"Una de les millors maneres d’aprendre és ensenyant. Per
aquest motiu, un dels reptes que tindrà el mestre al segle XXI serà compartir
una cosa que ara monopolitza ell sol dins de les aules: la capacitat
d’ensenyar” (David Duran).
Basant-me
específicament en la pregunta, consider que per a què una mestra aprengui cal
que aquesta valori objectivament el seu treball, els seus coneixements, les
seves necessitats, mancances, possibles projectes, entre d’altres moltes coses.
Una vegada ha observat, valorat, notat, que necessita aprendre és aquí quan és
l’hora de posar-s’hi. Però caldria que això no només fos així. Encara que es
necessiti o no, sempre s’ha d’estar dispost a aprendre, sobretot si és un
mestre, que cada dia és diferent, on es descobreixen moltes coses.
Així,
existeixen cursos, documents, cursets, llibres,...que ajuden a formar-se a
nivell professional. Després, a través de l’observació pot fer una anàlisi
acurada del seu procés d’aprenentatge i canvi que ha suposat en el seu dia a
dia a l’escola. És a dir, com ha impactat aquell “nou” contingut dins la
realitat educativa, dins el centre, dins l’aula, dins els infants i dins ell/a
mateix/a.
Aquesta
avaluació no només seria aplicable a ella mateixa sinó que hauria de veure quin
ha estat el canvi en els infants, si els objectius proposats s’estan
aconseguint. Si tot això s’aconsegueix, les ganes de seguir renovant i ampliant
els seus coneixements augmentaran, cosa que ajudarà a què aquest/a constantment
estigui en procés d’aprenentatge.
“Los programas de formación y
perfeccionamiento tienen poca incidencia en su transformación ya que por lo
general se destinan a la transmisión de contenidos y metodologías, obviando la experiencia
acumulada. Educar y enseñar no es sólo transmitir contenidos (al margen
del transmisor) sino propiciar un tipo
de contacto con la cultura en su mas amplio sentido incluyendo la acepción
académica. La experiencia cultural del docente tiene mucho que ver con la
experiencia que está llamado a provocar en los alumnos”
(G. Sacristán. 1997: 87).
Per
a què jo aprengui?
Com
a practicant, sóc molt conscient del meu procés d’aprenentatge, sobretot ara
que conec la realitat educativa. Durant aquests darrers tres anys de formació
com a mestra, tant per tenir com per ser i fer, he realitzat cursos, llegit
llibres, etc. per tal de conèixer i profunditzar més sobre un aspecte, un tema,
que (ara veig dins l’aula) sigui important.
Ara,
sobretot ara, és a través de l’experiència que me’n adon de què és allò que
necessit aprendre per comprendre aquesta realitat educativa. Ara és quan estic
lligant coneixements teòrics amb la pràctica, cosa que abans, quan encara no
feia pràctiques, no li trobava el sentit.
Per
a què jo aprengui, seria també bàsicament tot el que he posat a la pregunta
anterior. És important que tant un professional com un estudiant vagin ampliant
els seus coneixements.
Tot,
tot el que m’envolta m’ajuda a aprendre: llibres, la societat, cursos,
Internet, conferències, experiència. Valorar totes aquestes fonts és important
perquè m’ajudin a desenvolupar-me com a professional.
Com
estudiant, sé que no tan sols em puc basar i quedar amb el que he après durant
la carrera, sinó que a poc a poc i a mesura que vagi introduint-me dins del món
educatiu aniré formant-me en diferents aspectes que em manquen, que necessit,
que vull saber, etc.
Tal
vegada, en aquests moments, no hagués arribat a pensar que hauria de fer per
aprendre. En aquests moments, pensaria “estic estudiant per ser una bona mestra”.
Però no, no és així, encara que ho pugui ser amb el que sé, també sé que hi ha
un sac de coses, d’oportunitats, d’aprenentatges que esperen ser visitats per
fomentar la qualitat educativa que tot infant i mestre/a mereix.
“Necessitem
persones atentes, que sàpiguen descobrir el diamant en brut que tenen al davant”
