Projectes

Reflexions sobre els projectes de millora

Referent al projecte de millora que duim a terme a l’escoleta Huialfàs de Sa Pobla, cap de les practicants el du a terme o bé no ha estat proposat pel centre. Per aquest motiu, el trob encara més interessant i motivador per qualsevol educador i futur educador ja que, aquest projecte: “Espais i recursos. Racons a l’escoleta 0-3”, és un projecte que pretén innovar i potenciar el joc dins l’escoleta d’una manera diferent. Això no vol dir que el consideri exclusiu, però ja que cap l’elabora, consider que és interessant conèixer com plantejam aquest projecte i com està muntat dins la realitat del centre.

Es tracta de decorar, distribuir materials i recursos a l’escoleta, donar-los un ús, i muntar racons a les quatre aules de 2-3 anys: el de disfresses, el de metges, el de les cuinetes i el de llum i fosca; i, un altre al menjador d’1-2: el de construccions.

A partir de l’observació feta a les aules de 2-3 anys ens vàrem adonar que l’espai no estava disposat de manera que possibilites el joc simbòlic, que era l’objectiu bàsic que ens havíem proposat en aquest projecte. Les joguines estaven mesclades d’una manera poc adequada i la cura dels materials deixava bastant a desitjar. D’aquí ve l’objectiu de distribuir i redireccionar els materials disponibles, així com demanar-ne de nous i de tirar-ne els que tinguessin poc ús o bé espanyats.  

L’escoleta disposava d’una bona quantitat de material de fusta, que els havia proporcionat l’APIMA com a regal de reis, però amb el qual no s’havia fet res fins al moment. L’objectiu era que el material estàs classificat i ordenat en un racó en el menjador d’1-2 perquè els infants puguin jugar-hi. En aquest racó hi aniran els infants una vegada cada dues setmanes.

Una vegada proposats els racons volem fer les següents observacions:

Volem que els racons serveixin com a mediadors pels jocs d’imitacions, transformacions, descoberta i exploració. Volem contextos creats per a què els infants entrin en el joc simbòlic mitjançant les relacions entre ells i els objectes que els oferim en els diferents espais.

El projecte de millora d’espais implica una reorganització dels espais de les aules, la tria d’objectes i la planificació de quan i com s’empraran aquests racons. Les mestres de l’escoleta ens varen dir que pretenen que aquests funcionin com a ambients, però a nosaltres no ens queda molt clara la idea, ja que només hi haurà infants d’una edat (2-3 anys), i no hi haurà cap contacte amb els nadons o els de 1-2 anys. Aleshores pensam que el funcionament serà propi dels racons, però en comptes de tenir-ne diferents a dins cada aula, seran els infants els que es desplaçaran per a jugar-hi a les diferents aules quan la mestra ho determini.

La nostra intenció a l’hora de fer aquest projecte és afavorir el joc lliure que els permeti desenvolupar l’aparició de manifestacions simbòliques a través de les relacions amb els demés, i mitjançant el llenguatge tant verbal com corporal. Realment ens hem fixat uns objectius per a cada un dels racons, però deixam la porta oberta i donam cabuda a qualsevol aspecte que ens sorprengui per a poder registra-ho i fer una avaluació de tot el que observem.

Durem a terme l’avaluació dels racons mitjançant graelles d'observació dels infants i del material. Aquesta setmana s’han començat a posar en marxa amb els infants de 2-3 anys. S’aniran fent observacions per veure si es compleixen els objectius i si en fan un ús del racó.

Referent als altres projectes:

·         Materials naturals. Per fer-ho es reutilitza una aula per dur a terme un espai adequat als materials naturals. Cada panera inclou materials naturals, alguns d’ells tractats. Són per treballar els sentits (so,...). Així com també incloure elements per interactuar entre els materials i els nens. Es tracta d’un material mediador per tal de donar continuïtat i complexitat a les propostes. S’introdueixen progressivament. El trob molt interessant donar a conèixer materials els quals poden tenir diverses funcions  així com treballar els sentits. Podria tenir relació amb el nostre projecte ja que se’n podrien incorporar i així, es podria treballar dins dels racons del projecte que duim a terme. Així i tot, consider que és difícil analitzar els materials que siguin de profit per tots, així com trobar un espai molt adequat per dur-ho a terme. M’agradaria saber més sobre aquest projecte així com es du a terme i com es monta.

·         Família i escola. Un punt important dins l’escola són les famílies. Saber analitzar les necessitats i el perquè es vol treballar aquest punt com a pla de millora és important. Un aspecte que m’ha cridat molt l’atenció és que les es crea una guia de consells de com relacionar-se amb les famílies: estratègies, activitats. Així i tot, l’important seria veure la resposta al projecte plantejat.

Un altre projecte amb aquest tema, el que treballa les reunions, m’ha agradat molt. Fa partícip a totes les famílies i donin a conèixer dubtes i incerteses d’aquestes.

Dins del centre (on faig les pràctiques), hi ha molt bona relació amb les famílies, i es comuniquen diàriament, així com una vegada cada mes es fan taller familiars per mantenir aquesta relació.

·         La Senyora Poesia. M’ha semblat molt interessant i diferent. M’he adonat que realment dins del centre no en feim ús d’aquest contingut que és tan important pels infants per treballar la parla, les comunicacions, gèneres,… Seria un projecte aplicable dins del centre ja que es dóna pas a la comunicació del nen en tot moment i, a més, ofereix una nova estratègia comunicativa, educativa i entretinguda.

·         Psicomotricitat. Es tracta de millorar la sessió. Estructurar bé la sessió per afavorir-ne la qualitat, separant els moments. Associar una mascota a psico, creació de plafó de normes, estructuració de materials, capses per cada nen, creació d’un espai per a la intimitat (una mosquitera), no deixen aferrar res a les parets, plafó de textures, crear rituals-moments, idees sobre com montar la sala de psico. Avaluació: acceptació de les mateixes mestres, el material, les idees.

Aquestes són les dades i crec que seria un projecte important dins de la nostra escoleta. La psico és un moment d’expressió pel nen i és important que es segueixin fases per tallar el moment d’activitat i saber quan es fa psico i quan s’atura. Es tracta de trobar nous recursos i un seguiment correcte de la sessió.

·         Patis. Els patis són un espai de joc lliure dels nens. Pel que es va explicar, consider que al centre es compten amb materials, espais, distribució…suficients per a què els nens gaudeixin d’aquest moment. No fa gaire, ja se’n va elaborar un de projecte de millora del pati, aplicat i avaluat, amb resultats molt positius. Així i tot, aquest projecte és molt interessant.

·         Joguines recicables. Aquest projecte m’ha agradat molt (com tots) perquè té com objectiu: proposar alternatives, evitar el consumisme, tenir en compte el material de plàstic, joguines no sexistes i diversificades. És una manera d’aprofitar qualsevol material i crear-ne un de nou. A qualsevol centre crec que seria important fer-ho.

·         Un blog per l’escoleta. Té com objectiu: apropar-se ales famílies. Donar a conèixer la pràctica educativa; adaptar-se a les noves tecnologies, afavorir l’observació i altres maneres de documentació, afavorir la connexió  a Internet. Consider que és una manera d’informar i de donar a conèixer el que es fa al centre, així com una manera d’innovar la pràctica educativa. A l’escoleta tenen un blog que en fan ús cada tutora cada setmana resaltant una de les activitats de la setmana. Cada dia n’escriu una al blog, referent a l’aula o grup on pertany.

·         Els projectes de l’itinerari B. M’ha agradat molt poder llegir projectes que ja s’han pogut dur a terme, encara que n’hi ha ben pocs que hagin estat avaluats. Tot pla de millora ha de ser avaluat per tal de, com bé diu el nom, ser millorat, veure si es compleixen els objectius proposats, etc. No tan sols es tracta d’avaluar el projecte en sí, sinó les estratègies emprades per dur-lo a terme així com el seu funcionament dins les aules i dins del centre. Em sorprèn molt el fet de l’avaluació. Nosaltres, tenim l’oportunitat de poder avaluar el nostre projecte, i esteim cercant les millors estratègies per fer-ho, tant referent als infants, com dels espais i materials disposats.

A més ara me’n adon de les diferències que hi ha entre una pràctica (objectius, procés, adequació, etc.) i un pla de millora (crear, investigar, organitzar, avaluar, etc).

El pla de millora

El pla de millora (a nivell de centre) s’anomena:

“Espais i recursos: racons a l’escoleta 0-3”

Per començar a donar pas al pla de millora, la coordinadora del centre ens va dir quin era el projecte de millora que s’havia de dur a terme. Ens va dir que a l’escoleta hi havia espais desaprofitats i que aquest era el projecte de necessitaven: espais i recursos. A partir d’aquesta necessitat, vam avaluar els quatre principis a partir de les necessitats sentides: el principi de d’habitabilitat, el d’identitat, el de comunicació i el de constructivitat. A partir de les necessitats analitzant aquests quatre principis vam començar a elaborar el projecte.

En la primera recerca d’informació ens vam adonar que des d’un principi, ens van dir que el que es pretenia era crear ambients. Per la teoria estudiada i el contrast d’informació vam modificar el projecte. Vam canviar ambients per racons, ja que pel que ens van explicar i pel que es pretenia fer amb ells, era pròpiament dit per racons que no un ambient.

Es van distribuir diferents grups de treballs dins del mateix centre per executar el projecte que nosaltres encara no tenim tot documentat. Vam demanar quines eren les necessitats, objectius i que era el que tenien pensat (ja que si el volien executar des de quan vam començar és perquè ja és té una idea del que es vol fer). Des d’un primer moment es van deixar confoses: com aplicar un projecte sense tenir la documentació necessària, ni diagnòstic, ni planificació?

Vam haver de començar a analitzar necessitats, recursos “sobre la marxa”. Es va decidir quins racons es muntarien juntament amb les educadores: cuinetes, supermercat, metges, fosca-llum (aquest darrer proposat per les practicants, ja que el consideràvem molt atractiu i per treballar diferents aspectes com les emcocions). També va sorgir un altre canvi: es va canviar el de les pepes, pel de disfresses (pensant en aspectes tan importants com és la identitat a aquestes primeres edats). Seguidament, es van distribuir les aules on anirien els racons juntament amb les mestres.

Què es pretén amb la creació d’aquests racons?

El projecte de millora d’espais implica una reorganització dels espais de les aules, la tria d’objectes i la planificació de quan i com s’empraran aquests racons.

Volem que els racons serveixin com a mediadors pels jocs d’imitacions, transformacions, descoberta i exploració. Volem contextos creats per a què els infants entrin en el joc simbòlic mitjançant les relacions entre ells i entre ells i els objectes que els oferim en els diferents espais.

La nostra intenció a l’hora de fer aquest projecte és afavorir el joc lliure que els permeti desenvolupar l’aparició de manifestacions simbòliques a través de les relacions amb els demés, i mitjançant el llenguatge tant verbal com corporal. Realment ens hem fixat uns objectius per a cada un dels racons, però deixam la porta oberta i donam cabuda a qualsevol aspecte que ens sorprengui per a poder registra-ho i fer una avaluació de tot el que observem.

(Parl en plural perquè el pla de millora es fa de manera grupal. Aquests tres darrers paràgrafs són un tros de la justificació del projecte).

Ara ja hem cercat informació, teoria i es contrasta amb la pràctica.

Evolució del contracte d'aprenentatge

“Explicar allò que hem viscut és explicar-se, reconstruir-se, entendre’s i per suposat aprendre’s” (V. Arnaiz)

Ja fa quasi tres mesos que estic fent pràctiques a l’escoleta, i específicament a les magranes. Consider que tots aquells aspectes, que a l’inici de l’assignatura i de la mateixa manera, a l’inici de les pràctiques, que vaig exposar al blog, s’estan assolint. Està clar que no he arribat al punt de dir “ara ha arribat tot el que m’esperava”. Cada dia és diferent, tant per mi mateixa com pels infants i fa que no sempre s’actuï de la mateixa manera. Malgrat això, estic complint molts de passos i aspectes que jo mateixa vaig descriure.

El meu perfil de mestre s’està ajustant en base al que vaig exposar, el dia a dia, procurant fer-ho el millor possible, tenint dubtes i cometent errors. Això de cada vegada va a menys ja que ara sí que conec que són les experiències a 0-3 anys, quina dinàmica es segueix i què és el que realment e s vol i es pretén aconseguir.

Així com al principi em van demanar quin tipus de mestre vull ser, ara mateix et contestaria el mateix:

“Doncs seria una barreja entre el meu ideal de mestre i el que he pogut veure fins ara. Vull implicar-me en activitats dels infants, vull col·laborar tant amb famílies com amb docents, vull potenciar habilitats, competències, potencialitats, àmbits de cada un dels infants (més tot el que he dit abans sobre el meu ideal)”.

Afegiria que és sorprenent els dubtes i imprevists que es presenten al dia a dia i que això no suposa un obstacle per superar-los i per no donar pas a tots aquells “ideals” que per mi són importants i crec que per qualsevol mestre. Sóc aprenent i sempre seré aprenent, per tant dels errors n’aprendré i també de les experiències i del fer dia a dia. Així com va passant el temps, me’n adon de la connexió teòricopràctica en totes les activitats que es fan: propostes, rituals, rutines, hàbits, àrees, etc.

Fa un temps, em van demanar que expliqués unes quantes competències:

1. Organitzar situacions d’aprenentatge
2. Gestionar la progressió dels aprenentatges
3. Elaborar dispositius de diferenciació
4. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges
5. Treballar en equip
6. Participar en la gestió de l’escola
7. Informar i implicar als pares
8. Emprar les tecnologies de la informació
9. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió
10. Organitzar la pròpia formació continua

 Ara, les explicaria totes a partir de les vivències que he pogut veure i participar tant directa com indirectament. Són aspectes tan importants dins del centre que mereixen que tant un aprenent com un mestre s’han de treballar. Amb això vull dir que, he tengut l’oportunitat d’assolir tots els punts anteriors, amb major o amb menor mesura.

 Referent a totes aquelles pors, preguntes inicials, s’han superat!!! Aquesta va ser la meva reflexió final:

“Per resoldre aquestes preguntes cal que cada dia pensi i reflexioni sobre el meu treball dins l’aula, observant els infants per conèixer les seves capacitats i limitacions. A més, amb l’ajuda de la mestra puc anar demanant i resolvent dubtes a partir de la pràctica”.

A poc a poc i pensant cada dia el mateix he arribat a la conclusió que les coses, els moments, les impressions, el fer dia a dia, es fa amb calma. Tot això es transmet al nen i fa que actuï de la mateixa manera (pel que he vivenciat). Tots aquells temors inicials, amb tantes ganes de fer, de connectar en tot moment la teoria amb la pràctica, trobar-li el sentit a tot el que es fa,... “tot ve al seu temps”. Val més l’observació i reflexió per després adonar-se’n del que ha passat i així anar millorant i superant les pors.

Cal dir que no és només dins l’aula, sinó que el treball en equip tant per la mestra de l’aula, com amb la resta de l’escoleta, com amb la resta de practicants també és molt positiva i agradable.

A nivell de distribució, com que ja no em sent perduda dins l’escoleta, consider el mateix que abans. Així i tot, diria que manca comunicació entre els infants, entre les línies d’edat. Així i tot, es manté un clima de benestar entre tots i tot el centre està connectat tant per una com per una altra part.

Per tant, tot el que canviaria està explicat pas a pas. No són gaire! Així que consider que mantenc la meva perspectiva i els meus ideals, encara que aquests van millorant a mesura que va passant el temps.

“No es coneix bé qui no es banya dintre d’una altra mirada”

Valoració de les pràctiques

Les pràctiques són una experiència fins aleshores molt positiva. Cada dia aprenc coses noves i intent millorar. Des que vaig començar al centre fins ara sé que he evolucionat molt. Són vivències motivadores i importants en el desenvolupament acadèmic i professional de qualsevol persona que es vulgui dedicar a aquesta professió. Me’n adon de la importància de l’educació des de les primeres edats, dels canvis que en poc temps els infants fan. La importància de les rutines en el seu dia a dia i en l’interessant que resulta poder fer activitats amb ells.

Així i tot, aquest temps també ajuda a reflexionar sobre què és el que faig bé, malament, com millorar, pensar, etc.

També permet poder experimentar grups de treball diferents, és a dir, treballar en equip no només amb les practicants, sinó que també amb mestres de l’escoleta.

Per això, només dir que fins ara sé que he après i seguiré aprenent moltíssim durant el temps que em queda i per això, es tracta de gaudir cada minut dins l’aula i dins del centre.

“Son consideradas escuelas de un único organismo vivo, un lugar de convivencias y de intercambio relacional entre adultos y niños. Un lugar en el que se piensa, discute y se trabaja tratando de reconciliar lo que se sabe con lo que no se sabe, las dificultades, los errores, las expectativas, los éxitos, las dudas y los problemas de elección.

El objetivo de estas escuelas es crear una escuela amable, es decir, activa, inventiva, habitable, documentada y comunicable, un lugar de investigación, aprendizaje, recognición y reflexión, en las que se encuentren bien los educadores, niños y familias”.

Loris Malaguzzi

Mirant cap el futur…

“La formación de los educadores se basa en una formación continua. Se siente la necesidad de enriquecer sus competencias profesionales, dando lugar a la reflexión de sus pensamientos, provocando un cambio en las acciones”.

Loris Malaguzzi