Bona pràctica de centre

Celebració de les festivitats

Una bona pràctica al centre seria la celebració de les festivitats que venen amb la participació de tots els infants i mestres de l’escoleta, així com la de les famílies en la preparació d’aquestes. Per tal de dur a terme aquestes pràctiques les docents es reuneixen i es distribueixen les tasques pas per pas. Mitjançant un exemple es pot explicar millor aquesta bona pràctica.

Començam la Pasqua, i per tant, ens visita la Jaia Corema a tots els nens de l’escoleta i els docents que hi formen part. Una de les mestres es vesteix de Jaia Corema i aquesta, després de rebre-la per nivell (1-2; 2-3), visita cada una de les classes per deixar-los un regal (galletes, lacasitos,...), cantar les cançons i recordar que li hem de llevar una cama cada cop que ens visita. Decoram l'aula de manera que els infants recordin en quin moment esteim: la Jaia, les set cames, breus explicacions sobre qual li llevam cada cama, les dues cançons que cantam. Dins del centre també en trobam de Jaies: a l'entrada (la Jaia està asseguda, amb una falda, les grelles, el bacallà i les seves set cames) i a la sala gran.

Són tasques emocionants i especials per tots perquè es nota la implicació de tot el grup de mestres i l’entusiasme dels infants davant visites inusuals. A més, és important dir que no passa durant molts de dies durant l’any. Any rere any els permet conèixer etapes, temps pels que va passant la nostra cultura i la nostra manera de viure.

D’una altra manera també seria com una intervenció a la construcció de la pròpia identitat. És a dir, els infants sabien que n’Ana era la Jaia Corema, però en aquell moment envers de veure-la a ella veien a una persona disfressada de Jaia. De la mateixa manera passa amb els infants. Malgrat vagin disfressats, ells saben qui són (com ara per carnaval que tots anaven disfressats de “cupidos”).

Així, una manera d’introduir la vida quotidiana dins els infants seria mitjançant les diferents festivitats que van passant durant l’any. Es recullen un “variat d’experiències, vivències i relacions que dins l’escoleta es propicia” (Mercedes Blasi).

Bàrbara Rogoff diu: “ l’aprenentatge és inseparable d’un context sociocultural on l’aprenent participa activament, en companyia d’altres membres de la seva comunitat, en l’adquisició de destreses i formes de coneixement socioculturalment valorades [...] l’aprenentatge es produeix a través de la participació i l’observació activa, en activitats quotidianes pròpies d’una cultura o d’un grup social”.

Es tracta de plantejar situacions quotidianes especials, significatives i participatives per tots on aquestes situacions comportin aprenentatge, confiança i instruments d’expressió (entre altres).

És representativa del treball que es fa al centre ja que el fet de compartir moments és veu en moltes de les activitats que es fan allà.

La considero una bona pràctica perquè permet els infants conèixer la cultura, participar en la proposta, treballar en grup i generar la capacitat de sorpresa, autonomia, interès, individualitat, col·lectivitat, etc. A més, comentar el fet  que tant la família dels infants i mestres treballen conjuntament pel bé d’una educació basada en el benestar, vivències, autonomia,... i una educació en valors. Es sent que és una comunitat afectiva on cada activitat proposada és important per cada un dels que estan dins ella.

Parlam de projectes quan es presenten aquestes festes (PEC escoleta):

“Projecte de Carnestoltes i Jaia Corema”

Per tal de donar a conèixer la festa de Carnaval d’una manera més propera cap als infants, es va decidir posar en marxa el projecte del Rei Carnestoltes i la Jaia Corema.

El primer dia ens reunim tots els infants de l’escoleta per decidir qui serà el Rei Carnestoltes. A la mestra que li toca, es vesteix davant els infants. D’aquesta manera evitam de la millor manera la por cap a allò desconegut.

Durant la setmana abans de Carnaval, el Rei ens anirà informant de quina peça de roba han de dur posada de casa per acabar tots disfressats.

Just el darrer dia de Carnaval, el Rei ens presenta la Jaia Corema. Seguint amb la mateixa tònica que amb el Rei Carnestoltes, una de les mestres es vesteix de Jaia davant dels infants.

La Jaia Corema ens visita cada divendres durant tota la Quaresma i ens dur un regalet, si hem fet bonda.

Podem parlar d’una sèrie d’indicadors dins aquesta bona pràctica:

·         Sorgeix a iniciativa de les persones implicades, amb un nombre significatiu de persones que la senten com a pròpia.Persegueix la implicació i el compromís de la comunitat educativa.

Realment la iniciativa sorgeix perseguint la implicació i el compromís de tota la comunitat educativa (famílies, escoleta i infants), i ara per ara està sent molt efectiva, i els resultats es presenten com a molt bons i efectius en quant als objectius perseguits.

·         És reconeguda com a positiva i valuosa per les persones implicades.

Tots estan molt contents d’aquesta pràctica, i pel que he pogut sentir i viure és una experiència molt positiva tant per les docents, pels infants i per les pròpies practicants. Per les mestres perquè ajuda a conèixer-se entre elles, i a millorar si cal. Per les practicants perquè suposen experiències molt enriquidores, novadores i gratificants ja que tot el que es mou dins l’escoleta és per ser après i viscut. I, pels infants, perquè tota situació és important per ells.

·         Cerca el benestar de les persones que conformen la comunitat educativa.

Està clar que es cerca que tots els que estan dins el centre com no es sentin agust, implicats i amb ganes de fer-ho.

Encara que no sigui un punt característic dins del PEC del centre, de certa forma es reflexa en ell:

-        Escola integral: vol contribuir en el desenvolupament de les potencialitats de cada infant per tal que assoleixi el màxim d’autonomia i la incorporació al món en que viu, per anar-los descobrint i coneixent. Interessa doncs , el creixement personal dels infants, amb una formació instrumental suficient i un coneixement adequat del medi en el que viu, per poder-ne entendre els seus missatges i participar-hi de manera activa.

-        La identitat personal i la diferència. És important que els infants es sentin ben acollits dins l’aula. No s’han de sentir com a estranys per tant és molt convenient acceptar totes les seves aportacions en tots els aspectes: personal, afectiu, cognitiu , motor i relacional.

Això mateix ho relacionem amb el tema de saber diferenciar i respectar a cada individu pel que és. Per tant el que el centre pretén és garantir una atenció individualitzada per a cada infant i la seva família, però al mateix temps tractar-los com a membres que formen un grup, una comunitat que lluita per l’educació dels seus infants.

-        L’escoleta: lloc plural. L’escoleta és aconfessional i respectuosa amb les diferents creences religioses, polítiques i culturals que viuen en la nostra societat. Però al mateix temps ha de saber mantenir la seva identitat ja que ella mateixa pertany a un grup sobretot cultural que té unes tradicions i costums pròpies.

-        Potenciar el treball en equip del professorat. Entre ells hi haurà d’haver intercanvi d’experiències, opinions… que després cadascú durà a terme a la seva aula corresponent. Així es fomentarà la col·laboració entre professionals.

-        Treballar l’ensenyament actiu en el qual es desenvolupi la iniciativa i la creativitat.

-        Festes, es celebren tres festes en les quals les famílies hi participen ja sigui de manera directa o indirecta.