Etiquetas

1.a. (2) 1.d. (7) 2.a. (5) 2.b. (4) 2.c. (4) 2.d. (3) 2.e. (1) 2.f. (2) 2.g. (3) 3.b. (4) 3.c. (3) 3.d. (2) 3.e. (2) 4.d. (1) 4.e. (4) 5.a. (3) 5.b. (1) 5.c. (2) 5.e. (2) 5.f. (1) 5.g. (1)

jueves, 3 de mayo de 2012

Evolució del contracte d'aprenentatge

“Explicar allò que hem viscut és explicar-se, reconstruir-se, entendre’s i per suposat aprendre’s” (V. Arnaiz)
Ja fa quasi tres mesos que estic fent pràctiques a l’escoleta, i específicament a les magranes. Consider que tots aquells aspectes, que a l’inici de l’assignatura i de la mateixa manera, a l’inici de les pràctiques, que vaig exposar al blog, s’estan assolint. Està clar que no he arribat al punt de dir “ara ha arribat tot el que m’esperava”. Cada dia és diferent, tant per mi mateixa com pels infants i fa que no sempre s’actuï de la mateixa manera. Malgrat això, estic complint molts de passos i aspectes que jo mateixa vaig descriure.
El meu perfil de mestre s’està ajustant en base al que vaig exposar, el dia a dia, procurant fer-ho el millor possible, tenint dubtes i cometent errors. Això de cada vegada va a menys ja que ara sí que conec que són les experiències a 0-3 anys, quina dinàmica es segueix i què és el que realment e s vol i es pretén aconseguir.

Així com al principi em van demanar quin tipus de mestre vull ser, ara mateix et contestaria el mateix:

Doncs seria una barreja entre el meu ideal de mestre i el que he pogut veure fins ara. Vull implicar-me en activitats dels infants, vull col·laborar tant amb famílies com amb docents, vull potenciar habilitats, competències, potencialitats, àmbits de cada un dels infants (més tot el que he dit abans sobre el meu ideal)”.

Afegiria que és sorprenent els dubtes i imprevists que es presenten al dia a dia i que això no suposa un obstacle per superar-los i per no donar pas a tots aquells “ideals” que per mi són importants i crec que per qualsevol mestre. Sóc aprenent i sempre seré aprenent, per tant dels errors n’aprendré i també de les experiències i del fer dia a dia. Així com va passant el temps, me’n adon de la connexió teòricopràctica en totes les activitats que es fan: propostes, rituals, rutines, hàbits, àrees, etc.

Fa un temps, em van demanar que expliqués unes quantes competències:

  1. Organitzar situacions d’aprenentatge
  2. Gestionar la progressió dels aprenentatges
  3. Elaborar dispositius de diferenciació
  4. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges
  5. Treballar en equip
  6. Participar en la gestió de l’escola
  7. Informar i implicar als pares
  8. Emprar les tecnologies de la informació
  9. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió
  10. Organitzar la pròpia formació continua

 Ara, les explicaria totes a partir de les vivències que he pogut veure i participar tant directa com indirectament. Són aspectes tan importants dins del centre que mereixen que tant un aprenent com un mestre s’han de treballar. Amb això vull dir que, he tengut l’oportunitat d’assolir tots els punts anteriors, amb major o amb menor mesura.

 Referent a totes aquelles pors, preguntes inicials, s’han superat!!! Aquesta va ser la meva reflexió final:

“Per resoldre aquestes preguntes cal que cada dia pensi i reflexioni sobre el meu treball dins l’aula, observant els infants per conèixer les seves capacitats i limitacions. A més, amb l’ajuda de la mestra puc anar demanant i resolvent dubtes a partir de la pràctica”.

A poc a poc i pensant cada dia el mateix he arribat a la conclusió que les coses, els moments, les impressions, el fer dia a dia, es fa amb calma. Tot això es transmet al nen i fa que actuï de la mateixa manera (pel que he vivenciat). Tots aquells temors inicials, amb tantes ganes de fer, de connectar en tot moment la teoria amb la pràctica, trobar-li el sentit a tot el que es fa,... “tot ve al seu temps”. Val més l’observació i reflexió per després adonar-se’n del que ha passat i així anar millorant i superant les pors.

Cal dir que no és només dins l’aula, sinó que el treball en equip tant per la mestra de l’aula, com amb la resta de l’escoleta, com amb la resta de practicants també és molt positiva i agradable.

A nivell de distribució, com que ja no em sent perduda dins l’escoleta, consider el mateix que abans. Així i tot, diria que manca comunicació entre els infants, entre les línies d’edat. Així i tot, es manté un clima de benestar entre tots i tot el centre està connectat tant per una com per una altra part.
Per tant, tot el que canviaria està explicat pas a pas. No són gaire! Així que consider que mantenc la meva perspectiva i els meus ideals, encara que aquests van millorant a mesura que va passant el temps.
“No es coneix bé qui no es banya dintre d’una altra mirada”

No hay comentarios:

Publicar un comentario