Evolució del contracte d'aprenentatge

“Explicar allò que hem viscut és explicar-se, reconstruir-se, entendre’s i per suposat aprendre’s” (V. Arnaiz)

Ja fa quasi tres mesos que estic fent pràctiques a l’escoleta, i específicament a les magranes. Consider que tots aquells aspectes, que a l’inici de l’assignatura i de la mateixa manera, a l’inici de les pràctiques, que vaig exposar al blog, s’estan assolint. Està clar que no he arribat al punt de dir “ara ha arribat tot el que m’esperava”. Cada dia és diferent, tant per mi mateixa com pels infants i fa que no sempre s’actuï de la mateixa manera. Malgrat això, estic complint molts de passos i aspectes que jo mateixa vaig descriure.

El meu perfil de mestre s’està ajustant en base al que vaig exposar, el dia a dia, procurant fer-ho el millor possible, tenint dubtes i cometent errors. Això de cada vegada va a menys ja que ara sí que conec que són les experiències a 0-3 anys, quina dinàmica es segueix i què és el que realment e s vol i es pretén aconseguir.

Així com al principi em van demanar quin tipus de mestre vull ser, ara mateix et contestaria el mateix:

“Doncs seria una barreja entre el meu ideal de mestre i el que he pogut veure fins ara. Vull implicar-me en activitats dels infants, vull col·laborar tant amb famílies com amb docents, vull potenciar habilitats, competències, potencialitats, àmbits de cada un dels infants (més tot el que he dit abans sobre el meu ideal)”.

Afegiria que és sorprenent els dubtes i imprevists que es presenten al dia a dia i que això no suposa un obstacle per superar-los i per no donar pas a tots aquells “ideals” que per mi són importants i crec que per qualsevol mestre. Sóc aprenent i sempre seré aprenent, per tant dels errors n’aprendré i també de les experiències i del fer dia a dia. Així com va passant el temps, me’n adon de la connexió teòricopràctica en totes les activitats que es fan: propostes, rituals, rutines, hàbits, àrees, etc.

Fa un temps, em van demanar que expliqués unes quantes competències:

1. Organitzar situacions d’aprenentatge
2. Gestionar la progressió dels aprenentatges
3. Elaborar dispositius de diferenciació
4. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges
5. Treballar en equip
6. Participar en la gestió de l’escola
7. Informar i implicar als pares
8. Emprar les tecnologies de la informació
9. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió
10. Organitzar la pròpia formació continua

 Ara, les explicaria totes a partir de les vivències que he pogut veure i participar tant directa com indirectament. Són aspectes tan importants dins del centre que mereixen que tant un aprenent com un mestre s’han de treballar. Amb això vull dir que, he tengut l’oportunitat d’assolir tots els punts anteriors, amb major o amb menor mesura.

 Referent a totes aquelles pors, preguntes inicials, s’han superat!!! Aquesta va ser la meva reflexió final:

“Per resoldre aquestes preguntes cal que cada dia pensi i reflexioni sobre el meu treball dins l’aula, observant els infants per conèixer les seves capacitats i limitacions. A més, amb l’ajuda de la mestra puc anar demanant i resolvent dubtes a partir de la pràctica”.

A poc a poc i pensant cada dia el mateix he arribat a la conclusió que les coses, els moments, les impressions, el fer dia a dia, es fa amb calma. Tot això es transmet al nen i fa que actuï de la mateixa manera (pel que he vivenciat). Tots aquells temors inicials, amb tantes ganes de fer, de connectar en tot moment la teoria amb la pràctica, trobar-li el sentit a tot el que es fa,... “tot ve al seu temps”. Val més l’observació i reflexió per després adonar-se’n del que ha passat i així anar millorant i superant les pors.

Cal dir que no és només dins l’aula, sinó que el treball en equip tant per la mestra de l’aula, com amb la resta de l’escoleta, com amb la resta de practicants també és molt positiva i agradable.

A nivell de distribució, com que ja no em sent perduda dins l’escoleta, consider el mateix que abans. Així i tot, diria que manca comunicació entre els infants, entre les línies d’edat. Així i tot, es manté un clima de benestar entre tots i tot el centre està connectat tant per una com per una altra part.

Per tant, tot el que canviaria està explicat pas a pas. No són gaire! Així que consider que mantenc la meva perspectiva i els meus ideals, encara que aquests van millorant a mesura que va passant el temps.

“No es coneix bé qui no es banya dintre d’una altra mirada”

Valoració de les pràctiques

Les pràctiques són una experiència fins aleshores molt positiva. Cada dia aprenc coses noves i intent millorar. Des que vaig començar al centre fins ara sé que he evolucionat molt. Són vivències motivadores i importants en el desenvolupament acadèmic i professional de qualsevol persona que es vulgui dedicar a aquesta professió. Me’n adon de la importància de l’educació des de les primeres edats, dels canvis que en poc temps els infants fan. La importància de les rutines en el seu dia a dia i en l’interessant que resulta poder fer activitats amb ells.

Així i tot, aquest temps també ajuda a reflexionar sobre què és el que faig bé, malament, com millorar, pensar, etc.

També permet poder experimentar grups de treball diferents, és a dir, treballar en equip no només amb les practicants, sinó que també amb mestres de l’escoleta.

Per això, només dir que fins ara sé que he après i seguiré aprenent moltíssim durant el temps que em queda i per això, es tracta de gaudir cada minut dins l’aula i dins del centre.

“Son consideradas escuelas de un único organismo vivo, un lugar de convivencias y de intercambio relacional entre adultos y niños. Un lugar en el que se piensa, discute y se trabaja tratando de reconciliar lo que se sabe con lo que no se sabe, las dificultades, los errores, las expectativas, los éxitos, las dudas y los problemas de elección.

El objetivo de estas escuelas es crear una escuela amable, es decir, activa, inventiva, habitable, documentada y comunicable, un lugar de investigación, aprendizaje, recognición y reflexión, en las que se encuentren bien los educadores, niños y familias”.

Loris Malaguzzi

Mirant cap el futur…

“La formación de los educadores se basa en una formación continua. Se siente la necesidad de enriquecer sus competencias profesionales, dando lugar a la reflexión de sus pensamientos, provocando un cambio en las acciones”.

Loris Malaguzzi

Una altra bona pràctica

El plaer de compartir

Primer cal dir en què consisteix i com es du a terme:

Es tracta d’una pràctica a nivell de centre que consisteix en què tots els infants porten una peça de fruita els dies que toca berenar-ne: dilluns, dimecres i divendres. Les famílies i els nens deixen la peça de fruita a la safata “BERENAR” que hi ha dins les aules, situada davall del panell on es recorda a les famílies que toca dur cada dia per berenar a l’escoleta. Quan arriba l’hora del berenar, després de la proposta del dia, els infants s’asseuen a les cadires, es posen el baverall i esperen a què la mestra talli les peces de fruita que han portat. Seguidament, aquesta posa tot el que ha tallat dins un plat gran i llavors ho va dividint en plats més petits per cada un dels infants. Els nens mengen bocins de fruita tallats petits i, d’aquesta manera també es potencia la seva autonomia referent a “pinxar” amb la forqueta. Així, els infants no tan sols mengen una fruita que gairebé sempre és el plàtan, sinó que mengen i proven tota la fruita que es té i després ja diuen si els agrada o no.

En tots els infants d'1-2;2-3 anys es du a terme la pràctica. S'aplica dins les mateixes aules, és a dir, cada grup dins la seva aula. Berenen després de fer la proposta del dia, és a dir, després d’haver fet el bon dia i, per exemple, manipulació. Es situa damunt les 10:00h – 10:15h del matí.

Aquesta pràctica va destinada a una educació saludable a partir de la fruita. Partint de les preguntes anteriors i de la pràctica diària me’n don compte que aquest hàbit és tan important pels infants com per nosaltres mateixos, és a dir, els adults que estan dins l’escoleta. A partir d’aquesta pràctica es plantegen i es posen en pràctica distints objectius importants per fomentar aquesta educació saludable, com ara: aprendre a compartir, a repartir entre els companys, parlar (si és possible) sobre quina fruita els agrada més i manco; fomentar hàbits alimentaris saludables; provar, tastar, menjar tot tipus de fruita (variada), conèixer les fruites i a partir d’elles confeccionar vocabulari; desenvolupar destreses cognitives (àrea matemàtica, llenguatge, etc.), desenvolupar els sentits (olor, gust, tacte, vista); saber el sentit i la importància de menjar tot tipus d’aliments i més la fruita.

Tots aquests són objectius oberts i tancats, ja que depèn de l’edat dels infants i de les seves característiques. Així i tot, aquesta pràctica està molt ben vista tant per l’escoleta com per les famílies. Hi ha nens i nenes que mai havien menjat fruita a trossets, sinó que a través de potets. D’aquesta manera, ja es dóna un gran pas en el desenvolupament alimentari del nen ja que descobreix el sabor i el tacte de la fruita des d’un altre punt.

A més, com que és una pràctica a nivell de centre, està reconeguda el PEC del centre, explicant en què consisteix, com s’aplica, quins dies i objectius.

No obstant això, també em sorgeixen dubtes sobre la manera d’actuar amb infants que no els agrada la fruita, o segons quina fruita. Observant i demanant a la meva tutora, vaig arribar a la reflexió que amb tranquil·litat i parlant amb els infants aquests aconseguien almenys provar-la. Els meus dubtes, preguntes van ser:

• Quan a un infant no li agrada mastegar fruita, per tal que aquest mengi fruita, se’ls pot donar potets?
• I si a un infant no li agrada gens la fruita?
• Què fer per estimular l’acte de menjar-ne?
• Els forçam a tastar-la?

Quan em vaig plantejar aquestes preguntes ho vaig consultar amb la tutora d’aula. Hem va dir que és important oferir als nens al plat diferents fruites, encara que no els agradi, ja que és una manera de què les tastin, les vegin. D’igual manera em va dir que se li parla amb calma, reforçant la conducta positiva si l’infant en menja. Referent al fet de forçar, no es pot forçar a l’infant a menjar-ne: sí posar-li pels llavis que senti el gust, l’olor, etc.

També m’explicà que és difícil a vegades la cooperació amb les famílies en el fet que a casa els infants mengin fruita. La més fàcil i millor solució per segons quines famílies és el potet. Així i tot vam arribar a plantejar la possibilitat que els infants que els és impossible menjar fruita malgrat l’hagin provada, dur potets. Però parlant-ne i reflexionant sobre això vam arribar a la conclusió que és millor que l’infant es vagi familiaritzant amb la fruita i que a la llarga en mengi.

Ara ja ha passat més d’un més des que s’aplica aquesta pràctica i els nens proven la fruita i ja són capaços de discriminar-les, donar-les nom i dir si els agrada o no.

De fet, estic molt contenta d’haver posat en pràctica tot el que he exposat anteriorment, encara que hi ha vegades que m’he equivocat en insistir massa a l’infant a menjar-ne. Cantant, fent bocins més petits, reforçant la conducta, hem aconseguit fomentar un hàbit alimentari saludable important en el desenvolupament dels nens.

Comparació sobre l'hàbit:

<>(<>perdonau, però no puc modificar la taula per pujar-la ni centrar-la)<><>

Compartir	A nivell individual
·         Es proven diferents fruites ·         Varietat ·         Triar, destriar ·         Conèixer les fruites ·         Desenvolupar els sentits ·         Treballar diferents àrees ·         Conèixer gusts del nen i de l’aula	·         Es menja la que porta ·         No en menja d’altres ·         Sol dur sempre la mateixa ·         Ganes de menjar, provar la d’un altre nen ·         “És meu” ·         Treballar diferents àrees

(entre altres)

Per acabar, reflexionar sobre la satisfacció de la pràctica a nivell de centre. És representatiu tot el treball de l’escoleta fomentant el fet de compartir i gaudir de tot el que es fa (joguines de casa, contes, activitats, etc.). Es considera (i consider) que és una pràctica molt important (ja que fins i tot ha modificat aquesta hàbit dins jo mateixa, ja que ara menj més fruita que abans). No només es treballa aquest hàbit sinó que ajuda a prendre consciència de l’educació alimentària i del verb compartir, ja que ajuda a fomentar valors a tota la comunitat educativa i especialment en els infants.

Anem a gaudir d’aquesta bona pràctica entre tots, respectant-nos, sent solidaris entre nosaltres i disfrutant del moment com si fos únic, exclamant així la importància que en mereix.

Les meves pors

Tot un recull de preguntes formulades a l'inici de les pràctiques a l'escoleta.

Les preguntes són (tres d'elles contestades):

-       Deix la suficient autonomia a l’infant?

Consider que aquesta pregunta per a mi és complexa perquè és necessari deixar autonomia als infants, però també alhora saber quan apareix aquesta autonomia i en quins moments és més convenient deixar-los o bé intervenir. Consider difícil ara, poder conèixer tots i cada un dels moments en què els infants necessiten ser autònoms, però que a la llarga sabré com deixar-los. Però, alhora consider que hi ha moments que els infants ens necessiten i que depenen de nosaltres. Per això necessit provar i conèixer les necessitats de cada un dels nens.

-       Sabré reaccionar davant les necessitats dels infants?

-       Tindré iniciativa?

És a dir, seré capaç de dur a terme propostes, seguir rutines sense l’ajuda de la mestra? És molt important per a mi conèixer totes i cada una de les parts i dels moments que fan cada dia els infants, sobretot aquells rutinaris. Vull actuar amb iniciativa sense que la mestra cada cop m’hagi d’avisar sobre el que he de fer. Vull tenir capacitat de reacció davant aquest fet, fora ser un “obstacle” per la mestra.

-       Com actuaré davant infants amb necessitats educatives especials?

-       Com mantenir una bona relació amb les famílies?

-       M’acceptaran els infants?

-       Estic realment preparada per començar les pràctiques?

El meu gran dubte i preocupació. L’enfocament ideal i teòric cap a la realitat pràctica és difícil de connectar.  Les teories, la teoria donada,...tot és molt ideal i sobretot centrat en el segon cicle. Per això s’hem planteja aquesta pregunta. He de tenir la capacitat de trobar el fil i la connexió entre tot el que hem estudiat aquests darrers anys. Tot és un cúmul d’informació excessiva per aplicar-la ja des d’un principi. A poc a poc anirà lligant aquesta teoria per dur a terme unes bones pràctiques amb molt de gust i paciència, respectant el ritme dels infants.

-       Quina relació mantindré amb la mestra-tutora?

-       Assoliré els objectius que es proposen per les pràctiques?

-       Sabré posar límits davant una intervenció i alhora mantenir el respecte i l’autonomia de l’infant?

Per resoldre aquestes preguntes cal que cada dia pensi i reflexioni sobre el meu treball dins l’aula, observant els infants per conèixer les seves capacitats i limitacions. A més, amb l’ajuda de la mestra puc anar demanant i resolvent dubtes a partir de la pràctica.

Valoració de les meves competències

Competències que valor positivament (2):

·         Establir vincle amb les teories que sostenen les activitats d’aprenentatge. És a dir, consider positiu aquest comportament perquè en les activitats que he duit a terme a l’escoleta consider que han estat adequades a les teories apreses i treballades durant aquests anys de carrera i formació. Els infants han respost majoritàriament de la manera en què esperava, encara que alguns no. Però per això, cal que respecti el seu ritme i la seva evolució, ja que cada un d’ells són únics. Com exemple: esteim construint l’ambient de construcció. Ens esteim basant en teories per elaborar normes de comportament tant positius i negatius. Hem anat pensant inconvenients i avantatges fins arribar-ne a una conclusió després de debatir-ne les possibilitats. Els infants entenen les normes, encara que els més petits, com ara la classe en la qual em situo. Se li han d’explicar en tot moment la importància que en mereix el respecte cap a aquelles normes per tal de jugar bé i aprofitar el màxim l’ambient i les possibilitats d’aprenentatge que n’ofereix. Per això, observ i valor cada i una de les coses que succeeixen durant aquell temps de construcció. Per tant, consider que la teoria que he estudiat per dur a terme els ambients em serveix de molt per tal d’elaborar-los, de dur-los a terme i d’oferir millores.

·         Participar en la gestió de l’escola, específicament l’administració dels recursos del centre. Ho consider com una competència positiva perquè des que he començat a fer pràctiques al centre, ens han assignat grups de treball i en el que em trob ens encarreguem d’administrar de manera òptima, afavoridora i assequible els recursos disponibles de l’escola, tant els que tenien amb ús com els que tenien arraconats. Amb la creació dels ambients tots aquests materials han estat necessaris. Per fer-ho, hem distribuït capses, prestatges, hem classificat segons tamany, el que ens servia més i el que menys, què podem fer amb el material, possibles canvis, etc. Per això, saber administrar tots els recursos que disposa l’escola per treure’n el màxim profit ho consider com una competència molt positiva ja que a la nostra professió és important saber administrar recursos.

Competències que valor negativament (2):

·  Organitzar i animar situacions d’aprenentatge, concretament, implicar els alumnes en activitats d’investigació en projectes de coneixement. No serien concretament projectes sinó més bé propostes. És a dir, un dia a la setmana està destinat a què els infants manipulin amb aliments, materials naturals, etc. Les manipulacions dutes a terme no han estat del tot favorables, ja que els infants es quedaven aturats davant la proposta, o bé tocar-ho durant uns segons i deixar-ho fer, o bé directament no fer-ne cas. Per això, aquestes setmanes hem anat provant diferents maneres de presentar la manipulació perquè els sigui atractiva i que gaudeixin amb ella. Però, fins ara no he trobat la manera de fer-ho atractiu per ells. Tal vegada sigui pels materials oferts o la manipulació en sí. Per això, cada setmana vaig provant a fi de conèixer què és el que els motiva i com organitzar aquestes situacions perquè siguin profitoses i agradables per a ells.

·         Implicar els alumnes en els seus aprenentatges i en el seu treball: oferir activitats de formació opcionals, "a la carta". No consider que sigui tampoc una competència negativa, sinó que necessit treballar-la per conèixer els nens i l'etapa en la que es troben. Són infants molt petits i deixar que ells triïn activitats resulta difícil. A mesura que va passant el temps se'ls va demanant que prefereixen més una cosa o l’altra, però fins el moment no s’ha deixat que ells triïn les activitats, bàsicament pel nivell en què es troben. Malgrat això, és important que a la llarga d’aquests mesos pugui tenir l’oportunitat de fomentar activitats “a la carta” i que ells mateixos decideixin segons les seves preferències, motivacions i inquietuds.