant compta amb pròpia iniciativa, té una actitud de sorpresa, si s’interessa pel material ofert, possibilitat d’anticipació, capacitat de decisió, etc.

Materials d’experimentació

Els materials d’experimentació impliquen descoberta. La descoberta implica: l’observació, l’exploració, l’experimentació, les deduccions, les hipòtesis i la classificació i seriació. També implica la curiositat i l’interès.

“L’Educació Infantil ha de contribuir a desenvolupar en els infants les capacitats que els permetin: observar, explorar i reflexionar sobre el seu entorn: familiar, natural i social, mantenint una actitud de curiositat respecte d’això i un esperit crític, tenint en compte el nivell maduratiu dels infants”. (Currículum 2008).

Consider que és un treball especial per a ells ja que la recerca, l’exploració sensoriomotriu, el descobriment, el plantejament de preguntes i hipòtesis, la verificació i consciència dels nous aprenentatges, condueixen a conquestes funcionals.

El plaer de mirar, tocar, agafar, sentir...són moments molt importants per ells ja que aprenen molt a través de l’experiència, del que veuen, toquen,...És una possibilitat d’aprenentatge molt enriquidora, plena de plaer i gust.

És una forma d’explorar el món que els envolta, és una capacitat implícita. Tots aquests materials que s’ofereixen que no són estructurats i són de la natura (o no), són oberts per a ells, posant-li el sentit que volen cada un, sense cap funció concreta. Aquests són materials combinables, que afavoreixen l’experimentació.

Aquesta proposta veig que aporta als infants: gaudir d’una estona de concentració i de tranquil·litat en grup, gaudir de la part lúdica i expressiva de l’experimentació i, el desenvolupament d’actituds i accions relacionades amb la recerca, proves i foment sensoriomotriu.

És un plaer observar com els infants gaudeixen de materials no estructurats, on hi troben múltiples sentits, on es relacionen amb altres i amb altres objectes que els serveixen per fer proves, per a què serveixen, etc.

És una pràctica molt enriquidora, plena de plaer i gust per tocar, veure i desenvolupar tots els sentits entorn a ella, posant a prova diferent materials.

La llum

És una pràctica molt interessant, sobretot pel fet que dins la nostra aula ens agradaria acabar de construir el racó per amagar-se, fent contrast així entre llum - ombra.

És una proposta didàctica que resulta novadora per tots, ja que si poden trobar múltiples usos: jugar amb les ombres, veure la pròpia ombra tenint constància del propi cos, què és el que fa ombra i què és el que fa llum, etc.

Aquesta proposta du a moltes variables i consider que és una proposta oberta ja que no només es pot treballar el que seria tan sols llum, ja que també es poden treballar altres aspectes com poden ser: com fer la llum, ens amagam, fem fosca, etc. Es poden emprar molts de materials apart del d’un mateix: teles, la mà, el cos, capses, bles, etc.

Seria crear contextos de joc: “ el joc és, sobretot, allò que l’infant difereix de l’adult. L’infant juga constantment, quan té son, juga menjant, juga tot anant de passeig: faci el que faci, juga sempre. És tan cert que jugar és sinònim de viure, quan es tracta de l’infant que el primer neguit d’una mare davant el seu fill malalt, creix en el mateix moment en què deixa de jugar” (Dêcroly, 1987).

Les meves pors

Tot un recull de preguntes formulades a l'inici de les pràctiques a l'escoleta.

Les preguntes són (tres d'elles contestades):

-       Deix la suficient autonomia a l’infant?

Consider que aquesta pregunta per a mi és complexa perquè és necessari deixar autonomia als infants, però també alhora saber quan apareix aquesta autonomia i en quins moments és més convenient deixar-los o bé intervenir. Consider difícil ara, poder conèixer tots i cada un dels moments en què els infants necessiten ser autònoms, però que a la llarga sabré com deixar-los. Però, alhora consider que hi ha moments que els infants ens necessiten i que depenen de nosaltres. Per això necessit provar i conèixer les necessitats de cada un dels nens.

-       Sabré reaccionar davant les necessitats dels infants?

-       Tindré iniciativa?

És a dir, seré capaç de dur a terme propostes, seguir rutines sense l’ajuda de la mestra? És molt important per a mi conèixer totes i cada una de les parts i dels moments que fan cada dia els infants, sobretot aquells rutinaris. Vull actuar amb iniciativa sense que la mestra cada cop m’hagi d’avisar sobre el que he de fer. Vull tenir capacitat de reacció davant aquest fet, fora ser un “obstacle” per la mestra.

-       Com actuaré davant infants amb necessitats educatives especials?

-       Com mantenir una bona relació amb les famílies?

-       M’acceptaran els infants?

-       Estic realment preparada per començar les pràctiques?

El meu gran dubte i preocupació. L’enfocament ideal i teòric cap a la realitat pràctica és difícil de connectar.  Les teories, la teoria donada,...tot és molt ideal i sobretot centrat en el segon cicle. Per això s’hem planteja aquesta pregunta. He de tenir la capacitat de trobar el fil i la connexió entre tot el que hem estudiat aquests darrers anys. Tot és un cúmul d’informació excessiva per aplicar-la ja des d’un principi. A poc a poc anirà lligant aquesta teoria per dur a terme unes bones pràctiques amb molt de gust i paciència, respectant el ritme dels infants.

-       Quina relació mantindré amb la mestra-tutora?

-       Assoliré els objectius que es proposen per les pràctiques?

-       Sabré posar límits davant una intervenció i alhora mantenir el respecte i l’autonomia de l’infant?

Per resoldre aquestes preguntes cal que cada dia pensi i reflexioni sobre el meu treball dins l’aula, observant els infants per conèixer les seves capacitats i limitacions. A més, amb l’ajuda de la mestra puc anar demanant i resolvent dubtes a partir de la pràctica.

Quin tipus de mestre vull ser?

Dossier 1

     Pluja d’idees que identifiquen un mestre ideal per mi:

Consider que un bon mestre ha de ser pacient, obert i disposat a ensenyar i a aprendre. Constantment un mestre ha de renovar-se per anar adquirint nous coneixements i competències que en siguin de profit per tots aquells que estan capficats dins el món educatiu.

Per a mi, un mestre ha de saber bé quin és el seu objectiu, quines coses es pretén treballar amb el desenvolupament de diferents capacitats.

Un mestre és aquell que té capacitat d’empatia, que ajuda, comprèn, entén a tots els infants.

Un mestre ha de saber treballar amb altres membres de l’equip docent i a més exigir una gratificant col·laboració, coordinació i enteniment amb les famílies dels infants.

Per tant, consider que un bon mestre ha de tenir una formació inicial que amb la pràctica es vagi ampliant a partir de les seves pròpies inquietuds, interessos i motivacions, alhora que també es té en compte totes les característiques anteriors que ajudin a l’infant a desenvolupar-se, adquirir nous coneixements i a evolucionar des de l’àmbit cognitiu, emocional, social, personal i motriu.

· Perfil mestre:

Des del meu punt de vista, un mestre de primer cicle i un del segon cicle han de tenir la mateixa formació, ganes, interessos i inquietuds ja que es troben en una etapa de formació molt important pels infants. Tot mestre d’educació infantil sap que tal vegada els objectius no siguin exactament els mateixos, però que al cap i a la fi el que es cerca és fer evolucionar les capacitats, coneixements, interessos,...de cada un dels nens i del propi mestre. Per tant, un mestre tant de primer com de segon cicle per a mi, tenen o han de tenir el mateix perfil.

Bàsicament es diferencien per la manera de treballar. A primer cicle es tracta més de rutines, activitats no tan profundes, establir relacions, comunicar-se, conèixer el propi cos,...

En canvi a segon cicle ja s’aprèn més vocabulari, es pot treballar per ambients, racons, és enriquidor que estableixin relacions entre iguals, amb més grans i amb més petits, aprenen a comptar, llegir, escriure (“bàsic”), es fan projectes més globalitzats, adquireixen moltes competències i habilitats,...

És semblant en la manera de relacionar-se amb els nens. Cal ser pacient i partir dels interessos, motivacions i inquietuds dels propis nens per així poder treballar diferents àmbits.

· Quin tipus de mestre hi ha a l’aula on estic?

El tipus de mestre que hi ha dins l’aula és molt semblant al definit per l’anterior. La mestra marca bastant bé les rutines que segueixen els infants dia a dia, respectant el seu moment evolutiu. És una mestra molt pacient, que verbalitza en tot moment el que es farà. Té un contacte profund, afectiu i positiu amb cada un dels infants, coneixent les seves característiques. Proposa activitats depenent de l’horari que s’estableix: psicomotricitat, manipulació,...partint que l’infant pugui desenvolupar diferents habilitats motrius i relacionals amb cada una d’elles. A més, manté un contacte visual i verbal amb els infants que fan que aquests l’escoltin en tot moment prioritzant la seva veu, el seu tacte davant qualsevol altre. Manté relació amb els altres grups de la mateixa edat per mantenir una coordinació i una interrelació d’activitats entre grups. És partícip de qualsevol activitat que es plantegi: a nivell d’aula, de grups o de centre.

· Quin tipus de mestre vull ser:

Doncs seria una barreja entre el meu ideal de mestre i el que he pogut veure fins ara. Vull implicar-me en activitats dels infants, vull col·laborar tant amb famílies com amb docents, vull potenciar habilitats, competències, potencialitats, àmbits de cada un dels infants (més tot el que he dit abans sobre el meu ideal).

· Ha evolucionat el concepte?

Està clar que el meu concepte de mestre ha canviat molt des que vaig començar els estudis. Abans, com en els meus anys d’educació infantil, els mestres ens posaven a fer activitats de racons o de dibuix. Em pensava que l’educació infantil era una tasca fàcil ja que són infants i aquests no requereixen tanta feina com els majors. Però aquesta idea, per a mi, ara és errònia. L’educació infantil és l’etapa més important de l’educació ja que a partir del que es fa es pot conèixer a l’infant, s’aporten els primers coneixements, s’identifiquen possibles trastorns, es col·labora amb tot l’equip educatiu i amb les famílies. Es potencia la tranquil·litat, l’ambient afectiu i disponible pels nens, prioritzant una educació lenta, sense presses ni acurada (malgrat no sempre sigui així), el joc com a principal font de motivació i coneixement,...