Documentam la pràctica

El plaer de triar i compartir

Amb aquesta pràctica es tracta de proposar als infants que s'impliquin en la realització de projectes, pràctiques i tasques que responguin al seu interès i que tingui sentit per a ells, al igual que la participació de les famílies i de les pròpies mestres del centre.

Berenam, triam, compartim,...

Partint d’un projecte inicial dels berenars, on cada dia es menjava una cosa diferent per berenar, va sorgir la necessitat de modificar els dies que tocava fruita: els dilluns, dimecres i divendres. Tot lligat a què els infants creixen i van desenvolupant la parla, les seves capacitats, gustos i interessos.

Alguns s’interessaven per la fruita que duen de casa, a uns els agradava més la fruita del company que la seva, d’altres sempre duien la mateixa fruita. Es descobrí que n’hi havia tallada i sense tallar....

Per aquest motiu, cap al final del segon trimestre es va proposar el projecte del plaer de triar i compartir.

Consisteix en què cada infant du de ca seva una o dues peces de fruita sense tallar. En arribar a l’escoleta la deixen dins la panera de la fruita, o bé dins la panera del berenar. Quan es fa l’hora de berenar i tots (les mestres també) ja estam asseguts a la taula, començam a triar allò que volem menjar per berenar, o bé si són molt petits se’ls ofereix petites porcions de les diferents fruites que han duit de casa. D’aquesta manera s’anima als infants a menjar d’aquella fruita que “mai” mengen.

Transversalment també es treballen continguts, com ara: els noms de les fruites, els colors, el tamany i altre vocabulari relacionat, competències matemàtiques, indirectament de hàbits saludables, valors, etc. Quan l’infant està immers en un determinat projecte, pràctica o tasca, no és conscient d'estar adquirint nou vocabulari, coneixent el medi o adquirint una major autonomia personal. Els seus objectius estan relacionats amb la resolució d'una tasca que exigeix la seva participació activa i entusiasta. Sempre és possible trobar projectes que requereixin el conjunt de continguts diversos i que alhora responguin a una multiplicitat d'objectius.

Què es necessita per què sigui considerada una bona pràctica?

• Participació activa dels infants, mestres i famílies tant al centre com a casa.
• Dur varietat de fruita
• Seguir "la pràctica" a casa, és a dir, que mengin fruita i que sigui variada, no sempre la mateixa.
• Que els infants es familiaritzin amb elles.
• Parlar sobre les fruites, quines són quines, etc.

Referent a material?

Realment, en qüestió de material no es necessita gaire cosa. Encara que no es trobi documentat al PEC del centre, es pot fer un petit recordatori.

• Plats (que ja es disposen al centre)
• Forquetes (centre)
• Motivar als infants a través de cançons, reforços.
• Una panera on es posin totes les fruites
• Ganivet per tallar-la (per les mestres)
• Baveralls (que ja són al centre).
• El més important, fruita (peres, pomes, plàtans, taronges, prunes, maduixes, raïm, etc.).

 

Una altra bona pràctica

El plaer de compartir

Primer cal dir en què consisteix i com es du a terme:

Es tracta d’una pràctica a nivell de centre que consisteix en què tots els infants porten una peça de fruita els dies que toca berenar-ne: dilluns, dimecres i divendres. Les famílies i els nens deixen la peça de fruita a la safata “BERENAR” que hi ha dins les aules, situada davall del panell on es recorda a les famílies que toca dur cada dia per berenar a l’escoleta. Quan arriba l’hora del berenar, després de la proposta del dia, els infants s’asseuen a les cadires, es posen el baverall i esperen a què la mestra talli les peces de fruita que han portat. Seguidament, aquesta posa tot el que ha tallat dins un plat gran i llavors ho va dividint en plats més petits per cada un dels infants. Els nens mengen bocins de fruita tallats petits i, d’aquesta manera també es potencia la seva autonomia referent a “pinxar” amb la forqueta. Així, els infants no tan sols mengen una fruita que gairebé sempre és el plàtan, sinó que mengen i proven tota la fruita que es té i després ja diuen si els agrada o no.

En tots els infants d'1-2;2-3 anys es du a terme la pràctica. S'aplica dins les mateixes aules, és a dir, cada grup dins la seva aula. Berenen després de fer la proposta del dia, és a dir, després d’haver fet el bon dia i, per exemple, manipulació. Es situa damunt les 10:00h – 10:15h del matí.

Aquesta pràctica va destinada a una educació saludable a partir de la fruita. Partint de les preguntes anteriors i de la pràctica diària me’n don compte que aquest hàbit és tan important pels infants com per nosaltres mateixos, és a dir, els adults que estan dins l’escoleta. A partir d’aquesta pràctica es plantegen i es posen en pràctica distints objectius importants per fomentar aquesta educació saludable, com ara: aprendre a compartir, a repartir entre els companys, parlar (si és possible) sobre quina fruita els agrada més i manco; fomentar hàbits alimentaris saludables; provar, tastar, menjar tot tipus de fruita (variada), conèixer les fruites i a partir d’elles confeccionar vocabulari; desenvolupar destreses cognitives (àrea matemàtica, llenguatge, etc.), desenvolupar els sentits (olor, gust, tacte, vista); saber el sentit i la importància de menjar tot tipus d’aliments i més la fruita.

Tots aquests són objectius oberts i tancats, ja que depèn de l’edat dels infants i de les seves característiques. Així i tot, aquesta pràctica està molt ben vista tant per l’escoleta com per les famílies. Hi ha nens i nenes que mai havien menjat fruita a trossets, sinó que a través de potets. D’aquesta manera, ja es dóna un gran pas en el desenvolupament alimentari del nen ja que descobreix el sabor i el tacte de la fruita des d’un altre punt.

A més, com que és una pràctica a nivell de centre, està reconeguda el PEC del centre, explicant en què consisteix, com s’aplica, quins dies i objectius.

No obstant això, també em sorgeixen dubtes sobre la manera d’actuar amb infants que no els agrada la fruita, o segons quina fruita. Observant i demanant a la meva tutora, vaig arribar a la reflexió que amb tranquil·litat i parlant amb els infants aquests aconseguien almenys provar-la. Els meus dubtes, preguntes van ser:

• Quan a un infant no li agrada mastegar fruita, per tal que aquest mengi fruita, se’ls pot donar potets?
• I si a un infant no li agrada gens la fruita?
• Què fer per estimular l’acte de menjar-ne?
• Els forçam a tastar-la?

Quan em vaig plantejar aquestes preguntes ho vaig consultar amb la tutora d’aula. Hem va dir que és important oferir als nens al plat diferents fruites, encara que no els agradi, ja que és una manera de què les tastin, les vegin. D’igual manera em va dir que se li parla amb calma, reforçant la conducta positiva si l’infant en menja. Referent al fet de forçar, no es pot forçar a l’infant a menjar-ne: sí posar-li pels llavis que senti el gust, l’olor, etc.

També m’explicà que és difícil a vegades la cooperació amb les famílies en el fet que a casa els infants mengin fruita. La més fàcil i millor solució per segons quines famílies és el potet. Així i tot vam arribar a plantejar la possibilitat que els infants que els és impossible menjar fruita malgrat l’hagin provada, dur potets. Però parlant-ne i reflexionant sobre això vam arribar a la conclusió que és millor que l’infant es vagi familiaritzant amb la fruita i que a la llarga en mengi.

Ara ja ha passat més d’un més des que s’aplica aquesta pràctica i els nens proven la fruita i ja són capaços de discriminar-les, donar-les nom i dir si els agrada o no.

De fet, estic molt contenta d’haver posat en pràctica tot el que he exposat anteriorment, encara que hi ha vegades que m’he equivocat en insistir massa a l’infant a menjar-ne. Cantant, fent bocins més petits, reforçant la conducta, hem aconseguit fomentar un hàbit alimentari saludable important en el desenvolupament dels nens.

Comparació sobre l'hàbit:

<>(<>perdonau, però no puc modificar la taula per pujar-la ni centrar-la)<><>

Compartir	A nivell individual
·         Es proven diferents fruites ·         Varietat ·         Triar, destriar ·         Conèixer les fruites ·         Desenvolupar els sentits ·         Treballar diferents àrees ·         Conèixer gusts del nen i de l’aula	·         Es menja la que porta ·         No en menja d’altres ·         Sol dur sempre la mateixa ·         Ganes de menjar, provar la d’un altre nen ·         “És meu” ·         Treballar diferents àrees

(entre altres)

Per acabar, reflexionar sobre la satisfacció de la pràctica a nivell de centre. És representatiu tot el treball de l’escoleta fomentant el fet de compartir i gaudir de tot el que es fa (joguines de casa, contes, activitats, etc.). Es considera (i consider) que és una pràctica molt important (ja que fins i tot ha modificat aquesta hàbit dins jo mateixa, ja que ara menj més fruita que abans). No només es treballa aquest hàbit sinó que ajuda a prendre consciència de l’educació alimentària i del verb compartir, ja que ajuda a fomentar valors a tota la comunitat educativa i especialment en els infants.

Anem a gaudir d’aquesta bona pràctica entre tots, respectant-nos, sent solidaris entre nosaltres i disfrutant del moment com si fos únic, exclamant així la importància que en mereix.

Bona pràctica d'aula

Els aniversaris

L’aniversari és un ritual on es celebra el creixement de cada un. Una característica que ens defineix com a persones, com a membres d’aquell grup és l’edat. Es tracta de fer conscients als infants del seu creixement fent una gran festa on tots siguin partícips d’aquesta.

Exemple:

Fa unes setmanes, na Carla va complir 2 anys! Per celebrar-ho vam inflar bufetes de colors i les vam penjar a un fil que tenim dins la classe. A més, també la vam decorar amb paperines de personatges de Disney per donar un ambient agradable i alegre a l’aula. La mare ens va portar iogurts i suc de fruites per tots (ja que a la classe hi tenim: una nena celíaca, una nena al·lèrgica a l’ou i un altre nen intolerant a la proteïna de llet de vaca). Així, amb aquesta opció vam poder celebrar aquests dos anys de na Carla. Però, per fer-la més emocionant, vam fer una tarta de paper i cartró molt original, amb pisos, i dues veles perquè la nena pogués bufar. Vam fer una plantilla de corona perquè la pogués dur i, entre tots amb pintures de colors la vam pintar. Llavors li vam col·locar un “2” i el seu nom. Seguidament vam cantar uns quants cops la cançó de l’aniversari. Vam fer moltes fotografies per recordar el moment. La nena es sentí molt agust i molt contenta i els altres molt interessats per la corona que duia la nena.

Els aniversaris són un punt molt important en el desenvolupament dels infants i en el reconeixement de la seva identitat. Entenem per identitat com “és el que ens defineix com a tal i ens diferencia de la resta” (Egle Becchi). La identitat és un procés en el qual per a què aquesta es pugui desenvolupar hi ha d’haver relació i, depenent d’aquestes relacions, l’infant tindrà una autoestima o una altra. Per això és important tenir una autoestima positiva, ajustada en un mateix. Per això, consider que una bona pràctica d’aula és la celebració dels aniversaris. Ajuda en la construcció de la personalitat de l’infant i en el seu reconeixement.

Aquesta pràctica ajuda a la interacció tant amb els infants com amb la mestra així com amb les famílies. També ajuda a desenvolupar el joc (feim una corona pintada per tots), la cooperació i l’interès per fer coses (cantar, bufar, etc.).

“L’escola, especialment en aquestes edats, és un àmbit particularment adequat per enriquir els processos de construcció de coneixement de si mateix i de l’autonomia personal, i ha d’oferir una intervenció educativa ajustada a les distintes necessitats individuals en contextos de benestar, seguretat i afectivitat” [Currículum 2008].

“L’escola ha d’ajudar a continuar escrivint una biografia, els primers paràgrafs de la qual vénen pautats des de la mateixa biologia” (Carles Parellada).

Aquesta bona pràctica és reflectit com un projecte dins del PEC de l’escoleta.

Projecte d’aniversaris

S'ha tengut en compte que aquesta celebració interessa a les famílies i als infants d'una forma molt especial, que estimula la seva curiositat natural, els seus desitjos d'aprendre i que té un gran component afectiu.

L'aniversari és una cosa viva i amb una gran càrrega afectiva, per tant, les activitats que es realitzen al voltant d'aquesta celebració són prou motivadores i riques en contingut com per poder planificar un projecte que duri tot el curs i aprofitar el seu valor educatiu per l'equip.

Les activitats a realitzar:

- Preparar un racó on hi haurà penjades les medalles que portaran els infants el dia de la festa d’aniversari.

- Repartir la berenada

- Menjar el berenar.

- Cantar el "MOLTES FELICITATS"

Hi trobam indicadors que mostren la bona pràctica:

-        Està documentada, hi ha constància del que es fa. S’escriu a les agendes abans i després de l’aniversari, al blog i al PEC està presentat com a projecte.

-        Persegueix la implicació i el compromís de la comunitat educativa, sobretot dels de dins la mateixa aula.

-        És reconeguda com a positiva i valuosa per les persones implicades, tant infants, famílies com mestres.

-        Cerca el benestar de les persones que conformen la comunitat educativa. D’aquesta manera s’ajuda en el reconeixement personal i en la construcció de la pròpia identitat.

-        És coherent amb el projecte educatiu de l’escola. Està recollida en qualque document del centre. Apareix al PEC, explicant les diferents parts i en què consisteix.

-        Es comunica a altres, es comparteix amb altres. S’avisa a través de l’agenda abans i després de la celebració, recordant el que es farà aquell dia. També és important tenir una reunió amb els pares o familiars del nen/a que hagi de fer la festa.

Així, consider que és una bona pràctica d’aula perquè ajuda als infants en la construcció de la identitat, a implicar-se en activitats, a relacionar-se i a tenir constància del seu creixement. Poder veure com es senten els infants quan compleixen anys i l’alegria que mostren tots davant aquest fet és molt interessant i motivador per anar seguint aquest petit projecte que a la vegada és molt gran per tots. Així es fomenten valors, sentiments, emocions, relacions que tal vegada en una altra activitat, projecte, etc. no haguessin estat presents.

També em permet conèixer més als infants i a plantejar-me qüestions referides al seu desenvolupament - aprenentatge.

Bona pràctica de centre

Celebració de les festivitats

Una bona pràctica al centre seria la celebració de les festivitats que venen amb la participació de tots els infants i mestres de l’escoleta, així com la de les famílies en la preparació d’aquestes. Per tal de dur a terme aquestes pràctiques les docents es reuneixen i es distribueixen les tasques pas per pas. Mitjançant un exemple es pot explicar millor aquesta bona pràctica.

Començam la Pasqua, i per tant, ens visita la Jaia Corema a tots els nens de l’escoleta i els docents que hi formen part. Una de les mestres es vesteix de Jaia Corema i aquesta, després de rebre-la per nivell (1-2; 2-3), visita cada una de les classes per deixar-los un regal (galletes, lacasitos,...), cantar les cançons i recordar que li hem de llevar una cama cada cop que ens visita. Decoram l'aula de manera que els infants recordin en quin moment esteim: la Jaia, les set cames, breus explicacions sobre qual li llevam cada cama, les dues cançons que cantam. Dins del centre també en trobam de Jaies: a l'entrada (la Jaia està asseguda, amb una falda, les grelles, el bacallà i les seves set cames) i a la sala gran.

Són tasques emocionants i especials per tots perquè es nota la implicació de tot el grup de mestres i l’entusiasme dels infants davant visites inusuals. A més, és important dir que no passa durant molts de dies durant l’any. Any rere any els permet conèixer etapes, temps pels que va passant la nostra cultura i la nostra manera de viure.

D’una altra manera també seria com una intervenció a la construcció de la pròpia identitat. És a dir, els infants sabien que n’Ana era la Jaia Corema, però en aquell moment envers de veure-la a ella veien a una persona disfressada de Jaia. De la mateixa manera passa amb els infants. Malgrat vagin disfressats, ells saben qui són (com ara per carnaval que tots anaven disfressats de “cupidos”).

Així, una manera d’introduir la vida quotidiana dins els infants seria mitjançant les diferents festivitats que van passant durant l’any. Es recullen un “variat d’experiències, vivències i relacions que dins l’escoleta es propicia” (Mercedes Blasi).

Bàrbara Rogoff diu: “ l’aprenentatge és inseparable d’un context sociocultural on l’aprenent participa activament, en companyia d’altres membres de la seva comunitat, en l’adquisició de destreses i formes de coneixement socioculturalment valorades [...] l’aprenentatge es produeix a través de la participació i l’observació activa, en activitats quotidianes pròpies d’una cultura o d’un grup social”.

Es tracta de plantejar situacions quotidianes especials, significatives i participatives per tots on aquestes situacions comportin aprenentatge, confiança i instruments d’expressió (entre altres).

És representativa del treball que es fa al centre ja que el fet de compartir moments és veu en moltes de les activitats que es fan allà.

La considero una bona pràctica perquè permet els infants conèixer la cultura, participar en la proposta, treballar en grup i generar la capacitat de sorpresa, autonomia, interès, individualitat, col·lectivitat, etc. A més, comentar el fet  que tant la família dels infants i mestres treballen conjuntament pel bé d’una educació basada en el benestar, vivències, autonomia,... i una educació en valors. Es sent que és una comunitat afectiva on cada activitat proposada és important per cada un dels que estan dins ella.

Parlam de projectes quan es presenten aquestes festes (PEC escoleta):

“Projecte de Carnestoltes i Jaia Corema”

Per tal de donar a conèixer la festa de Carnaval d’una manera més propera cap als infants, es va decidir posar en marxa el projecte del Rei Carnestoltes i la Jaia Corema.

El primer dia ens reunim tots els infants de l’escoleta per decidir qui serà el Rei Carnestoltes. A la mestra que li toca, es vesteix davant els infants. D’aquesta manera evitam de la millor manera la por cap a allò desconegut.

Durant la setmana abans de Carnaval, el Rei ens anirà informant de quina peça de roba han de dur posada de casa per acabar tots disfressats.

Just el darrer dia de Carnaval, el Rei ens presenta la Jaia Corema. Seguint amb la mateixa tònica que amb el Rei Carnestoltes, una de les mestres es vesteix de Jaia davant dels infants.

La Jaia Corema ens visita cada divendres durant tota la Quaresma i ens dur un regalet, si hem fet bonda.

Podem parlar d’una sèrie d’indicadors dins aquesta bona pràctica:

·         Sorgeix a iniciativa de les persones implicades, amb un nombre significatiu de persones que la senten com a pròpia.Persegueix la implicació i el compromís de la comunitat educativa.

Realment la iniciativa sorgeix perseguint la implicació i el compromís de tota la comunitat educativa (famílies, escoleta i infants), i ara per ara està sent molt efectiva, i els resultats es presenten com a molt bons i efectius en quant als objectius perseguits.

·         És reconeguda com a positiva i valuosa per les persones implicades.

Tots estan molt contents d’aquesta pràctica, i pel que he pogut sentir i viure és una experiència molt positiva tant per les docents, pels infants i per les pròpies practicants. Per les mestres perquè ajuda a conèixer-se entre elles, i a millorar si cal. Per les practicants perquè suposen experiències molt enriquidores, novadores i gratificants ja que tot el que es mou dins l’escoleta és per ser après i viscut. I, pels infants, perquè tota situació és important per ells.

·         Cerca el benestar de les persones que conformen la comunitat educativa.

Està clar que es cerca que tots els que estan dins el centre com no es sentin agust, implicats i amb ganes de fer-ho.

Encara que no sigui un punt característic dins del PEC del centre, de certa forma es reflexa en ell:

-        Escola integral: vol contribuir en el desenvolupament de les potencialitats de cada infant per tal que assoleixi el màxim d’autonomia i la incorporació al món en que viu, per anar-los descobrint i coneixent. Interessa doncs , el creixement personal dels infants, amb una formació instrumental suficient i un coneixement adequat del medi en el que viu, per poder-ne entendre els seus missatges i participar-hi de manera activa.

-        La identitat personal i la diferència. És important que els infants es sentin ben acollits dins l’aula. No s’han de sentir com a estranys per tant és molt convenient acceptar totes les seves aportacions en tots els aspectes: personal, afectiu, cognitiu , motor i relacional.

Això mateix ho relacionem amb el tema de saber diferenciar i respectar a cada individu pel que és. Per tant el que el centre pretén és garantir una atenció individualitzada per a cada infant i la seva família, però al mateix temps tractar-los com a membres que formen un grup, una comunitat que lluita per l’educació dels seus infants.

-        L’escoleta: lloc plural. L’escoleta és aconfessional i respectuosa amb les diferents creences religioses, polítiques i culturals que viuen en la nostra societat. Però al mateix temps ha de saber mantenir la seva identitat ja que ella mateixa pertany a un grup sobretot cultural que té unes tradicions i costums pròpies.

-        Potenciar el treball en equip del professorat. Entre ells hi haurà d’haver intercanvi d’experiències, opinions… que després cadascú durà a terme a la seva aula corresponent. Així es fomentarà la col·laboració entre professionals.

-        Treballar l’ensenyament actiu en el qual es desenvolupi la iniciativa i la creativitat.

-        Festes, es celebren tres festes en les quals les famílies hi participen ja sigui de manera directa o indirecta.

"Tres experiències" de bones pràctiques

Juguem amb magranes

Consider que és una pràctica interessant perquè és un objecte, aliment que entra en contacte, tacte, gust,…amb els infants. És una pràctica de manipulació molt interessant i que permet l’ús d’estris per combinar diferents elements i, a més, treballar continguts matemàtics de manera directa i indirecta com pot ser: forma, moviment, pes, etc.

És una fruita que no sol ser bastant presentada als infants i és molt curiosa ja que permet treballar el tacte, el gust, l’olfacte, els colors, la mida, la forma, la composició, combinació, etc. També és una manera de presentar als infants mesures d’higiene referent a diferents aliments. Encara que siguin molt petits és important i interessant prendre consciència d’aquest fet.

Un altre aspecte a comentar és que a partir d’aquesta manipulació, els infants coneixen una fruita que no sol ser molt usual dins la seva vida. D’aquesta manera es pot començar a introduir fruites variades que a la llarga no els resulti estrany menjar-la, veure-la, etc.

A través d’aquesta proposta també es poden valorar aptituds dels propis infants, com ara: si l’infant compta amb pròpia iniciativa, té una actitud de sorpresa, si s’interessa pel material ofert, possibilitat d’anticipació, capacitat de decisió, etc.

Materials d’experimentació

Els materials d’experimentació impliquen descoberta. La descoberta implica: l’observació, l’exploració, l’experimentació, les deduccions, les hipòtesis i la classificació i seriació. També implica la curiositat i l’interès.

“L’Educació Infantil ha de contribuir a desenvolupar en els infants les capacitats que els permetin: observar, explorar i reflexionar sobre el seu entorn: familiar, natural i social, mantenint una actitud de curiositat respecte d’això i un esperit crític, tenint en compte el nivell maduratiu dels infants”. (Currículum 2008).

Consider que és un treball especial per a ells ja que la recerca, l’exploració sensoriomotriu, el descobriment, el plantejament de preguntes i hipòtesis, la verificació i consciència dels nous aprenentatges, condueixen a conquestes funcionals.

El plaer de mirar, tocar, agafar, sentir...són moments molt importants per ells ja que aprenen molt a través de l’experiència, del que veuen, toquen,...És una possibilitat d’aprenentatge molt enriquidora, plena de plaer i gust.

És una forma d’explorar el món que els envolta, és una capacitat implícita. Tots aquests materials que s’ofereixen que no són estructurats i són de la natura (o no), són oberts per a ells, posant-li el sentit que volen cada un, sense cap funció concreta. Aquests són materials combinables, que afavoreixen l’experimentació.

Aquesta proposta veig que aporta als infants: gaudir d’una estona de concentració i de tranquil·litat en grup, gaudir de la part lúdica i expressiva de l’experimentació i, el desenvolupament d’actituds i accions relacionades amb la recerca, proves i foment sensoriomotriu.

És un plaer observar com els infants gaudeixen de materials no estructurats, on hi troben múltiples sentits, on es relacionen amb altres i amb altres objectes que els serveixen per fer proves, per a què serveixen, etc.

És una pràctica molt enriquidora, plena de plaer i gust per tocar, veure i desenvolupar tots els sentits entorn a ella, posant a prova diferent materials.

La llum

És una pràctica molt interessant, sobretot pel fet que dins la nostra aula ens agradaria acabar de construir el racó per amagar-se, fent contrast així entre llum - ombra.

És una proposta didàctica que resulta novadora per tots, ja que si poden trobar múltiples usos: jugar amb les ombres, veure la pròpia ombra tenint constància del propi cos, què és el que fa ombra i què és el que fa llum, etc.

Aquesta proposta du a moltes variables i consider que és una proposta oberta ja que no només es pot treballar el que seria tan sols llum, ja que també es poden treballar altres aspectes com poden ser: com fer la llum, ens amagam, fem fosca, etc. Es poden emprar molts de materials apart del d’un mateix: teles, la mà, el cos, capses, bles, etc.

Seria crear contextos de joc: “ el joc és, sobretot, allò que l’infant difereix de l’adult. L’infant juga constantment, quan té son, juga menjant, juga tot anant de passeig: faci el que faci, juga sempre. És tan cert que jugar és sinònim de viure, quan es tracta de l’infant que el primer neguit d’una mare davant el seu fill malalt, creix en el mateix moment en què deixa de jugar” (Dêcroly, 1987).