Quin tipus de mestre vull ser?

Dossier 1

     Pluja d’idees que identifiquen un mestre ideal per mi:

Consider que un bon mestre ha de ser pacient, obert i disposat a ensenyar i a aprendre. Constantment un mestre ha de renovar-se per anar adquirint nous coneixements i competències que en siguin de profit per tots aquells que estan capficats dins el món educatiu.

Per a mi, un mestre ha de saber bé quin és el seu objectiu, quines coses es pretén treballar amb el desenvolupament de diferents capacitats.

Un mestre és aquell que té capacitat d’empatia, que ajuda, comprèn, entén a tots els infants.

Un mestre ha de saber treballar amb altres membres de l’equip docent i a més exigir una gratificant col·laboració, coordinació i enteniment amb les famílies dels infants.

Per tant, consider que un bon mestre ha de tenir una formació inicial que amb la pràctica es vagi ampliant a partir de les seves pròpies inquietuds, interessos i motivacions, alhora que també es té en compte totes les característiques anteriors que ajudin a l’infant a desenvolupar-se, adquirir nous coneixements i a evolucionar des de l’àmbit cognitiu, emocional, social, personal i motriu.

· Perfil mestre:

Des del meu punt de vista, un mestre de primer cicle i un del segon cicle han de tenir la mateixa formació, ganes, interessos i inquietuds ja que es troben en una etapa de formació molt important pels infants. Tot mestre d’educació infantil sap que tal vegada els objectius no siguin exactament els mateixos, però que al cap i a la fi el que es cerca és fer evolucionar les capacitats, coneixements, interessos,...de cada un dels nens i del propi mestre. Per tant, un mestre tant de primer com de segon cicle per a mi, tenen o han de tenir el mateix perfil.

Bàsicament es diferencien per la manera de treballar. A primer cicle es tracta més de rutines, activitats no tan profundes, establir relacions, comunicar-se, conèixer el propi cos,...

En canvi a segon cicle ja s’aprèn més vocabulari, es pot treballar per ambients, racons, és enriquidor que estableixin relacions entre iguals, amb més grans i amb més petits, aprenen a comptar, llegir, escriure (“bàsic”), es fan projectes més globalitzats, adquireixen moltes competències i habilitats,...

És semblant en la manera de relacionar-se amb els nens. Cal ser pacient i partir dels interessos, motivacions i inquietuds dels propis nens per així poder treballar diferents àmbits.

· Quin tipus de mestre hi ha a l’aula on estic?

El tipus de mestre que hi ha dins l’aula és molt semblant al definit per l’anterior. La mestra marca bastant bé les rutines que segueixen els infants dia a dia, respectant el seu moment evolutiu. És una mestra molt pacient, que verbalitza en tot moment el que es farà. Té un contacte profund, afectiu i positiu amb cada un dels infants, coneixent les seves característiques. Proposa activitats depenent de l’horari que s’estableix: psicomotricitat, manipulació,...partint que l’infant pugui desenvolupar diferents habilitats motrius i relacionals amb cada una d’elles. A més, manté un contacte visual i verbal amb els infants que fan que aquests l’escoltin en tot moment prioritzant la seva veu, el seu tacte davant qualsevol altre. Manté relació amb els altres grups de la mateixa edat per mantenir una coordinació i una interrelació d’activitats entre grups. És partícip de qualsevol activitat que es plantegi: a nivell d’aula, de grups o de centre.

· Quin tipus de mestre vull ser:

Doncs seria una barreja entre el meu ideal de mestre i el que he pogut veure fins ara. Vull implicar-me en activitats dels infants, vull col·laborar tant amb famílies com amb docents, vull potenciar habilitats, competències, potencialitats, àmbits de cada un dels infants (més tot el que he dit abans sobre el meu ideal).

· Ha evolucionat el concepte?

Està clar que el meu concepte de mestre ha canviat molt des que vaig començar els estudis. Abans, com en els meus anys d’educació infantil, els mestres ens posaven a fer activitats de racons o de dibuix. Em pensava que l’educació infantil era una tasca fàcil ja que són infants i aquests no requereixen tanta feina com els majors. Però aquesta idea, per a mi, ara és errònia. L’educació infantil és l’etapa més important de l’educació ja que a partir del que es fa es pot conèixer a l’infant, s’aporten els primers coneixements, s’identifiquen possibles trastorns, es col·labora amb tot l’equip educatiu i amb les famílies. Es potencia la tranquil·litat, l’ambient afectiu i disponible pels nens, prioritzant una educació lenta, sense presses ni acurada (malgrat no sempre sigui així), el joc com a principal font de motivació i coneixement,...