Una altra bona pràctica

El plaer de compartir

Primer cal dir en què consisteix i com es du a terme:

Es tracta d’una pràctica a nivell de centre que consisteix en què tots els infants porten una peça de fruita els dies que toca berenar-ne: dilluns, dimecres i divendres. Les famílies i els nens deixen la peça de fruita a la safata “BERENAR” que hi ha dins les aules, situada davall del panell on es recorda a les famílies que toca dur cada dia per berenar a l’escoleta. Quan arriba l’hora del berenar, després de la proposta del dia, els infants s’asseuen a les cadires, es posen el baverall i esperen a què la mestra talli les peces de fruita que han portat. Seguidament, aquesta posa tot el que ha tallat dins un plat gran i llavors ho va dividint en plats més petits per cada un dels infants. Els nens mengen bocins de fruita tallats petits i, d’aquesta manera també es potencia la seva autonomia referent a “pinxar” amb la forqueta. Així, els infants no tan sols mengen una fruita que gairebé sempre és el plàtan, sinó que mengen i proven tota la fruita que es té i després ja diuen si els agrada o no.

En tots els infants d'1-2;2-3 anys es du a terme la pràctica. S'aplica dins les mateixes aules, és a dir, cada grup dins la seva aula. Berenen després de fer la proposta del dia, és a dir, després d’haver fet el bon dia i, per exemple, manipulació. Es situa damunt les 10:00h – 10:15h del matí.

Aquesta pràctica va destinada a una educació saludable a partir de la fruita. Partint de les preguntes anteriors i de la pràctica diària me’n don compte que aquest hàbit és tan important pels infants com per nosaltres mateixos, és a dir, els adults que estan dins l’escoleta. A partir d’aquesta pràctica es plantegen i es posen en pràctica distints objectius importants per fomentar aquesta educació saludable, com ara: aprendre a compartir, a repartir entre els companys, parlar (si és possible) sobre quina fruita els agrada més i manco; fomentar hàbits alimentaris saludables; provar, tastar, menjar tot tipus de fruita (variada), conèixer les fruites i a partir d’elles confeccionar vocabulari; desenvolupar destreses cognitives (àrea matemàtica, llenguatge, etc.), desenvolupar els sentits (olor, gust, tacte, vista); saber el sentit i la importància de menjar tot tipus d’aliments i més la fruita.

Tots aquests són objectius oberts i tancats, ja que depèn de l’edat dels infants i de les seves característiques. Així i tot, aquesta pràctica està molt ben vista tant per l’escoleta com per les famílies. Hi ha nens i nenes que mai havien menjat fruita a trossets, sinó que a través de potets. D’aquesta manera, ja es dóna un gran pas en el desenvolupament alimentari del nen ja que descobreix el sabor i el tacte de la fruita des d’un altre punt.

A més, com que és una pràctica a nivell de centre, està reconeguda el PEC del centre, explicant en què consisteix, com s’aplica, quins dies i objectius.

No obstant això, també em sorgeixen dubtes sobre la manera d’actuar amb infants que no els agrada la fruita, o segons quina fruita. Observant i demanant a la meva tutora, vaig arribar a la reflexió que amb tranquil·litat i parlant amb els infants aquests aconseguien almenys provar-la. Els meus dubtes, preguntes van ser:

• Quan a un infant no li agrada mastegar fruita, per tal que aquest mengi fruita, se’ls pot donar potets?
• I si a un infant no li agrada gens la fruita?
• Què fer per estimular l’acte de menjar-ne?
• Els forçam a tastar-la?

Quan em vaig plantejar aquestes preguntes ho vaig consultar amb la tutora d’aula. Hem va dir que és important oferir als nens al plat diferents fruites, encara que no els agradi, ja que és una manera de què les tastin, les vegin. D’igual manera em va dir que se li parla amb calma, reforçant la conducta positiva si l’infant en menja. Referent al fet de forçar, no es pot forçar a l’infant a menjar-ne: sí posar-li pels llavis que senti el gust, l’olor, etc.

També m’explicà que és difícil a vegades la cooperació amb les famílies en el fet que a casa els infants mengin fruita. La més fàcil i millor solució per segons quines famílies és el potet. Així i tot vam arribar a plantejar la possibilitat que els infants que els és impossible menjar fruita malgrat l’hagin provada, dur potets. Però parlant-ne i reflexionant sobre això vam arribar a la conclusió que és millor que l’infant es vagi familiaritzant amb la fruita i que a la llarga en mengi.

Ara ja ha passat més d’un més des que s’aplica aquesta pràctica i els nens proven la fruita i ja són capaços de discriminar-les, donar-les nom i dir si els agrada o no.

De fet, estic molt contenta d’haver posat en pràctica tot el que he exposat anteriorment, encara que hi ha vegades que m’he equivocat en insistir massa a l’infant a menjar-ne. Cantant, fent bocins més petits, reforçant la conducta, hem aconseguit fomentar un hàbit alimentari saludable important en el desenvolupament dels nens.

Comparació sobre l'hàbit:

<>(<>perdonau, però no puc modificar la taula per pujar-la ni centrar-la)<><>

Compartir	A nivell individual
·         Es proven diferents fruites ·         Varietat ·         Triar, destriar ·         Conèixer les fruites ·         Desenvolupar els sentits ·         Treballar diferents àrees ·         Conèixer gusts del nen i de l’aula	·         Es menja la que porta ·         No en menja d’altres ·         Sol dur sempre la mateixa ·         Ganes de menjar, provar la d’un altre nen ·         “És meu” ·         Treballar diferents àrees

(entre altres)

Per acabar, reflexionar sobre la satisfacció de la pràctica a nivell de centre. És representatiu tot el treball de l’escoleta fomentant el fet de compartir i gaudir de tot el que es fa (joguines de casa, contes, activitats, etc.). Es considera (i consider) que és una pràctica molt important (ja que fins i tot ha modificat aquesta hàbit dins jo mateixa, ja que ara menj més fruita que abans). No només es treballa aquest hàbit sinó que ajuda a prendre consciència de l’educació alimentària i del verb compartir, ja que ajuda a fomentar valors a tota la comunitat educativa i especialment en els infants.

Anem a gaudir d’aquesta bona pràctica entre tots, respectant-nos, sent solidaris entre nosaltres i disfrutant del moment com si fos únic, exclamant així la importància que en mereix.

DAFO

Fortaleses i oportunitats del centre:

Fortaleses:

- Resultats d’aprenentatge assolits (llevar bolquers, autonomia alhora de menjar,...)

- Grau de motivació.

- Grau d’autonomia assolida.

- Gestió de les emocions a l’aula.

- Expressió de vivències, sentiments i opinions.

- Traspàs eficient de la informació: circulars, relació amb els pares,...

- Tutoria individualitzada: orientació.

- Potenciació del treball en equip del professorat.

- Professorat-alumnat-AMPA

- Coordinació entre aules, cicles, professorat,...

Oportunitats:

-Gran implicació de les famílies: material per manipular, etc.

-Bona resposta entre família-escola.

-Material preventiu (baveralls de l’escoleta, etc.).

-Ambient de poble

-Parc de davant l’escoleta

-Ambient tranquil (de l’exterior de l’escola que permet fer passejos,...).

Fortaleses i oportunitats de l'aula:

Fortaleses:

-       Informes d’adaptacions setmanals.

-       Desenvolupament de l’autonomia de l’infant (berenar tots sols, llevar-se les jaquetes,...).

-       Accés a patis.

-       Material o recursos a l’altura de l’infant (cadires, taules, wc, rentamans).

-       Ús d’agendes. Bona comunicació família-mestra.

-       Projecte berenar fruita comunitari.

-       Implicació de l’infant en activitats.

-       Simbolització adequada de l’infant.

-       Cura i higiene personal adequada.

-       Respecte cap als temps pertinents (a l’hora de berenar tots asseguts,...).

-       Aula neta.

Oportunitats:

-       Accés al parc

-       Varis patis disponibles

-       Comunicació diària amb les famílies tant a nivell oral com escrit.

-       Bona resposta amb les famílies

-       Ambient de poble (moure's amb tranquil·litat per dins ell,...)

     -     Coordinació entre famílies per dur  marterial.

Valoració de les meves competències

Competències que valor positivament (2):

·         Establir vincle amb les teories que sostenen les activitats d’aprenentatge. És a dir, consider positiu aquest comportament perquè en les activitats que he duit a terme a l’escoleta consider que han estat adequades a les teories apreses i treballades durant aquests anys de carrera i formació. Els infants han respost majoritàriament de la manera en què esperava, encara que alguns no. Però per això, cal que respecti el seu ritme i la seva evolució, ja que cada un d’ells són únics. Com exemple: esteim construint l’ambient de construcció. Ens esteim basant en teories per elaborar normes de comportament tant positius i negatius. Hem anat pensant inconvenients i avantatges fins arribar-ne a una conclusió després de debatir-ne les possibilitats. Els infants entenen les normes, encara que els més petits, com ara la classe en la qual em situo. Se li han d’explicar en tot moment la importància que en mereix el respecte cap a aquelles normes per tal de jugar bé i aprofitar el màxim l’ambient i les possibilitats d’aprenentatge que n’ofereix. Per això, observ i valor cada i una de les coses que succeeixen durant aquell temps de construcció. Per tant, consider que la teoria que he estudiat per dur a terme els ambients em serveix de molt per tal d’elaborar-los, de dur-los a terme i d’oferir millores.

·         Participar en la gestió de l’escola, específicament l’administració dels recursos del centre. Ho consider com una competència positiva perquè des que he començat a fer pràctiques al centre, ens han assignat grups de treball i en el que em trob ens encarreguem d’administrar de manera òptima, afavoridora i assequible els recursos disponibles de l’escola, tant els que tenien amb ús com els que tenien arraconats. Amb la creació dels ambients tots aquests materials han estat necessaris. Per fer-ho, hem distribuït capses, prestatges, hem classificat segons tamany, el que ens servia més i el que menys, què podem fer amb el material, possibles canvis, etc. Per això, saber administrar tots els recursos que disposa l’escola per treure’n el màxim profit ho consider com una competència molt positiva ja que a la nostra professió és important saber administrar recursos.

Competències que valor negativament (2):

·  Organitzar i animar situacions d’aprenentatge, concretament, implicar els alumnes en activitats d’investigació en projectes de coneixement. No serien concretament projectes sinó més bé propostes. És a dir, un dia a la setmana està destinat a què els infants manipulin amb aliments, materials naturals, etc. Les manipulacions dutes a terme no han estat del tot favorables, ja que els infants es quedaven aturats davant la proposta, o bé tocar-ho durant uns segons i deixar-ho fer, o bé directament no fer-ne cas. Per això, aquestes setmanes hem anat provant diferents maneres de presentar la manipulació perquè els sigui atractiva i que gaudeixin amb ella. Però, fins ara no he trobat la manera de fer-ho atractiu per ells. Tal vegada sigui pels materials oferts o la manipulació en sí. Per això, cada setmana vaig provant a fi de conèixer què és el que els motiva i com organitzar aquestes situacions perquè siguin profitoses i agradables per a ells.

·         Implicar els alumnes en els seus aprenentatges i en el seu treball: oferir activitats de formació opcionals, "a la carta". No consider que sigui tampoc una competència negativa, sinó que necessit treballar-la per conèixer els nens i l'etapa en la que es troben. Són infants molt petits i deixar que ells triïn activitats resulta difícil. A mesura que va passant el temps se'ls va demanant que prefereixen més una cosa o l’altra, però fins el moment no s’ha deixat que ells triïn les activitats, bàsicament pel nivell en què es troben. Malgrat això, és important que a la llarga d’aquests mesos pugui tenir l’oportunitat de fomentar activitats “a la carta” i que ells mateixos decideixin segons les seves preferències, motivacions i inquietuds.